Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra

"Ens hem de centrar més a fer ciència en català"

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) celebra eleccions per elegir president el proper 2 de juny. Dues candidatures opten a governar la centenària institució els propers quatre anys. El sociòleg Salvador Giner es presenta a la reelecció per "consolidar el salt qualitatiu experimentat per la institució en els darrers quatre anys". El professor de literatura Ricard Torrent encapçala la candidatura alternativa amb la intenció de promoure "noves formes de bon govern" a l'Institut, que, al seu parer, ha tingut una direcció "distant i poc operativa". Els votats són els membres de les cinc seccions de què consta l'acadèmia catalana -la històrico-arqueològica, la de ciències biològiques, la filològica, la de ciències i tecnologia i la de filosofia i ciències socials-, més els presidents de les 28 societats filials. En total, 210 vots.

"Els acadèmics no haurien mai de marxar d'un ple sense haver tingut una part de debat científic"

Amb discreció, i sense que transcendís mesos abans de la convocatòria d'eleccions, el professor de literatura Ricard Torrents (Folgueroles, 1937) va presentar gairebé per sorpresa la seva candidatura a presidir l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Candidatura amb la qual té el propòsit de promoure "noves formes de bon govern" de la institució, que considera que en els darrers quatre anys ha estat "distant i poc operatiu". La candidatura que encapçala està integrada pel bioquímic Francesc González Sastre, l'enginyera i doctora en informàtica Alícia Casals, i el filòleg Joan Albert Argenter.

Pregunta. Què el va impulsar a presentar-se a la presidència de l'IEC?

Resposta. Creiem que l'actual govern no és prou eficient. Sí, es fan moltes coses, però no es treuen els resultats proporcionals als recursos de què es disposa. Hi ha hagut una manca de debat, d'autocrítica i de previsió de futur. Hi ha descontentament entre els membres de la institució.

P. Quines són les receptes que proposa per al canvi?

R. El nostre programa té tres grans línies que es resumeixen en: eficiència en els resultats, proximitat amb les persones i transversalitat en l'organització. Ens preocupa reordenar de forma interna l'Institut, les relacions entre els seus membres i les seccions. Els plens no s'aprofiten per tractar temes d'interès científic, el temps es gasta en qüestions administratives i burocràtiques que actualment, amb la tecnologia, es poden resoldre via Internet. Els acadèmics no haurien de marxar mai d'un ple sense haver tingut una part de debat científic.

P. Quina va ser la darrera vegada que es va debatre un tema científic en un ple?

R. Ha estat aquest mateix curs. Va ser un debat sobre l'impacte del pas del TGV per Barcelona. També n'hi ha hagut un sobre el canvi climàtic, que és un tema recurrent, però, no hem debatut, per exemple, quin pot ser l'impacte de la nova grip. Hem de fer que els plens siguin autèntics fòrums de debat.

P. Parla de proximitat amb les persones. A què es refereix?

R. En els darrers deu anys, l'IEC ha crescut molt, en nombre de membres i en nombre de treballadors i, enmig, el govern amb la seva gestió ha quedat aïllat tant d'uns com dels altres. Hi ha membres de la institució que ni es coneixen entre ells. Això es pot solucionar si s'estimula l'execució de projectes transversals en què s'hi vegin implicats membres de diverses seccions. Fa falta més interdisciplinarietat.

P. Creu que les celebracions del centenari han ajudat a donar a conèixer l'IEC?

R. Tot això que s'ha fet ha estat de cara enfora. Ha esta bé. Ja hi haurà temps de commemorar altres centenaris, com el de la mort de Joan Maragall, el 2011, o el de les normes ortogràfiques, el 2013. Ara, però, és urgent que es treballi des de dins i cap a dins. No podem convertir l'Institut en una agència de celebracions. Ens hem de centrar més en la producció científica, a fer ciència en català. I fer conèixer més la institució entre la comunitat científica, les universitats, els centres d'investigació. L'IEC no és encara prou conegut entre la comunitat científica i després a la societat. És més important el que pensa l'Institut d'Estudis Catalans de la societat que el que pensa la societat de l'Institut.

P. Què és el primer que farà si guanya les eleccions?

R. Organitzar un ple en el qual es pugui debatre el meu programa que no hem tingut ocasió de sotmetre a debat; un ple extraordinari degudament preparat per explicar l'aplicació de les mesures que vull implementar i que serà una manera diferent de governar.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 21 de mayo de 2009

Más información

  • RICARD TORRENTS