Més enllà de la galeria
Una exposició en una galeria d'art és un acte que té alguna cosa de reclòs, potser perquè en el fons se celebra en un recinte privat, malgrat que sigui comercial i, per tant, perfectament obert al públic. Entrar-hi, però, moltes vegades fa mandra o respecte. Per això és interessant i poc habitual que una exposició pugui transcendir al carrer. A la Galeria Joan Prats, Perejaume ha instal·lat un imperceptible micròfon al cancell que recull el brogit de la Rambla de Catalunya i el posa a la boca d'uns figurants silenciosos al vídeo que fa de bucle i reclam al plat fort de l'exposició: Màquina d'alè. Una projecció en blanc i negre de quasi 33 minuts, en dues pantalles bessones, on uns plans llargs, sense a penes moviment, serveixen de suport a un text reflexiu i poètic del propi artista. Màquina d'alè ja no és videoart de galeria, per mirar-lo durant cinc minuts com a màxim, sinó que passa a ser una pel·lícula que, per veure-la, ens hem d'asseure i abstreure, amb predisposició per entrar-hi i no fer res més. I no és una tasca fàcil, com no ho és llegir poesia.
Completa l'exposició un conjunt de dibuixos plenament inscrits en el coherent i personal món de l'autor, en el qual sobresurt l'evocació del paisatge i la pintura, amb un panteisme d'arrel romàntica però amb llenguatge contemporani i conceptual que s'allunya del plenairisme impossible. L' Atròfia del dibuix n'és el millor exemple.
Un fet que va més enllà de la galeria, però que hi coincideix en el temps de forma adient, és el llibre il·lustrat per Perejaume que el president de la Generalitat oferirà als assistents privilegiats en l'esmorzar oficial del proper Sant Jordi al Palau de Pedralbes. Una idea iniciada per Pasqual Maragall que ja és tradició. El volum d'aquest any és un recull de traduccions de Carles Riba -Homer, Virgili, Hölderlin, Rilke i Cavafis- que l'artista de Sant Pol ha vestit d'un mar que oneja i va canviant de color fins acabar en tinta negra. Un mar que es farà més públic a l'escenari per a les lectures de la diada a la plaça de Catalunya.
Jaume Plensa a la Toni Tàpies també ha sortit al carrer. Gràcies a una bona entesa entre l'artista, l'establiment que el representa i el Seminari Conciliar de Barcelona, la peça més gran no està a dins de la galeria, sinó que s'ha instal·lat al jardí privat del seminari. Un lloc que, des que es va treure la tanca antipàtica, s'ha obert a la ciutat, tot i que l'excés de punxes lletges i amenaçants de la nova reixa -d'altra banda de transparència generosa- marqui distàncies. La llarga nit, l'estilita lluminós, despullat però cast, que irradia els colors de l'arc de Sant Martí patró de tots els gaieixamples del món, desapareixerà del desert pati cristià quan s'acabi l'exposició de la Tàpies. El trobarem a faltar perquè dóna un to de suavitat sensual a un lloc que continua sent àrid.
La presència imminent de l'eremita oriental ha fet aparèixer un munt d'homes de lletres metàl·lics, rovellats o polits, pels aparadors de diverses galeries antiquàries i aquest fet treu una mica de força a l'exposició de Plensa a la Tàpies. Crea una mena de déjà vu. El comerç és el comerç, i les obres que es compren també es venen, donen voltes i apareixen quan els dóna la gana o quan es creuen oportunes de sortir de l'armari. Tot i amb això, Tríptic, la gran figura de lletres desmuntable, d'acer inoxidable, és espectacular. I també ho és el petit We de ferro pintat blanc, fet a base de vuit alfabets: llatí, àrab, indi, xinès, japonès, hebreu, ciríl·lic i grec modern. Awilda, l'enorme cap d'alabastre, apunta un nou camí encara més figuratiu, gairebé d'escultura clàssica i acadèmica. Però la utilització de les noves tecnologies, igual que a les figures d'abecedaris, el fa molt contemporani. El rostre artificialment allargat d'una dona dominicana es converteix en una mena d'holograma esculpit, d'aparició mística, inquietant i espectral.
Perejaume. Màquina d'alè. Galeria Joan Prats. Rambla de Catalunya, 54, Barcelona. Fins a finals d'abril
Jaume Plensa. Galeria Toni Tàpies. Consell de Cent, 282, Barcelona. Fins al 22 de maig
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.