Més clàssics, si us plau!

Renovar-se o malviure. Francesc Guardans Cambó, responsable de l'Institut Cambó i de la Bernat Metge, va decidir donar el gran salt cap endavant. La col·lecció catalana de referència de clàssics grecollatins, amb textos bilingües i acurades traduccions, ha passat de la clandestinitat al quiosc: una selecció de 50 títols de factura facsimilar que va sortir el passat gener. Primera entrega: Les dones de Traquis i Antígona, de Sòfocles, traduïdes per Carles Riba, 2,95 euros; 12.000 exemplars venuts. Ara ja costen 12.95 euros, però tenint en compte que el llibres de la Bernat Metge tenen un preu de entre 35 i 40 euros, val molt la pena.

Jordi Cornudella, que ha coordinat la selecció dels títols, explica que segurament n' acabaran venent a quiosc sobre els 2.000. La jugada ha estat un doble èxit: el quiosc, però també les llibreries. Deu de les més rellevants del entorn de parla catalana tenen també la col.lecció. La Central i Ona, a Barcelona; la 22, a Girona; La Capona, a Tarragona; La Tralla, a Vic; la Quart Creixent, a Palma de Mallorca; la Tres i Quatre, a València... És un pas, però no l'únic ni el primer.

La col·lecció Biblioteca de Grècia i Roma arribará a les llibreries el proper setembre

"Una llengua no la pots considerar com a tal si no hi pots llegir en ella els gran clàssics", explica Guardans. La Bernat Metge va ser creada per Francesc Cambó amb la voluntat d'incorporar a la llengua catalana els autors grecs i llatins. No va néixer en el buit. El 1911 havia nascut a Anglaterra la Loeb Classical Library, per publicar en grec o en llatí i amb la corresponent traducció i notes als grans clàssics. El 1920 va aparèixer a França l'equivalent, la Guillaume Budé. Les tres continuen vives, però el gran mèrit de la Bernat Metge (nom d'un savi del canvi de segle XIV al XV, petrarquista i autor, entre altres obres, de Lo somni, és que ha arrelat a un país petit com Catalunya.

Ara, un cop més, la Bernat Metge no va per lliure. La seva tornada a la vida coincideix amb un nou gust pels clàssics antics i moderns. Les editoriales petites s'hi apunten i les llibreries els reclamen. Són un valor segur.

La supervivència de la Bernat Metge al llarg de més de 80 anys és un mèrit i un orgull, però no n'hi havia prou. El primer director va ser Joan Estelrich, amb la col·laboració de Carles Riba i de Pompeu Fabra. Després Riba fou director únic. A la seva mort, fa 50 anys, va assumir la direcció un equip d'hel·lenistes i llatinistes, sota la supervisió de Ramon Guardans i Helena Cambó.

"El meu pare no era editor. Per exemple, ara en fer la col·lecció de quiosc ens hem adonat que en molts casos no hi havia ni contractes. La generositat dels traductors i dels lectors ha estat immensa. Va tenir, però, el gran mèrit que continués viva, publicant sis volums l'any".

Els anys 1927 i 1928, la Bernat Metge tenia entre 7.000 i 8.000 subscriptors. Ara no arriben a 1.000. La guerra, la postguerra, la mort de Riba... la van fer trontollar i es va tancar, com diu Jordi Cornudella, en "una col·lecció molt elistista, difícilment accessible, encara que de gran prestigi". "El canvi generacional planteja la disjuntiva de deixar-ho morir o revitalitzar-lo", afegeix.

L'opció ha estat clara. Després de l'estiu arribarà a les llibreries la Biblioteca de Grècia i Roma, 30 títols en quatre anys, encara per determinar i en els que es prescindirà de l'original grec o llatí, i es conservarà la traducció al català i les notes imprescindibles. Es pretén que el text sigui molt llegidor. Cada volum estarà encapçalat per una introducció procedent de l'Oxford Classical Dictionary, que dóna una visió actual i concisa de l'autor i de la seva obra.

El projecte ha estat ben acollit pels llibreters. "El fons de traduccion de la Bernat Metge es molt bo", diu Lluís Morral, de Laie. I el preu, entorn els 20 euros, serà més assequible. Explica que l'any passat, quan va sortir L'introducció a la 'Iliada', de Jaume Puèrtolas, van decidir dedicar-li un aparador de Laie de Via Laietana, posant al costat altres llibres de editorials como Adesiara, 1984 o Barcino. Va ser un èxit. "La gent entrava a la llibreria demanant per la secció de clàssics".

La Bernat Metge al quiosc és fruit d'un acord entre l'Institut Cambó, Edicions 62 i Altaia. "Vam insistir molt en preservar la qualitat. No és que no vulguem guanyar diners, però és una col·lecció de referència i l'edició havia de ser molt acurada", diu Guardans. "Portar-la al quiosc ha estat el canvi més visible, però n'hi ha d'altres. El primer pas per la seva modernització va ser digitalitzar els fons. Des de 2008, són accessibles a través de Google Books. Després vam establir lligams amb l'Institut Ramon Llull per portar col·leccions a Stanford, a la London School of Economics, a la Sorbona. I en el futur volem que estigui a les bilbioteques de París i Londres i a la del Congrés als EUA".

Guardans asegura que la Bernat Metge serà com la "nau nodrissa", la bandera sota la que es produiran altres iniciatives. Per exemple, editar-la en butxaca. Un altre projecte serà l'edició de llibres a mitges de bibliòfil i d'artista, de venda "segurament a terminis", segons Guardans.

Al llarg dels anys, la Bernat Metge ha tingut com a traductors escriptors reconegusts i filòlegs de gran vàlua. El primer, Carles Riba, però també Salvador Galmés, Carles Cardó, Joan Crexells, entre altres. "Per això ens agradaria que la Bernat Metge acollís un centre d' excel·lència de traducció. I un altre somni, que potser també es farà realitat: "No ens limitarem a autors grecs i llatins, buscarem altres horitzons clàssics", finalitza Guardans.

En aquesta impressionant rentada de cara, la Bernat Metge ha estrenat director. Raül Garrigasait, de 30 anys, format en filologia clàssica i potsgrau en filologia grega i traducció. "Tenim la voluntat de estar cada cop més vinculats al món cultural. Tenim un corpus de traduccions incomparables i això ens ha de servir de trampolí per fer altres coses". Un dels seus objectius és recuperar la traducció de L'Odissea, de Carles Riba, que és al catàleg de La Magrana.