Ser gos a Girona

Els gossos de Girona estan de sort. Ja tenen dret a sortir a passejar 20 minuts cada dia, amb el benentès que després, de nit, no tindran dret a bordar si els deixen al balcó o lligats al pati. En realitat, tampoc podran dormir al balcó ni al pati. Queda prohibit entre les deu de la nit i les vuit del matí.

Els cadells encara ho tenen millor. No se'ls podrà tenir lligats mes de dues hores, ni tan sols tancats dintre d'un espai petit. La mida d'aquest espai la decideix l'Ajuntament. Segons el concejal de Medi Ambient, hi ha molta gent que deixa als gossos tancats i sense aigua durant molts dies, i per això borden tota la nit i no deixen dormir als veïns.

Amb aquesta ordenança, les autoritats municipals creuen que s'acabaran les baralles entre veïns i que el gossos seran molt més feliços. No s'aplica, però, als pagesos que tenen els gossos lligats tota la vida amb la evident intenció de que bordin sempre que vulguin, almenys fins que s'emprenyi l'amo y els foti un cop de garrot o una pedrada. No és el mateix un gos urb a que un de camperol.

Walt Disney en sabia molt d'aquesta antropomorfització del regne animal. Té les seves arrels a la reforma protestant. Un amic francès que va viure molts anys a Barcelona tenia la teoria de que els catalans som els calvinistes del sud. Les tesis de Luter van arrelar molt fort al Llenguadoc i la Provença, fins que els catòlics organitzaren la matança de Sant Bartomeu i altres salvatjades que van acabar amb l'experiment, retornant als heretges que encara quedaven vius al ramat del Papa de Roma.

Per als calvinistes, les personas depenen enterament de la misericòrdia de Déu, a qui li seria just condemnar-los a tots pels seus pecats, però ha escollit ser misericordiós amb alguns. A França, les guerres de religió van acabar quan arribà al tro Enric IV, el primer Borbó, a qui la seva mare, Joana d'Albret, havia educat en el calvinisme, pero que va passar a la història, entre altres coses, per la famosa frase que li va obrir les portes del poder: "París bé val una missa". És a dir, el Borbó ja ho tenia clar al segle XVI.