Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra
Art

Arquitectures desfonades

Fa unes setmanes, en aquestes mateixes pàgines, recordàvem, a propòsit del treball de Xavier Ribas a ProjecteSD (Nòmades), que el capital és capaç de provocar el deteriorament arquitectònic i urbanístic, fins i tot de treure'n profit, amb la finalitat de renovar i reocupar el lloc; que el desgast de la propietat abandonada pot ser el pas previ per a la seva compra i desenvolupament productiu. Henri Lefebvre, a Industrialització i Urbanització, va descriure el "doble procés d'urbanització com una sèrie d'impulsos contradictoris que generaven un cercle viciós, un assumpte que el nord-americà Gordon Matta-Clark va portar fins a les seves últimes conseqüències a través dels conceptes "anarquitectura" i "desarquitecturització": "Com en molts centres urbans -va escriure l'artista, referint-se a Nova York- l'existència d'estructures buides i menyspreades són un recordatori textual de l'estesa fal·làcia de la renovació a través de la modernització".

Durant els anys setanta, artistes com Bruce Nauman, Vito Acconci, Robert Smithson i Dan Graham van mostrar un interès per les definicions de l'espai i per aquells aspectes de la conducta humana relacionats amb l'habitabilitat. En la línia amb la psicogeografia -una pseudociència practicada pels situacionistes-, Matta-Clark va intervenir en els edificis per desalinear-los i desmantellar la seva presència opressiva. No semblava anar gaire desencaminat quan va concebre la idea d'anivellar l'alçada dels edificis, incloses les Torres Bessones, en l'sky-line de Manhattan.El treball de Jordi Colomer (1962) recorda lleugerament aquest biaix neodadaista de desafiament a la rigidesa de la semiòtica urbana que practicava Matta-Clark. Amb tot, les diferències entre els dos autors són abismals, ja que un aspecte essencial de l'obra de Matta-Clark és que estava destinada a acabar com a deixalla, que la seva existència era fugaç, a diferència de la del segon, totalment museística; o el seu caràcter violent, "perillós" i "il·legal", davant del més amable i juganer del barceloní.

El Centre d'Art La Panera, en coproduccció amb el Jeu de Paume de París, dedica a Colomer una retrospectiva que inclou deu anys de vídeos, amb especial atenció a les seves instal·lacions - Anarchitekton (2002-2004)-, i obres recents, com A la Pampa, o la sèrie de fotografies Pozzo Al Monte. A Anarkitekton, Colomer exhibeix el seu gest iconoclasta com a homenatge a Matta-Clark i el seu col·lectiu Anarchitecture, que va enunciar el seu assalt contra el funcionalisme cosmètic de l'arquitectura moderna i l'arrogància dels organitzadors de plans urbans abstractes. A través de quatre sèries de fotografies encadenades en una pel·lícula i reunides dins d'una instal·lació, fetes en quatre ciutats conegudes per les seves singulars arquitectures -Barcelona, Brasília, Bucarest, Osaka-, Colomer s'inventa un personatge solitari que en la seva carrera perpètua i discontínua per la ciutat porta un edifici miniaturitzat a la manera d'un estendard, senyal de les atopies del present il·lusori. L'exposició també inclou Arabian Stars (2005) -obra que forma part de la col·lecció permanent del Beaubourg de París-, rodada al Yemen, un país que, en paraules de l'artista, va passar "sense transició de l'Edat Mitjana a la Postmodernitat". El vídeo qüestiona el procés de domesticació de l'Altre en l'exotisme i, a la inversa, com una societat és capaç de destruir la seva pròpia cultura en adoptar una sèrie de valors occidentals.

Al costat d'aquestes "situacions", el treball de l'austríac Gerold Tagwerker (1965) a la sala de Llucià Homs de Barcelona sembla profundament reaccionari. Imatges, escultures i instal·lacions basades en els principis minimalistes de llum, ritme, reflex, retícula i estructura, busquen incorporar la consciència perceptiva de l'espectador. Els materials de les obres, prefabricats o manufacturats, competeixen amb reflexos i jocs atzarosos de llum i foscor. Una imatge anònima d'una arquitectura en blanc i negre està representada com una simple combinació de formes geomètriques. En ella hi voldríem veure quelcom més que una debilitat cap a la practicitat de l'edifici. Impossible. Tagwerker acabaria aixafat per l'estendard juganer de corredor sense fons ideat per Colomer.

Jordi Colomer. La Panera. Plaça Panera, 2. Lleida. Fins al 19 d'abril.

Gerold Tagwerker. Galeria Llucià Homs. Consell de Cent, 315. Barcelona. fins al 25 d'abril

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 2 de abril de 2009