El perfil de l'aire
En una època d'exposicions i propagandes caríssimes, buides i autistes, pagades amb diner públic, relacionades -sobretot darrerament- amb l'àmbit del disseny i les arts decoratives, una iniciativa privada i amb afany de lucre -perquè són obres a la venda- com L'art en transparència, d'Artur Ramon Art, resulta paradoxalment del tot exemplar. I ho és perquè és una exposició intel·ligent i sensible, històrica i alhora moderna, nítida, directa i amb un disseny impecable que se sap quedar a un segon terme, sense ser ni anònim ni deixatat, i fa lluir les obres d'una forma radiant, lluny dels feixucs interiors postnoucentistes atapeïts de mobiliari espanyol i pintura catalana, on solien conviure fins fa poc, i també de les vitrines estil made in Barcelona que sovintegen a les efemèrides institucionals en histèrica mala convivència amb l'objecte exposat.
L'establiment d'Artur Ramon, amant com és de les arts aplicades, ha sabut captar l'essència dels vidres catalans del Set-cents, l'eteri, la transparència i la gràcia i, els transporta al món modern on s'integren a la perfecció. Ni un bri de pols ni d'arnes, sinó tot el contrari. Els delicats objectes fets de bombolles i aire semblen remetre a Joan Miró o Antoni Llena i els seus magnífics diorames del Viatge d'Hivern.
L'art en transparència (4). Vidres catalans del Set-cents. Artur Ramon Art. Palla, 23, Barcelona. Fins al 18 d'abril
