L'habitatge i les vacances

Es pot veure al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (CoAC) una exposició amb un títol que no convida aparentment a veure-la, L'arquitectura del turisme, però amb un subtítol, El viatge i les vacances, que matisa prou la primera impressió. La mostra, amb la qual el CoAC sembla tornar a la tradició de les exposicions que equilibren el seu interès entre els arquitectes i el públic en general, reuneix petits grups de plànols, maquetes, fotos i material gràfic divers, per formar un panorama sobre el fenomen de l'arquitectura dedicada a cobrir aquestes necessitats no primeres. Malgrat l'interès i la curiositat d'algunes maquetes que expliquen el fenomen del turisme i del viatge, recreant quasi com joguines aquelles altres més grans amb les que el públic jugava a viatjar, el més fèrtil i interessant de l'exposició és la part dedicada a l'arquitectura de les vacances.

En aquesta part, la més extensa, es reuneixen projectes de distintes èpoques. En observar les plantes i maquetes d'aquestes construccions pensades per al temps lliure, ens anem adonant de la seva transcendència, no ja com a elements arquitectònics vacacionals, sinó purament com a habitatges. Resulta molt instructiu observar els mòduls de plàstic acoblables de superfície reduïda, com l'Hexacube de Georges Candilis, que ens expliquen l'esperit inquiet, experimental, modern en el millor sentit de la paraula, present en l'arquitectura dels anys 60 i que també arribava al temps lliure. O l'enginyosa galeria d'accés als apartaments del complex Latitude 43 de Saint-Tropez dels anys 30.

Els exemples triats a la mostra permeten pensar que l'arquitectura moderna va poder provar moltes propostes en aquestes construccions allunyades probablement de la normativa i dels hàbits que pesaven (massa) sobre l'arquitectura residencial de les ciutats. Observar la caseta de fusta del GATEPAC, pensada per instal·lar-se a les platges de Gavà o de Castelldefels, permet veure com la seva planta, amb la petita sala, la terrassa coberta i tot plegat servit des de darrere per la cuina i un bany, és un experiment, una prova, de la mateixa organització de la planta d'ingrés dels dúplexs de la Casa Bloc de sant Andreu. Encara avui es pot veure a les seves façanes com l'edifici està format per estrats, uns amb les seves lògies, rèpliques d'aquestes casetes de vacances i altres amb finestres iguals que corresponen a les habitacions.

El mateix succeeix amb alguns projectes entre els que destaquen dos de Le Corbusier, un per a la Sainte Baume i el conjunt d'apartaments Roq et Rob. Aquest últim pot fàcilment fer sentir fins la proximitat amb algunes idees que Le Corbusier utilitzarà al conegut bloc d'habitatges de la Unité d'habitation de Marsella. Aquests dos projectes són al mateix temps exemples de com precisament a partir de la desinhibició que sembla induir les vacances, Le Corbusier formula propostes que anticipen les que els arquitectes crítics amb els CIAM van formular més tard i que tan clarament representa el projecte per a Torre Valentina de José Antonio Coderch.

Veient aquests habitatges ocasionals, es podria dir que, perquè l'arquitectura moderna sigui possible ha d'existir un esperit modern en els seus habitants. Les vacances, o el cap de setmana, semblen produir un estat d'ànim especialment adequat per plantejar-se coses als nostres habitatges que d'una altra manera no consideraríem. Certa despreocupació, uns hàbits desinhibits i un grau de novetat fan que acceptem relacions de la sala d'estar amb la terrassa o amb la cuina que d'altra manera no acceptaríem; com per exemple que no existeixi el rebedor o la utilització d'un mobiliari més funcional. Acceptem fins i tot un grau de sociabilitat de l'edifici, com al Club Mediterranée, que fa que el votant de dretes es comporti com un socialista. A les vacances acceptem la casa moderna i pràctica. Ara només falta que ens comportem intel·ligentment també quan no estem de vacances. Definitivament, a la casa sembla provar-li millor les vacances que la normativa!