Entre dibuix i gravat

Des de fa temps, el millor que ofereix la Galeria Eude són les exposicions d'obra gràfica, tret d'alguna excepció bastant puntual. I en aquest apartat sol presentar peces de molt bona qualitat. Joan Miró, pedres i estels n'és un exemple, sobretot per la sèrie Lapidari, que correspon al llibre homònim editat per Maehgt l'any 1981, amb pròleg de Pere Gimferrer i textos anònims del segle XV il·lustrats per Miró amb aiguafort i aiguatinta. L'obra gravada mironiana és tan ingent, d'unes dimensions gairebé còsmiques, que potser es podria empaperar tot Catalunya. I això no vol pas dir que sigui menor ni vulgar, simplement que n'hi ha molta.

Per això, la gràcia de l'exposició d'Eude no és tant la presència dels gravats sinó els esbossos preparatoris del Lapidari, que són una meravella i mostren com Miró no es desinteressava de la seva obra seriada, simplement donant-la a fer, sinó que hi treballava de planxa en planxa. Els esmentats esbossos, fets el 1979, duen el color aplicat amb llapis gras pel propi artista sobre la primera planxa a l'aiguafort. No són, doncs, ni el dibuix original, perquè aquest s'anava fent sobre el tiratge, ni un gravat pròpiament dit perquè son exemplars únics i en bona part pintats a mà. És un procés, no un final -per això ni estan signats- però precisament aquesta condició intermèdia és la seva gràcia. Són més frescos i encantadors que els gravats definitius, una mica entelats per un fons massa carregat que realça l'ofici del gravador. Aquestes dotze peces potser s'haurien de conservar juntes, ja que, tot i ser fetes quan l'artista tenia 86 anys, formen un conjunt preciós digne del millor Miró.

Joan Miró, pedres i estels. Galeria Eude. Consell de Cent, 278. Fins al 4 d'abril