Decepcions

El passat més de setembre, una informació recollida per tots els diaris sobre la gesta d'un Robin Hood del segle XXI ens va fer abandonar l'habitual tendència al maniqueisme. Es diu Enric Duran, és un infatigable activista dels moviments socials i durant dos anys va demanar crèdits a tota entitat bancària que se li posés al davant, amb resultats satisfactoris en 39 casos. L'avalaven una assajada oratòria i, sobretot, una pila de nòmines i documents falsificats. En total va aconseguir 492.000 euros, que va donar a diverses entitats alternatives que treballen a favor dels drets humans. La notícia ens va arribar acompanyada d'una altra encara més impactant: Duran no pensava tornar ni un euro dels diners, i havia fugit del país per escapolir-se de les conseqüències penals de la seva acció.

Per molt clars que un tingui els seus valors i la ubicació de la frontera entre el bé i el mal, no és tan evident acceptar la condició de delinqüent de Duran. Però no vàrem tenir massa temps per pensar-hi perquè la notícia i el personatge es van esvair aviat. I no en vam tornar a saber res fins dissabte. El programa de TVE Gran Angular ens el va fer retrobar en el reportatge Insubmís a la banca. Però les expectatives van deixar pas ràpidament a la decepció. El reportatge intenta treure el màxim partit a un material mínim, una breu entrevista amb Duran en què explica les seves raons i motivacions. Les seves declaracions es farceixen amb una insubstancial reconstrucció dels fets a càrrec d'un actor i amb l'opinió de diverses persones relacionades amb el protagonista i la seva causa. Un treball molt pobre que no convenç ni per forma ni per contingut.

Tampoc resulta plenament satisfactòria la principal novetat informativa amb què Barcelona TV ha rebut l'any. Les notícies de les 10, el noticiari de les nits de la cadena, es presenta com un informatiu d'autor, emès a una hora poc convencional (en la franja en què la resta de televisions ja programen entreteniment) i amb la vocació de tractar amb profunditat els principals esdeveniments del dia. El problema és que resulta avorrit. Sobretot perquè les entrevistes, una pota fonamental de l'espai, són massa llargues i pesades. Tot el contrari del que passa amb l'nfodia, tan àgil i ben portat que, lluny de decebre, convida a establir fidelitats.

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Logo elpais

Ya no dispones de más artículos gratis este mes

Suscríbete para seguir leyendo

Descubre las promociones disponibles

Suscríbete

Ya tengo una suscripción