El naturalista

15 de setembre de 1835. -L'arxipèlag de les Galápagos es compon de deu illes principals, de les quals cinc considerablement més grans que les altres. Aquest arxipèlag està situat sota l'equador, a 5 o 600 milles a l'oest de la costa d'Amèrica. Totes les illes es componen de roques volcàniques; alguns fragments de granit singularment vitrificats i modificats per l'escalfor constitueixen a penes una excepció...

Així comença el capítol dedicat a les illes Galápagos, escrit per Charles Darwin, del relat del viatge del Beagle, en què va participar com a naturalista. En embarcar, el comandant del Beagle, Fitz-Roy, tenia vint-i-sis anys, i Darwin, vint-i-dos. El viatge va durar cinc anys. Si he citat aquest començament del capítol de les Galápagos és perquè en aquestes illes va ser on Darwin va trobar les proves per a la teoria de l'evolució de les espècies. La que el faria famós i que canviaria profundament el coneixement humà. A la tornada del viatge, la seva narració d'una part de l'expedició el va fer cèlebre. De fet, es tractava del tercer volum dedicat a aquell viatge del Beagle. Però va tenir molt més èxit que els dos primers. Fitz-Roy, el capità, no li va perdonar mai. I quan Darwin, el 1859, va publicar la seva gran obra, L'origen de les espècies, Fitz-Roy es va convertir en un dels més ferotges enemics del seu antic amic i company de viatge. El va acusar d'atemptar contra les Sagrades Escriptures i es va alçar com un dels seus contradictors més acarnissats.

Darwin era fill i nét de metges, i l'avi, Erasmus Darwin, era autor d'una Zoonomia famosa, en què, després, algú hi ha vist ja trets de la futura teoria del nét. També era poeta. Charles va començar a estudiar medicina, però ho va deixar. Va estudiar química i el seu pare va voler que fes els estudis de pastor a Cambridge. I allà, mentre estudiava teologia, seguia cursos de geologia i de botànica. Acabats els estudis, només amb vint-i-dos anys, es va embarcar en el Beagle. De fet, van ser aquests cinc anys que el van fer naturalista. Ell mateix diu que quan s'embarcà no posava ni de lluny en qüestió la immutabilitat de les espècies. Havia llegit Lamarck i coneixia les seves idees evolucionistes, però tot allò era només hipotètic. El naturalista, amb les seves proves recollides a les Galápagos, va començar a veure trontollar la seva fe en la immutabilitat. I va estudiar, va meditar, va experimentar, va comprovar. I finalment, al cap de vint anys de feina, va publicar aquest llibre famós del qual aquest any commemorem i celebrem el cent cinquantè aniversari. La teoria de Darwin, doncs, no va ser cap rampell d'inspiració. Va ser el resultat de vint anys de feina sobre els cinc de viatge.

La teoria de Darwin sempre m'ha resultat fascinant perquè converteix la creació en un relat en progrés. En un poema que s'està fent. I m'agrada, quan parla de la selecció natural, que "implica l'extinció de les formes menys perfeccionades", aplicar-ho també a l'art i a la poesia.