Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra

Set Nadals per explicar

Barcelonins nascuts molt lluny d'aquí expliquen com són aquestes festes als seus països i com les celebraran ells aquest any

-Pare Noel als Antípodes

La Madeleine va néixer a Auckland -Nova Zelanda- i és productora de documentals. D'entrada, ja m'adverteix que el seu Nadal és molt similar al que se celebra a Anglaterra. Tot i així, no deixa de ser curiós que les festes més properes a les nostres siguin les del país situat a més distància de nosaltres.

El Nadal a Nova Zelanda se celebra enmig de la calor i les pluges tropicals, i la majoria de la gent el passa a la platja. Comencen les vacances d'estiu i tothom s'ho pren amb molta calma, ja que tenen tot el mes abans de tornar a la feina. La festa comença el 25 de desembre amb el dinar familiar, on no poden faltar els britànics Christmas crackers, tubs de cartró que a dintre tenen un barret, un petit regal i un acudit que s'ha de llegir en veu alta. El menú consta de marisc a la barbacoa, seguit de gall dindi rostit acompanyat d'amanides. De postres hi ha pudding de panses, farcit de monedes que porten sort a qui les troba; i la pavlova, una merenga coberta amb nata, maduixots i kiwis, que genera un etern litigi amb els australians pel seu origen.

"A Nova Zelanda, la gent passa el Nadal a la platja, amb calor i les pluges tropicals"

Els fills de Sara fan la festa marroquina, però també tenen regals de Reis i el Tió

El 26 de desembre és la versió local de l'operació sortida, i l'Any Nou se celebra amb els amics d'estiueig, amb pícnics vora el mar o excursions a les illes del Pacífic. Allí la festa dura fins a les dotze campanades i després tothom a dormir. Abans, però, hauran brindat amb cava, es faran petons i cantaran l' Hora dels adéus.

A Catalunya, a la Madeleine la va sorprendre molt la nostra escudella, que no li va semblar un menjar gaire festiu. Fins i tot va provar d'importar al seu país el costum dels grans de raïm, però per poc ofega la família. Aquest any estarà a Londres amb la seva germana, sense normes, improvisant: "un Nadal com a mi m'agrada".

- Qui perd paga

La Consuelo és de Bogotà i treballa de fotògrafa. A Colòmbia, les festes comencen el 16 de desembre amb els aguinaldos. Es tracta d'un costum humorístic, en què es fan jocs com: preguntar y no contestar, dar y no recibir, el sí y el no o los tres pies, on si algú et posa el peu entre els teus has de pagar-li el que us hàgiu apostat. Altres tradicions molt populars són les innocentades, a vegades amb bromes pesadetes; les novenas, on es visita els parents i es comparteixen empanaditas, patacones i aiguardent; i anar a veure els llums dels carrers o guarnir cases i balcons amb bombetes.

Els infants escriuen la carta al Niño Dios, que es posa darrere d'una estampa del nen Jesús. La nit del 24 tots se'n van nerviosos a dormir i el 25 tenen els seus regals a sobre el llit. El sopar nadalenc és marcadament familiar. S'hi menja l'ajiaco, una mena d'olla barrejada amb pollastre i patates de diferents varietats. Per postres, l'arròs amb llet i la crema amb móres.

El 31 de desembre és una festa tan important com el propi Nadal. Els colombians es reuneixen amb els parents, provocant cada any discussions familiars per saber a casa de qui s'ha d'anar a celebrar. Un cop reunits, la nit inclourà tamales i ball després del sopar. Sense oblidar les tradicions associades al Cap d'Any, com el llançament de petards i portar roba interior de color groc, posada a l'inrevés. Tot i així, la gent no se'n va tan tard a dormir com en les nostres revetlles.

Aquí, la Consuelo dinarà i soparà el 23, 24 i 25 amb la nombrosa família que té a València, el País Basc i Barcelona. Nadal viatger, amb una curiosa barreja de paelles, peixos a la basca, escudella i plats colombians, "encara que sense aguinaldos".

- Les joguines de l'Ashura

Sara és marroquina, de la coneguda ciutat de Tànger. Regenta una botiga de menjar per emportar, on cuina plats magribins, pollastres a l'ast o fideuàs. Al Marroc regeix el calendari gregorià, encara que les festes més celebrades pertanyin al calendari lunar. Així, per exemple, l'1 de gener és tan festiu com l'1 de muharram -l'Any Nou musulmà-, encara que aquest últim no se celebra.

Per aquestes festes els nens tenen vacances, tot i que només les celebra la minoria cristiana. Per a la resta de la població, el més semblant al nostra Nadal és l'Aid al-Adha -el sacrifici del xai-, que ja porta dos anys seguits celebrant-se en desembre. La festa comença al matí, amb un esmorzar amb dolços. Després, els pares maten el xai, que es menja en família. El primer dia és tradicional fer-ne broquetes a la brasa, al forn o al vapor. A la tarda es porten llaminadures d'ametlles i pistatxos als parents que es visita. I al dia següent surten per dinar les restes del xai -incloent-hi el cap-, formant part d'un suculent cus-cus.

Durant la Festa del Xai també és típic donar petites quantitats de diners als infants, perquè es comprin llepolies; així com regalar roba i sabates als de casa. Tanmateix, l'equivalent dels Reis és la festa de l'Ashura, on -antigament- els avis deixaven pa dur i llet a la llar, que al matí següent havia desaparegut per sorpresa de les criatures. Aquest és el moment en què se'ls hi regalen joguines, encara que aquí són els pares qui duen als infants a fer les compres.

Tot això, és clar, és diferent a Barcelona. Aquí, els fills de la Sara ho celebren tot. Ara, a part de les festes marroquines, també fan cagar el Tió, mengen xai el 25 de desembre i tenen regals per Reis. "Qui diu que és un problema tenir dues tradicions?"

- L'any del Bou

Nina és de Moscou. Ensenya rus i és traductora. Quan era petita -a la URSS- l'única festa respectada era la Pasqua de Resurrecció i només de mica en mica es va començar a celebrar el fi d'any. Això explica que el 25 de desembre no sigui festa. El Nadal rus és el 6 de gener; mentre el vell Cap d'Any és el 13 de gener. A Rússia és tradicional guarnir grans avets i decorar les cases amb branques d'aquest arbre; com el que es posa cada any al Kremlin. Encara que la festa més important és la d'Any Nou, el 31 de desembre. Aquell dia les nenes es disfressen de floc de neu i els nens d'animalons o de superherois. I se'n van a dormir d'hora, esperant l'arribada de l'Avi Fred -la versió eslava de Santa Claus-, que deixa regals a l'habitació dels infants acompanyat de la seva néta, la Nena de la Neu. Mentrestant, els grans fan un àpat on regnen els blinis i l'amanida Olivier -el que aquí és l'ensaladilla rusa-, amb embotits, peix fumat, caviar i diverses menes de crestes. Després, uns ravioli casolans farcits de carn; pollastre o gall dindi rostit; gelatina de carn; i, de postres, una mena d'arròs amb llet i nous. Amb les campanades es brinda amb cava i se surt tota la nit. Pel que fa al Nadal rus no hi ha un plat tradicional, amb tants canvis que ha sofert. És una festa molt familiar, on la principal conversa és el menjar servit a taula.

Aquí, la Nina ha incorporat als costums russos el Tió i els Reis, i fa el dinar del 25 amb l'escudella i els galets. També -com els seus compatriotes- segueix el calendari xinès, que causa furor al seu país. El 2009 serà l'any del Bou. Com ella diu: "suposo que els venedors de la Rambla han notat la demanda de braus de peluix per part dels turistes russos".

- Tothom és benvingut

La Paulette és infermera. Va néixer a Yaounde i pertany a l'ètnia bassà. Al Camerun, el Nadal el celebra tothom d'una manera molt religiosa. Ni Pare Noel, ni arbre de Nadal; només es poden trobar decoracions a l'occidental en alguns grans magatzems. Als camerunesos els agrada guarnir cases i carrers amb fulles de plàtan trenades, mentre les corals recorren la ciutat cantant i les esglésies apareixen cobertes de bombetes de colors i grans rams de flors.

Els regals per als nens es fan dies abans, perquè a mida que s'acosta el 25 els preus pugen. Tot comença amb la missa del Gall. Després de l'ofici, els joves van a ballar i les mares acaben de cuinar el menú del dia següent. Als pobles és típic reunir-se entorn del foc i beure vi de palma, menjar cacauets i broquetes picants de peix. Al dia següent, al matí es va a missa. Quan s'acaba, les dones segueixen cuinant i els homes van al bar. Molt sovint, els pares envien els seus fills petits a casa, a buscar una mica del menjar que s'està fent perquè els hi portin un plat per compartir amb els amics.

El dinar de Nadal es fa amb tota la família, encara que mai se sap quants seuran a taula. La tradició vol que tothom que ve està convidat. L'àpat inclou pollastre, verdures i bunyols. El més típic és un pastís amb massa feta amb llavors de carbassa trinxada que porta un farcit de carn de caça o de peix, molt picant. El Cap d'Any, en canvi, és una festa per als amics. L'habitual és sortir a ballar i sopar menjant qualsevol cosa. Fins que, a la matinada del dia 1, passen els infants -casa per casa- a desitjar Bon Anne! i a demanar les estrenes.

Ara la Paulette passa el Nadal a casa dels sogres, amb totes les tradicions d'aquí. "Tot i que vaig tastar els grans de raïm el primer any i per poc m'ofego", explica.

- La festa del xai

Ihsan va néixer a Gujrat, a la província pakistanesa del Punjab. Té un petit empori comercial, amb un locutori, una tenda de fruites i verdures, i una carnisseria. Al seu país no es fa el Nadal ni l'Any Nou, encara que són dies festius. Tot i així, a les grans ciutats comença a haver-hi qui ho celebra, cosa impensable als pobles.

Les vacances nadalenques comencen el 18 de desembre i el 25 és l'aniversari de Qauid-e-Azam, considerat un dels fundadors del Pakistan. Allí, l'equivalent del nostre Nadal també és la Festa del Xai, que reuneix famílies senceres, sovint vingudes de molt lluny per a l'ocasió.

La tradició demana que se sacrifiqui un xai, una cabra, un camell o una vaca, encara que en els darrers anys es demana que no es matin vaques per respecte a la comunitat hindú. Un terç de la carn és per al dinar que es fa a casa; els altres dos terços són per regalar als parents i als pobres. L'àpat inclou diferents guisats de carn, macedònies de fruita -tan dolces com picants-, arròs ensucrat i una versió local de l'arròs amb llet. Després, és costum portar part de la vianda i dolços a casa dels familiars, quan s'aprofita per donar petites quantitats de diners als nens; i per regalar roba i or a les dones. Per la cara que em va posar l'Ihsan quan li vaig preguntar, no és típic que es facin regals entre els homes.

El Cap d'Any es passa a casa, sense que es faci cap menjar tradicional. Molts surten a donar un tomb o aprofiten per anar a veure als amics. Tanmateix, sí que celebren el Ras al-Sana, l'Any Nou musulmà. Aquest Nadal, a casa nostra, els nens tindran regals per Reis i seguiran totes les tradicions a l'escola. Com ens diu el nostre amic, ell aprofitarà les festes "per resar per la pau".

- Pizza, fum, fum, fum

El Jianxao és de Quingtian, a la província de Zhejiang. Treballa de dependent en un basar literalment cobert de ninots del Pare Noel i galindaines nadalenques diverses. De fet, es podria pensar que aquestes festes són xineses, ja que la majoria de les decoracions que aquest any posarem a les llars catalanes porten l'etiqueta de Made in Xina. Al seu país, el Nadal és un producte importat que ha tingut molt d'èxit. Els colors vermell i daurat, tradicionals per aquestes dades, corresponen als símbols xinesos de la sort i l'abundància. Així doncs, encara que es tracti d'un Estat comunista, els guarniments i el Pare Noel s'han convertit en una imatge més del seu desenvolupament econòmic. De fet, molts xinesos creuen que el 25 de desembre commemora el naixement de Santa Claus, a qui anomenen l'Avi de la Barba Blanca.

A la República Popular, aquell dia és la Festa de l'Amor, semblant al nostre dia de Sant Valentí; un moment ideal per sortir a sopar amb la parella o per convidar a una possible candidata. Per fer-nos una idea del pragmatisme d'aquest costum, en Jiangxiao em va assegurar que el sopar típic de la Vigília de Nadal es fa sempre fora de casa, en un restaurant o -encara més popular- en una pizzeria.

El Cap d'Any xinès és la festa més important del calendari. La celebren entre gener i febrer; i constitueix el moviment humà més important del planeta, amb milions de persones desplaçant-se d'un costat a l'altre del país per passar-la en família. Es fa un gran àpat amb 10 plats tradicionals, balls de dracs i pirotècnia. I als nens se'ls regala el sobre vermell, amb petites quantitats de diners. Com diu ell, mentre somriu: "el Nadal és un gran negoci per als petits comerciants".

Excessos gastronòmics

El menjar és un dels trets més característics de tota festa, ja sigui religiosa o profana. Això arriba a la seva màxima expressió en aquestes dates, on certs aliments són els veritables protagonistes. Per exemple, als països escandinaus no hi hauria celebració sense l'ànec rostit o les galetes de gingebre. A Polònia aquest paper l'ocupen peixos com la carpa; a Grècia, postres com les kourambiethes; i a Portugal, dolços com les aletrias. A Mèxic és típic el pozole i a Veneçuela l'hallaca. Tot i que a molts llocs de l'Amèrica Llatina el garrinet al forn és el rei.

Per Cap d'Any, hi ha un seguit d'aliments amb propietats màgiques. Com els grans de raïm a Espanya, les llenties a Itàlia, les pomes amb mel a Israel, el mattak o pell de balena a Groenlàndia, el joc de les taronges a El Salvador o els llargs fideus toshi-koshi soba al Japó. El banquet de fi d'any més potent és el xinès, on no falten mai deu plats com els escamarlans o els dolços d'arròs.

De 12 a 108 campanades

L'Any Nou se celebra l'1 de gener des del s. XVI, amb la introducció del calendari gregorià. Però, encara que de fet regeix a tot el món, hi ha països que conserven altres dates. Jueus i musulmans segueixen un calendari lunar; als primers els coincideix entre setembre i octubre, mentre als segons els hi pot caure en qualsevol mes. Fins i tot a llocs cristians hi ha excepcions; com a Xile, on el canvi d'any maputxe és el 24 de juliol.

Per als iranians l'efemèride és el now-ruz, el 21 de març, i per als etíops ho és l'11 de setembre. A l'Índia, el diwali cau entre octubre i novembre. A la Xina, amb un calendari solar i lunar alhora, és entre gener i febrer. Tailàndia, Cambodja i Birmània fan el songkran entre el 13 i el 15 d'abril. Al Japó, en lloc de 12 campanades sona el joya-no kane: 108 tocs de campana, tres per cada defecte humà.

Qui porta els regals?

La pregunta genera enceses polèmiques a Espanya i Iberoamèrica, entre els partidaris de la tradició i els del cosmopolitisme. Però a la resta del món el tema no sembla despertar grans passions. Mentre algú porti els regals, no cal amoïnar-s'hi gaire. De fet, encara que als països catòlics els encarregats d'aquesta tasca siguin els Reis d'Orient, subsisteixen tradicions locals com el Tió català, l'Olentzero basc, el Kris Kringle alemany o la Befana italiana. A l'Amèrica Llatina aquest paper el fa el Niño Dios, en dura competència amb el Santa Claus ianqui, anomenat Colacho o Viejito Pascuero. L'èxit internacional del Pare Noel és prototípic dels EE UU, on firmes com la Coca-Cola el van utilitzar per vendre els seus productes. Molt diferent de l'Avi Fred dels russos o del Sintirklass holandès, que és espanyol i ve de Madrid en vaixell. A la resta del món, els regals els fan els pares, sense intermediaris.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 25 de diciembre de 2008

Más información