Tautologia

La campanya electoral a la presidència dels Estats Units ha suposat un punt d'inflexió en termes de cobertura mediàtica. Des d'aquest racó del món, mai com ara se n'havia fet un seguiment tan minuciós i dilatat en el temps. Des de fa mesos, hem tingut ocasió d'esmorzar, dinar i sopar en companyia d'Obama (i família), de Clinton (i família), de McCain (i família) i, com no, de Palin (i famíiilia). De tant en tant apareixia l'amenaça de saturació, que en el negoci de la comunicació sol equivaler a deixar de banda alguns temes a fi de no avorrir el públic. Lluny d'aquesta lògica, sovint perversa, els candidats i les seves declaracions i gestos han continuat en primer pla fins al clímax informatiu que es va viure la nit electoral. Una nit llarga i emocionant, en què TV-3 ens va convidar a vetllar per seguir en directe i en català les evolucions de la jornada.

La televisió catalana ha llençat la casa per la finestra amb aquesta cobertura. No només en el programa de la nit en qüestió, sinó també en els prolegòmens i apèndixs. Començant pel 30 minuts estrenat diumenge, una esplèndida dissecció de les problemàtiques, aspiracions i preferències polítiques de la comunitat llatina als Estats Units (50 milions de residents legals i 12 milions de sense papers), passant pel repàs de la forma de viure i de pensar dels habitants dels Estats que travessa la famosa Ruta 66, i acabant per la immersió en la societat nord-americana protagonitzada per Josep Cuní, que des de dilluns i fins avui ha mantingut a Washington un plató d' Els matins. A tall d'anècdota, el veterà Cuní haurà après com a mínim una lliçó del viatge: els horaris de la connexió via satèl·lit són sagrats. Si no els compleixes corres el risc que et deixin amb la paraula a la boca, com li va passar ahir.

A l'epicentre d'aquest desplegament, les gairebé set hores del programa especial conduït per Xavi Coral des de Sant Joan Despí i Raquel Sans des de Washington, amb un seguit de comentaristes al plató de Barcelona i, sobretot, amb les connexions en directe amb els corresponsals. Albert Elfa, confirmant des de Xicago la solvència que ha mostrat en el seguiment de la campanya, Sílvia Heras des de Phoenix i Antoni Bassas, que a San Francisco ha tingut l'ocasió de començar a fer un tastet del que li espera a partir de l'estiu, quan substituirà Elfa. Se'l va veure desimbolt i molt còmode, ben aixoplugat per tots els anys d'ofici.

Omplir tantes hores de programació obliga a tenir preparats molts recursos, i no en van faltar. Els gràfics i mapes (progressivament tenyits de blaugrana) propis de tota escomesa electoral van estar acompanyats d'interessants perfils sobre els candidats, sobre la gestió del president en retirada (val a dir que Cuní els va reaprofitar més tard, quan a les sis i escaig del matí va agafar el relleu de la retransmissió), sobre el votant republicà tipus i el votant demòcrata tipus. Vam passar la nit empapant-nos, també, d'informacions que des d'aquí semblen més aviat anecdòtiques per la sofisticació, com la de les diferències entre la població del nord i del sud de Virgínia. Amb la sensació derivada, és just confessar-ho, que tant detall no ens calia per a res. Per sobre de tot, però, la impressió que s'estava a l'alçada de la importància dels fets. Avançat ja el matí, quan els va arribar el to de paraula, alguns espectadors es preguntaven preocupats quan ha costat tot aquest desplegament. Això, però, ja són figues d'un altre paner. I de ben segur que algun grup parlamentari no trigarà en preguntar-ho formalment. Un tema tan punxegut com un altre dubte exposat per part del públic: si un negre ha arribat a president dels Estats Units, deia l'espectador, tal vegada no és tan lluny el dia que un català presideixi el Govern espanyol. Pura tautologia, o teoria política feta des del carrer.