Una memòria incòmoda

El llibre de l'arquitecte, urbanista i professor José Luis Oyón La quiebra de la ciudad popular. Espacio urbano, inmigración y anarquismo en la Barcelona de entreguerras, 1914-1936 (Ediciones del Serbal) és el resultat de més de deu anys de recerca sobre aquest període de la història de Barcelona, des del punt de vista dels efectes urbans de la immigració. D'aquesta manera, és pràcticament la primera vegada que es posen en relació dos móns generalment analitzats a part: els fenòmens socials del món obrer a Barcelona a les tres primeres dècades del segle XX i la morfologia d'una ciutat que creix en ben poc temps, dels 600.000 habitants de l'any 1914 al milió de l'any 1930 i als 1.200.000 del 1936. Una Barcelona que passa a ser una metròpoli, fent-ho com a ciutat industrial i obrera que primer densifica la ciutat existent (la Barceloneta, el Raval i l'Eixample) i després, especialment a partir de 1920, defineix els assentaments fonamentals del que Oyón anomena "les segones perifèries" de Barcelona, també essencialment obreres.

Els menys pobres vivien a Gràcia; els que més, a Poblenou, Barceloneta i Raval

Als anys 20 hi hagué gran relació entre inmigració del sud i radicalisme cenetista

Per tant, la Barcelona real que estudia Oyón, amb dades quantitatives, amb documents i gràfics i amb centenars de testimonis reals, és ben diferent de la Barcelona irreal i solitària, maleïda i sinistra dels anys 20 que reflecteix i mitifica Carlos Ruiz Zafón a la seva darrera novel·la, El joc de l'àngel (Columna). En realitat, aquesta Barcelona dels anys vint i trenta va ser molt més curulla i densa, activa i conflictiva que la de la postguerra civil.

Partint de l'estudi de la immigració a Barcelona, des del punt de vista social i històric, Oyón aconsegueix l'aportació cabdal de situar tots aquests fenòmens en el mapa de Barcelona, en els barris, en el procés de reestructuració de l'espai urbà, dins de la construcció d'un projecte de ciutat popular que va quedar arrasat amb la Guerra Civil.

- Vida quotidiana i política. El llibre es presenta en dues parts i vuit capítols. La primera es dedica a les estructures de la vida quotidiana i la segona, a les actituds polítiques i sindicals als anys trenta. Cada episodi social que recorre el llibre (les diverses qualificacions dins de la classe treballadora, les procedències geogràfiques, els focus de treball i de residència...) van sent situats en el mapa social de la ciutat.

El primer capítol tracta del creixement social, productiu i urbà del període d'entreguerres a Barcelona a partir dels fluxos migratoris: primer del camp català i després, d'Aragó, València, Múrcia i Andalusia. El segon analitza les característiques i costums dins d'un món obrer que no és monolític. La ubicació de les diverses figures obreres en l'espai urbà és la raó del següent capítol: el centre històric, els suburbis populars del segle XIX i les segones perifèries. Aquí es remarquen els forts mecanismes de segregació urbana entre les classes burgeses i les classes obreres i, al mateix temps, entre els treballadors manuals i els no manuals, els que Oyón anomena els "colls blancs". Tres aspectes clau de la vida obrera del període s'analitzen posteriorment: les condicions de l'habitatge; el transport i la mobilitat quotidiana; i els costums: de parentiu, festeig, celebracions i relacions en les comunitats dels barris.

A la segona part, apareix l'afiliació sindical i la militància en relació amb l'espai urbà, partint de la dualitat entre cenetistas i ugetistes, assenyalant el predomini dels sindicats de la CNT i identificant els seus escenaris urbans. La radicalització de la CNT hi apareix a partir de l'estudi de la geografia de les lluites (com la vaga de lloguers a l'estiu de 1931 o les accions contra l'encariment del transport per anar a la feina des dels barris perifèrics) i les revoltes radicals prèvies a la Guerra Civil amb les milícies anarquistes i els comitès revolucionaris.

Un dels fets que queda més aclarit és l'espectacular creixement de l'artefacte urbà a Barcelona després de la Gran Guerra, amb la transformació i diversificació industrial i els fluxos migratoris. Això s'estudia detalladament assenyalant implantacions industrials, habitatges obrers, llocs de relació i sistemes de mobilitat. Sempre queda reflectida la divisió en classes de la ciutat, la inversió prioritària en el transport pels barris rics, com Sant Gervasi, Sarrià i la Bonanova, en detriment dels barris pobres perifèrics, els suburbis populars aïllats i mal assistits, com el Carmel o les "segones perifèries" situades a L'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià i Badalona. Tot això es produeix a l'època de la implantació de les indústries de ciment i metall. Al 1930, la població obrera treballant a la metal·lúrgica i a la construcció superava per primera vegada la suma de la que treballava al tèxtil i a la confecció.

El treball d'Oyón explica també els processos de densificació de la ciutat: la Barceloneta, el Raval i l'Eixample. I com els menys pobres del món obrer vivien a Gràcia i els més pobres estaven a la Barceloneta, el Raval, Santa Caterina i el Poblenou.

Les dures condicions de treball i de la precarietat, que comportava la necessària aportació salarial de les mares de família i que forçava els nens i nenes a treballar abans dels 14 anys també hi apareix. En això, Oyón és summament detallat, aportant "memòries de vida": històries personals narrades a l'època o explicades ara per descendents dels protagonistes de la Barcelona del període d'entreguerres.

Els fenòmens analitzats són d'una enorme complexitat. Per això, i malgrat la profusió de quadres i l'estructura clara dels capítols, el llibre -un pou de saber, informació i interpretacions-, no és de lectura fàcil, amb alguns episodis durs i densos, potser perquè sembla que es repeteixin les valoracions o potser perquè el que ens explica, el món del treball i la precarietat, ens resulta incòmode veure'l rememorat.

Per tant, el llibre ens dóna un seguit d'aportacions transcendentals, que demanen una digestió lenta, com la conclusió d'Oyón, ben documentada i argumentada, de què hi va haver en els anys vint i trenta una estreta relació entre la immigració del sud, la classe obrera poc qualificada i el radicalisme cenetista. L'autor explica fil per randa com el Poblenou, Sants, Gràcia, el Raval, la Barceloneta i el Poble Sec es van anar transformant en un viver de revolucionaris.

- Amnèsia ciutadana. Una aportació ulterior del text és el valor d'haver afrontat una memòria incòmoda per la ciutat. Què és el que més vol oblidar aquesta ciutat de disseny i de nous rics, venuda a l'especulació, si no és la memòria del que va ser com a ciutat industrial, amb tots els moviments obrers i associatius? Hi ha quelcom que costi més de creure en aquesta Barcelona consumida pels turistes que als anys trenta va arribar a ser la capital europea de l'anarquisme?

Sens dubte calen treballs històrics com aquest, que recuperin les dimensions reals, les complexitats i paradoxes de la història, quan avui hi ha un acord implícit per part de certs sector de la societat en esborrar i netejar totalment aquesta memòria conflictiva, sense la qual, però, no s'hauria construït la nostra història i la nostra riquesa, i no s'hauria creat el territori de la regió metropolitana de Barcelona, amb les seves perifèries i corones.

En definitiva, es tracta d'una aportació tan cabdal com necessària, pel fet d'haver conciliat amb un gran rigor i precisió, exhaustivament, la història social i la de l'urbanisme, quelcom que poques vegades es fa de manera estrictament relacionada, ja que les històries socials no reflecteixen la seva plasmació espacial i urbana, i les històries urbanes ben sovint descuiden les implicacions polítiques que hi ha al darrere i les conseqüències socials que comporten.

El text d'Oyón, per les seves arrels en el marxisme, se situa ben lluny d'una altra recent interpretació de Barcelona, la presentada per Joan Ramon Resina a La vocació de modernitat de Barcelona. Auge i declivi d'una imatge urbana (Galàxia Gutenberg-Cercle de Lectors), una visió des de la disciplina dels estudis culturals, que no estudia Barcelona des de les dades de la realitat sinó que la contempla des del filtre de la literatura i des dels esquemes cíclics del romanticisme conservador. Així, es pretén legitimar una lectura essencialista i identitària, segons la qual la immigració no pot ser un motor de progrés urbà, sinó una causa del declivi dels pretesos valors ideals d'una societat d'arrels rurals.

Molts objectius alhora, doncs, assoleix el llibre. Pel fet d'haver recuperat amb tan rigor la memòria dels vençuts i del patrimoni urbà obrer, tan amenaçats de ser esborrats, tal com s'ha fet ja amb la memòria d'alguns barris com el Poblenou.

Oyón acaba plantejant molts desafiaments clau. Dos es podrien formular així: Com reconèixer aquesta memòria anarquista, associativa i reivindicativa en la Barcelona actual? I com reutilitzar avui el que ha sobreviscut del que va ser el potent patrimoni industrial, obrer i popular, base autèntica de la ciutat que es va desenvolupar a la segona meitat del segle XIX i a les primeres dècades del segle XX?