Històries dolces

Kafka i la nina que se'n va anar de viatge

Jordi Sierra i Fabra

Empúries

150 pàgines. 11 euros

Dos anys després de la primera edició en castellà de Kafka y la muñeca viajera (Siruela, 2006), i després de la bona acollida per part dels lectors i de la crítica, que li atorgà el Premio Nacional de Literatura Infantil, n'arriba la versió catalana.

Jordi Sierra i Fabra (Barcelona, 1947) és l'autor que de ben segur compta amb més lectors joves aferrissats al seu darrere, però també amb més prejudicis entre els crítics i especialistes a l'hora de valorar la seva extensa i constant producció. Amb algunes de les novel·les dels darrers anys, Sierra i Fabra ha demostrat un domini cada vegada més excel·lent de la professió amb l'ús de registres literaris ben diversos i amb propostes cada vegada més singulars i efectives. Si fa un temps potser era més fàcil encasellar-lo en un gènere i un estil determinat, els últims anys i les darreres obres han anat dinamitant les caselles que se li han aplicat, i ha acabat sent reconegut també per la crítica.

Kafka i la nina que se'n va anar de viatge és una d'aquestes darreres propostes, on aborda una suggerent llegenda sobre la figura de l'escriptor txec i la converteix en una novel·la breu. En ella, una nena perd una nina en un parc i arrenca a plorar. L'autor que assisteix a l'escena intenta apaivagar aquesta pèrdua amb el recurs que més coneix: l'escriptura. Durant uns dies, escriurà cartes en nom de la nina i farà de carter per entregar en mà les cartes que suposadament envia la nina des de diferents parts del món. En l'obra hi ha subtils referències a Kafka, encara que en el fons és el menys important. El protagonista podria ser qualsevol altre escriptor que usa els seus dots per solventar una situació impactant.

És una novel·la en què sobretot s'aborda la infantesa i les seves virtuts més admirades, i es fa a través d'una relació sincera i intensa amb un adult i escriptor. És una obra sintètica i encisadora, especialment pel contingut i també pel llenguatge i la precisió utilitzada. L'autor es delecta en la recerca de la bellesa, encara que en algun moment l'excés de la mateixa provoca que el discurs soni postís i les frases retòriques. El llibre, però, esdevé força rodó. L'edició en català, tot i perdre la coberta dura i les excel·lents il·lustracions de Pep Montserrat en l'edició castellana, manté un acurat disseny i convida a gaudir de la seva lectura amb el ritme pausat que proposa l'autor.

És el mateix ritme que trobem a un altre llibre publicat recentment per Siruela, una singular proposta amb una estètica similar i que torna a unir Sierra i Fabra i l'il·lustrador Pep Montserrat: Una dulce historia de mariposas y libélulas. Narra el periple agònic d'un pare xinès que ha perdut un fill solter. El protagonista emprèn un viatge, ple de dificultats i angoixes, per adquirir una noia morta recentment, per tal que el seu fill no resti sol en el més enllà, segons mana el minghum, una antiga tradició xinesa. Encara que per tema i contingut s'allunya de Kafka i la nina que se'n va anar de viatge, sí que el to dolç i proper que usa l'autor, la recerca de la bellesa i el ritme tranquil, el recorden de totes totes. L'edició i un tipus d'il·lustració similar contribueixen a corroborar-ho.