La degradació de Nora

Què va passar quan Nora va deixar el seu home o elspilars de les societats

Elfriede Jelinek

Arola

112 pàgines. 12 euros

L'enigma més gran de Casa de nines, d'Ibsen, és saber què farà Nora després d'abandonar el marit i els fills, un dels gestos més revolucionaris de la història del teatre contemporani. L'escriptora austríaca Elfriede Jelinek, Premi Nobel de Literatura 2004, en dóna una versió a Què va passar quan Nora va deixar el seu home o els pilars de les societats, una peça directa i dura, excel·lent, sobre l'emancipació de la dona en el context del capitalisme d'entreguerres. Alliberada del matrimoni, la Nora ibseniana aspira a enlairar la dignitat humana i el lliure desenvolupament de la personalitat -sobretot de les dones- en l'Alemanya de la dècada del 1920. Curiosament, el seu periple la duu a treballar en una fàbrica i, seduïda per un coup de foudre, a convertir-se en l'amant de Fritz Weygang, un dels empresaris més corruptes i més misògins del país.

L'autorealització de Nora com a dona, en què torna a caure de quatre grapes en la trampa de la feminitat vulnerable, la transforma en l'instrument de l'ambició foramida de Weygang, disposat a vendre el que sigui per augmentar el seu capital. Nora passa del foc a les brases: continua essent la dona objecte de l'avidesa masculina de propietat. No és estrany que, en aquestes condicions, afirmi que el capitalisme és "una conseqüència del patriarcat portat a l'extrem", que es negui a ser un "paràsit sexual" o que cridi a cremar tot allò que esclavitzi la dona. No obstant això, la Nora de Jelinek esdevé una dona complexa i contradictòria, que es mou entre la histèria, la lucidesa i la submissió.

La peripècia degradant de la Nora burgesa -tota una ironia de la història- permet a Jelinek de construir un discurs altament satíric i corrosiu que no tan sols fa diana en el masclisme o en la misogínia del poder, sinó que també denuncia les condicions de treball de les dones obreres durant els anys vint. No hi falta tampoc la crítica mordaç de la complicitat del món econòmic i empresarial amb el règim nazi, la corrupció generalitzada del poder polític o l'especulació capitalista desaforada de què són objecte els treballadors per afavorir els grans negocis. Jelinek llança càrregues de profunditat contra l'economicisme a ultrança, presenta els personatges ibsenians vençuts per l'atracció diabòlica del capital o carrega fort contra la "caritat" i la "repressió" socialdemòcrates.

Què va passar quan Nora va deixar el seu home... treballa a consciència la metateatralitat i el joc intertextual amb les dues obres d'Ibsen de què parteix, Els pilars de la societat i Casa de nines, si bé hi trobem també ressons d'altres textos com ara Un enemic del poble. Experimenta, així mateix, amb el fil temporal, tot provocant salts deliberats que situen la lluita de Nora en una atemporalitat que, més enllà de l'incipient feixisme alemany, n'actualitzi la vigència del debat ideològic. La derivació del discurs que vehicula l'obra té, en síntesi, una doble lectura: una de feminista, la Nora burgesa davalla -un cop ha estat utilitzada pels homes- en les fondàries de la prostitució i el retorn humiliant a la llar, i una de subreptíciament política, la burgesia alemanya i la classe empresarial, de bracet de la socialdemocràcia, s'apunten com les avaladores principals del règim nazi.