L'hora de les postres

Abans que aparegués la nouvelle cuisine les postres solien ser el plat més enginyós d'un bon àpat, allà on els materials primigenis es combinaven d'una forma més rara i fantasiosa. Els colorants naturals hi feien de les seves, les pellofes es transmutaven en llaminadures, l'ou en or vell i la fruita en pedreria confitada. Immers en aquesta vella tradició i, també, en la més transgressora de l'objecte surrealista, Muu Blanco (Caracas, 1966) proposa uns curiosos exercicis de moderna rebosteria mental a la sempre inquieta Galeria Sicart de Vilafranca del Penedès. Amb objectes trobats, bocins de coses i bestieses que pul·lulen per l'espai, souvenirs, joguines i deixalles plàstiques, tot ben amanit amb pèls humans a dojo que confereixen un aire sexual i antropomorf, Blanco conforma un bestiari mitològic del món actual globalitzat, on tot és més fragmentat que mai. Els objectes méchants de l'artista veneçolà, convertits en esfinx, grius, centaures i unicorns postnuclears, són flaixos de conglomerats d'imatges i sensacions a les que estem empesos constantment, a partir del cine, la publicitat i els mitjans de comunicació, barrejats amb les nostres obsessions més secretes. I a pesar de tot, són atractius, malgrat la seva inquietant monstruositat -com els Freaks de l'entranyable film de Tod Browning- perquè estan plens d'un corrosiu sentit de l'humor i d'una tendresa infantil, ja que no deixen de ser joguines, tot i que més aviat malèfiques.

Modernismo Anacrónico '08. Galeria Sicart. Carrer de la Font, 44, Vilafranca del Penedès. Fins al 21 de juny