Contrastos
I en acabar el programa, com sempre, Tomàs Molina ens explicarà el temps de demà...". Com si ho hagués fet tota la vida, Albert Closas va agafar dilluns les regnes de l'informatiu de TV-3 La nit al dia en substitució de Mònica Terribas. No va fer cap comentari al recanvi, com si tot continués igual. I no és ben bé així. No perquè hi hagi hagut modificacions en l'estructura del programa, sinó perquè és evident que la personalitat de la fins ara presentadora i ara directora de la cadena ha imprès a l'espai una petjada tan forta que La nit al dia era ja més aviat El programa de la Terribas. I és evident que en Closas en té, de personalitat. Però, és clar, és la seva, ben diferent de la predecessora, i per tant el perfum que desprèn l'informatiu no és el mateix.
És cert, les comparacions són odioses. Però aquí es fan inevitables a fi d'intentar descriure quin segell tindrà a partir d'ara el programa, com a mínim fins a final de temporada. De moment, segons s'ha anunciat, aquest és el temps en què està previst que es faci càrrec de l'espai el fins ara presentador del remarcable programa de divulgació econòmica del 33 Valor afegit, que és també subdirector d'informatius no diaris de TVC. Si Terribas és pur nervi, energia, vigor i gesticulació, el tarannà del substitut és molt més reposat. Pensant en els amics de Polònia, diríem que és de caricatura menys agraïda.
Des del mateix to de veu, podríem dir que s'han reduït alguns decibels perquè Closas parla suau, a poc a poc, la qual cosa té l'avantatge de permetre'ns acabar la jornada sense esverar-nos de més. Però té el desavantatge que t'ajuda menys a mantenir l'atenció. I si l'anterior presentadora podia ser incisiva com un bisturí, la qual cosa redundava en la capacitat per treure un gran cabal d'informació als entrevistats, i també per incomodar-los, Closas té més tendència a deixar parlar d'una tirada. En el seu favor s'ha de dir que s'ha enfrontat al repte amb aparent tranquil·litat. Se'l veu còmode en el paper. I caldrà donar-li una mica de temps per veure si és capaç de mantenir La nit al dia com a informatiu de referència.
Ara que, pensant-ho bé, La nit al dia de Closas pot ser un bon contrast, una bona càmera de descompressió, per als qui hagin sentit la curiositat de saber de què va el nou experiment del presentador Jordi González perpetrat al si del show de nit de 8TV La Via Làctia. Es diu Triplicats, i és una nova versió del gènere de telerealitat. Consisteix en encadenar tres desconeguts a només 50 centímetres l'un de l'altre (amb l'ajut d'uns cinturons tancats amb candau i una cadena metàl·lica), i veure com se les arreglen per conviure durant 72 hores en tan íntima distància. Està previst que la prova acabi aquesta nit. Si han aconseguit suportar anar al lavabo, dutxar-se, dormir i moure's gairebé com si tinguessin no un, sinó dos siamesos adossats al cos, i per suposat un bon equip de càmeres disposades a enregistrar-ho tot, s'emportaran 1.500 euros per barba. Pel que hem vist fins ara, els participants s'han pres amb molt bon humor aquesta privació de llibertat que els ha de reportar tan minsa gratificació econòmica. Però sembla que els diners són el de menys, i el que realment persegueixen (com a mínim, una de les concursants ho va confessar obertament) és la fama i els seus derivats. Qui sap si a partir d'ara començaran a sortir versions i programes autònoms inspirats en aquest. De cara a possibles imitadors, González ja va advertir que el format està registrat. Però tampoc és tan original. Malauradament, la idea de lligar les persones amb cadenes és ben antiga.
