L'enciclopèdia dels vius

Acrollam

Biel Mesquida

Empúries

235 pàgines. 19 euros

El conte titular de L'enciclopèdia dels morts, de Danilo Ki¨, porta el subtítol Tota una vida. Qualsevol entrada d'una enciclopèdia té l'ambició de descriure tota una vida. L'obsessió d'aquest gran cronista del segle XX va ser reflexionar sobre com s'escriu l'acta de la Història en majúscula, què reté la memòria que estem disposats a compartir entre tots -però per aconseguir-ho Ki¨ sempre mirava de contar històries petites amb "aquella munió de detalls dels quals està feta la vida."

Biel Mesquida (Castelló de la Plana, 1947) emprèn amb el seu Acrollam una feina enciclopèdica semblant. L'índex del llibre descobreix noranta-nou relats extraordinàriament breus, ordenats de l'A a la Z. El títol del llibre -Mallorca llegit a l'inrevés-, però, no és un invent seu. Fa anys que Màrius Serra va exposar aquesta paraula utilitzada en el conte Rellós 2084, d'Orfèlia Dracs (1985), com un exemple per ocultar matusserament els topònims i Joan-Lluís Lluís va començar el seu Diccionari dels llocs imaginaris dels Països Catalans (2006) amb aquesta entrada.

La majoria dels textos parlen a un "tu" íntim i confiat. Però que no us enganyi l'aparent frivolitat d'aquesta manera de narrar. En lloc de descriure una tercera persona que es mou amb llibertat o bé ficar-se dins de la pell d'un jo literari, l'autor acompanya els seus personatges i els tracta de tu. Aquest recurs estilístic no serveix pas per tenyir de modernitat els relats, sinó que al seu darrere hi ha una reflexió sobre els fonaments del llenguatge. Les paraules no signifiquen res sense el context. Les frases són dites sempre dins d'una situació i només així és com tenen sentit.

En la immensa solitud a la qual ens condemna el ritme del món actual, l'home necessita un interlocutor. Algú pròxim que ens interessa i alhora vol saber què fem nosaltres. Per reproduir aquesta imperiosa necessitat de comunicació, Mesquida s'empesca els seus personatges i viu amb ells. El gran encert d'aquest diàleg simulat és que veta als lectors tota identificació immediata. El lector d'aquesta enciclopèdia "rabiosament actual" és forçat a asseure's en la sala fosca d'un teatre. Cal esperar fins al final per comprendre els fets dins del seu context i assumir que la lectura significa desxifrar el complex mecanisme de relacions humanes. Els rituals de maquillatge als que se sotmeten les dives mallorquines abans de sortir de la seva cambra parlen d'això, precisament. La vida és un immens escenari i nosaltres, els lectors, tenim dret d'observar-lo a través d'una paret de vidre.

No és sobrer apuntar que la narrativa que triomfa avui fa servir el procediment contrari. Les novel·les escrites des d'un sol punt de vista busquen la identificació barata amb uns sentiments que brollen amb la facilitat d'un reality show televisiu. En aquests casos, el lectors es veuen a ells mateixos convertits en uns herois fantàstics i es rebolquen en un patiment que no han patit, però que els fa sentir importants. Mesquida nega aquest accés fàcil al seu univers narratiu.

L'autor es planteja, igual com Ki¨, una de les preguntes més vastes: com comprimir el món en un llibre? Com fer que la instantània captada amb l'objectiu d'una càmera conservi tota la bellesa d'un cos i no el converteixi alhora en una imatge que formarà part d'una col·lecció de moments morts, inaccessibles? "Els còdols del caló Pedrer percussionen el temps", apunta. En un poema de Baudelaire, citat entre innombrables detalls, el pit d'una dona sota els dits es converteix en un somni de pedra, etern i mut. Com Xahrazad, Mesquida s'inventa mil històries per sobreviure i així sobreviu ell i sobreviuen els protagonistes dels seus relats. L'illa que Mesquida retrata en aquest llibre és un paisatge poblat dels caràcters més diversos. Però aquesta illa no és només "utere felix", com diu el lema del llibre, sinó un espai de reflexió digne d'un observador lúcid que es proposa celebrar el seu seixantè aniversari en la fràgil barcassaa de la llengua que navega "dins aquelles ones gegantines." L'adolescent de sal (1975), la seva primera novel·la, o l'últim i premiat Els detalls del món (2005) troben en aquest llibre la seva justa continuació.