La imatge, a debat

L'any 1980 es van organitzar les I Jornades Catalanes de Fotografia, impulsades des de la mateixa professió. Un dels fruits més visibles d'aquell debat, celebrat a la Fundació Miró de Barcelona, va ser la creació, dos anys més tard, de la Primavera Fotogràfica, que ben aviat seria assumida per la Generalitat. Per fi la fotografia entrava al museu, adquiria visibilitat i dimensió cultural i s'apropava al gran públic. La proliferació d'exposicions que va caracteritzar aquest esdeveniment biennal (i que, finalment, va tenir molt a veure amb la seva desaparició, l'any 2004), no va anar acompanyada de la reflexió teòrica i sectorial d'una manera sistematitzada. Tot i que tampoc va ser estèril en aquest camp. El 1996, sota la coordinació de Cristina Zelich, es va publicar el Llibre blanc del patrimoni fotogràfic a Catalunya, on s'oferia un diagnòstic sobre la situació i les mesures que calia emprendre a fi de millorar-la.

La compra de fotografia no és una prioritat per a les entitats responsables dels arxius catalans

"Manca coneixement i valoració del patrimoni fotogràfic català", es queixen els especialistes

En el temps transcorregut des d'aquelles primeres jornades, la fotografia ha anat normalitzant la seva equiparació amb la resta de disciplines artístiques, ha aconseguit una presència regular als museus, han aparegut galeries especialitzades, el MNAC li ha dedicat un departament específic, s'ha començat a convertir en objecte de desig per a inversors i col·leccionistes, s'han creat col·lectius, iniciatives (Centre de Fotografia Documental de Barcelona, Photographic Social Vision, Trafic) i premis encaminats a donar-li suport i, sobretot, s'han modificat profundament els processos de producció, gestió, distribució i consum de la fotografia, de tal manera que molts estudiosos consideren més pertinent substituir el concepte clàssic pel d'imatge. Però a Catalunya hi continua havent moltes mancances, desequilibris en relació a com països més avançats en la matèria han abordat qüestions com la preservació del patrimoni, el suport als fotògrafs, la investigació i l'educació. 28 anys més tard d'aquella primera trobada de professionals, el sector s'ha tornat a asseure per reflexionar sobre tots aquests canvis i mancances i dibuixar l'estat actual del sector, entès en un sentit molt ampli i transversal, en les II Jornades Catalanes de Fotografia.

Una trobada organitzada en el marc de l'SCAN, un esdeveniment impulsat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació sota la coordinació executiva de Mariona Fernández. SCAN ha començat amb una edició zero, celebrada la setmana passada a Tarragona, un model de prova que ha complementat la base teòrica amb un seguit d'exposicions distribuïdes per la ciutat i que acabarà de perfilar-se de cara a l'any vinent. I que, sobretot, ha tornat la fotografia o, millor dit, la imatge, al centre del debat.

Les últimes edicions de la fira ARCO han posat de manifest l'interès del mercat de l'art per la fotografia. Les xifres presentades pels experts en la matèria a Catalunya convocats a SCAN, però, dibuixen un panorama molt menys optimista pel que fa a la seva adquisició a Espanya (no desglossada per comunitats autònomes). El país representa només el 0,8% del volum de compra a escala mundial, acaparat per Estats Units (41,7%), Regne Unit (29%), La Xina (7,3%) i França (6,4%). A més, molts col·leccionistes prefereixen comprar a fora el que podrien obtenir a les galeries locals. La manca d'una llei de mecenatge eficaç i el fet que sovint l'IVA és més baix a fora conflueixen en aquest fet.

La necessitat de revisar la legislació a fi que aquest fenomen deixi de produir-se és una de les reivindicacions dels ponents de la taula sobre col·leccionisme reunida a Tarragona. També fan autocrítica i demanen una millor cohesió entre els galeristes, i una major ambició en la política d'importació d'obres. I a més de les peticions, la seva aportació al debat, que com la resta de ponències i comunicacions presentades es publicarà el mes de novembre, inclou algunes constatacions preocupants. "Mai hem hagut de competir amb una administració per la compra d'obra d'un fotògraf català. Ens va en contra, però ens agradaria que això no passés", deia Pepe Font de Mora, director de la barcelonina Fundació Foto Colectània. Per dimensionar les seves paraules, Font de Mora lamentava que el Departament de Fotografia del MNAC no tingui una partida pressupostària predeterminada per la compra de fotografies.

El responsable d'aquest departament, David Balsells, explicava des de la taula de patrimoni que les compres requereixen d'un informe favorable que se sol·licita cada vegada que hi ha interès per una obra determinada. El cert és que la compra de fotografia no sembla una prioritat per a la majoria d'institucions responsables dels arxius catalans. Sílvia Domènech, responsable durant 11 anys de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, explicava que en tot aquest temps pràcticament no s'havia adquirit res. "Manca coneixement i valoració del patrimoni fotogràfic a Catalunya", exposava Domènech en qualitat de portaveu de la taula. Però les demandes en aquest àmbit no es redueixen només a les adquisicions. La necessitat de coordinar el treball en xarxa entre els arxius i l'estandarització dels processos i sistemes de catalogació del fons són una prioritat per poder racionalitzar esforços i treballar conjuntament en la preservació de patrimoni, amb una ambició d'universalitat, lluny de criteris "localistes i identitaris, que no produeixen bones col·leccions. Allò que és local ha de servir de punt de partida, no d'arribada".

La denúncia de les mancances en matèria d'educació al voltant de la imatge, especialment pel que fa a la necessitat del reciclatge continu dels formadors a fi de preparar-los pels vertiginosos canvis tecnològics, és una de les constants que, de manera recorrent, han assenyalat tots els especialistes convocats a SCAN, siguin de l'àmbit que siguin. Els experts en fotografia documental traslladaven aquesta reivindicació a l'estadi més bàsic de l'ensenyament, quan incidien en la necessitat de "potenciar a les escoles l'aprenentatge sobre la lectura i l'anàlisi de les imatges".

Des d'aquest col·lectiu van sortir les reivindicacions més concretes a les administracions. Entre d'altres, la creació d'una "oficina pública amb un equip gestor independent, per tal d'afavorir i fomentar la creació i la difusió de projectes documentals" i constituir un observatori "per garantir la quantitat i la qualitat de les propostes documentals que es presenten als mitjans de comunicació", així com la creació de premis i beques per potenciar la qualitat en els projectes documentals.

La responsable de l'Entitat Autònoma de Difusió Cultural de la Generalitat, Berta Sureda, prenia nota de totes les peticions i reflexions, molt satisfeta pel grau de debat generat, que considera una bona alternativa a la via del pla integral per detectar les necessitats d'un sector determinat. Amb tota la informació recopilada, l'objectiu serà "elaborar un pla coherent, a curt, mig i llarg termini", intentant donar resposta a aquelles qüestions en què el Deparament de Cultura té competències i exercint de mitjancer amb les administracions corresponents per a la resta. I, sobretot, que aquest sigui un punt de partida per a un treball en comú entre l'administració i el sector, amb la major representació possible.

No ha estat fàcil donar forma a SCAN. L'esdeveniment, que s'ha batejat com a manifestació fotogràfica per diferenciar-lo d'un festival, s'ha organitzat en només set mesos, per un comitè artístic integrat per, a més de Mariona Fernández, David Balsells, Pep Benlloch, Marta Dahó, Joan Fontcuberta i Tanit Plana. El pressupost inicial, de 250.000 euros, s'ha incrementat finalment fins als 340.000, dels quals 45.000 han estat aportats per l'Ajuntament i el Port de Tarragona i la resta per la Generalitat.

Les presses en la confecció del programa i el seu dibuix final no han estat exempts de crítiques, bona part de les quals han pres forma de correspondència a través d'Internet. Les més sonores han vingut de la mà de Manel Úbeda, membre de l'equip organitzador de les I Jornades i, en menor grau, per Cristina Zelich, coordinadora del Llibre blanc del patrimoni fotogràfic a Catalunya. Per diferents raons (que, segons el cas o les fonts, varien de la renúncia a l'exclusió i el malentès), cap dels dos ha participat des de dintre en les sis taules de treball organitzades per matèries en què s'han articulat les jornades. Úbeda, però, hi va assistir com a públic, i les seves discrepàncies van servir justament per incentivar el debat, molt necessari atesa l'escassa freqüència de les trobades entre els diferents agents del sector fotogràfic.

En aquesta segona ocasió, professors, historiadors, fotògrafs, arxivers, col·leccionistes, galeristes i responsables de centres fotogràfics de referència s'han reunit per compartir experiències, radiografiar l'estat de la qüestió i intentar proposar solucions. "Estic molt satisfeta perquè SCAN ha servit per reunir gent de diferents àmbits amb ganes de fer coses junts", deia Mariona Fernández com a balanç de la iniciativa. Ara queda molta feina a fer per definir els continguts de la propera edició, que es tornarà a celebrar a Tarragona i, un cop superada la urgència per reprendre el diàleg, es podrà centrar en qüestions monogràfiques, posant sempre la imatge al centre del debat.