El roig i el negre

Tot bon pintor té èpoques esplendoroses, moments àlgids que el defineixen i el cristal·litzen a les històries de l'art. En el cas de Luis Feito (Madrid, 1929), membre fundador del grup madrileny El Paso, aquest punt de felicitat es dóna entre mitjans anys cinquanta i els primers setanta del segle passat. Les seves primeres abstraccions, tant les cal·ligràfiques seguint Mark Tobey com les posteriors monocromes i texturades, van influir més d'un informalista català -sobretot Joan Vilacasas- i el van situar a escala internacional.

A diferència d'altres autors, l'impacte del Pop Art no va ser desfavorable per a Feito, que va canalitzar l'abstracció cap a formes circulars de colors purs sobre fons neutres, mantenint tothora l'absència de signes i figuracions en unes obres que titulava simplement pel número d'ordre d'execució. Coincidint amb un radical canvi de residència, de París a Montreal i, poc després, Nova York, iniciava als anys vuitanta una curiosa i desconcertant etapa geomètrica que alternava puntualment amb l'abstracció d'abans. A partir de 1990 s'instal·lava de nou a Madrid, on encara resideix, i tancava així el cercle. Durant gairebé trenta anys, el roig i el negre han estat els principals protagonistes de la pintura de Feito, els que l'han definida, combinats en anades i vingudes sobre si mateixa. L'obra recent que presenta Ignacio de Lassaletta n'és un bon exemple.

Luis Feito. Galeria Ignacio de Lassaletta. Rambla de Catalunya, 47, Barcelona. Fins al 15 d'abril