Lectures

En el llibre La escritura o la vida, on Jorge Semprún relata la seva crua experiència al camp de concentració de Buchenwald, l'autor utilitza una comparació afiladíssima per descriure els estralls físics del confinament. Als seus ulls, els cossos descarnats dels seus companys són com les escultures d'Alberto Giacometti. Figures tan estilitzades que ens fan témer que es trenquin en qualsevol moment, incapaces d'oposar la necessària resistència aerodinàmica per a mantenir-se en peu. En el context del relat, el paral·lelisme és estremidor, tan impactant que no ens caldria haver vist cap de les demolidores imatges de la degradació de l'holocaust sobre aquells que el van patir per conèixer com els anava consumint fins a convertir-los en esquelets animats. Es diu que el feixisme es cura llegint, i aquest breu passatge serviria per si sol per a confirmar-ho. Joan Antón Mellón, catedràtic de Ciències Polítiques a la Universitat de Barcelona, recomanava la lectura com a antídot contra aquest extremisme irracional en el reportatge Creure en Hitler, emès aquesta setmana dins de l'espai Entre línies.

La qüestió és que els dos protagonistes d'aquest excel·lent document sobre l'estultícia, nodrit amb testimonis plurals i periodísticament molt ben fet, llegeixen. Però ambdós nodreixen les respectives biblioteques a la Llibreria Europa de Barcelona, l'únic lloc, diuen, on troben tot el que els cal saber per continuar eixamplant el mite de la grandesa de Hitler. L'única via per accedir a una informació que, tal i com denuncien, s'acostuma a silenciar i que, en cas de ser àmpliament coneguda, canviaria la percepció del món sobre el pare del nazisme. "Hitler era vegetarià i a més s'estimava molt els animals. Tot això la majoria de la gent no ho sap", argumenta un d'ells, convençut que aquests dos trets del caràcter del genocida l'humanitzen i el fan més entranyable.

En el reportatge, un expert en el tema diu que Internet és avui la font més activa en la propagació del nacionalsocialisme i en la captació de nous adeptes a la causa de la superioritat d'una raça envers la resta. Per això sembla estrany que aquest noi no estigui al corrent dels focs creuats a la xarxa entre defensors i detractors de la ingesta de carn, justament a compte del vegetarianisme de Hitler. Sense parlar de les pàgines amb llistes de vegetarians il·lustres on es desmenteix que el dictador ho fos.

En el reportatge, els dos joves partidaris de Hitler demanen llibertat d'expressió per a poder difondre lliurement les seves idees. Un d'ells es troba actualment en llibertat provisional. L'altre té un judici pendent per haver organitzat una manifestació il·legal en homenatge a un nazi. Els dos diuen haver renunciat a la violència i abraçat el camí de la paraula per propagar el seu ideari. La paradoxa és que la seva reivindicació al dret d'expressar-se es produeixi justament en un programa televisiu que els concedeix uns minuts d'or per a defensar les seves esfereïdores teories. Per verbalitzar conviccions com que la raça blanca és indiscutiblement superior perquè és anterior a qualsevol altra; que el mestissatge "l'únic que ha fet és destrossar la civilització des que el món és món" i la immigració provoca "economia subterfluja" (sic); que la gent no és d'on ha nascut, sinó d'allí on procedeix la seva sang; que això de l'holocaust s'hauria de veure, i que Hitler és "la personalitat més important de tot el segle XX". Seguint els consells de Joan Antón Mellón, sembla urgent recomanar-los noves lectures.