Tot esperant l'Esculapi
L'estàtua original del déu grec torna aquest dissabte a Empúries coincidint amb el centenari del jaciment
Tot és a punt a L'Escala, a l'Alt Empordà, per a l'arribada, aquest dissabte, de l'Esculapi o l'Asclepi, el déu grec de la medicina. És un retorn llargament esperat, demanat amb insistència des de les comarques gironines i que marcarà una nova etapa en la història del jaciment emporità, segons els experts. A més a més, el déu torna sencer, refet i amb braços, després d'una important restauració que ha permès restituir-li uns 85 fragments que s'havien trobat durant les excavacions. L'Esculapi torna a Empúries coincidint amb el centenari del jaciment i després d'un breu periple per les ciutats romanes de Badalona (Baetulo) i Mataró (Iluro).
Han hagut de passar gairebé cent anys perquè la considerada millor escultura clàssica de la Mediterrània occidental torni a casa, però al final ho farà per la porta gran i amb els honors d'un fill pròdig perdut i retrobat.
Durant segles, pagesos i pescadors es feien un 'jornalet' venent restes i ceràmiques del jaciment
Com vaticinà Gandia, les excavacions van dur riquesa a L'Escala, en forma de turisme
Fa dies que l'Ajuntament i els botiguers s'afanyen a embellir el poble, tot esperant que el déu els beneeixi amb una bona temporada turística. Cartells penjats per tot arreu, plafons amb la seva imatge col·locats a diferents punts d'entrada al poble donen la benvinguda al principal símbol de l'arqueologia catalana. De moment, ja s'han adonat que caldrà canviar tot el marxandatge al voltant de l'estàtua. Postals, llibres, fulletons informatius, regals i articles de record s'hauran d'adaptar a la nova imatge de l'Esculapi amb les extremitats col·locades.
A la població de L'Escala, els veïns no poden amagar la seva satisfacció. "Per nosaltres és més important que torni l'Esculapi que els papers de Salamanca", diuen els veïns que, aprofitant la bonança, fan petar la xerrada davant la platja principal, l'única encarada al nord de tota la Costa Brava, segons Josep Pla. "De petits havíem d'anar a veure l'original a Barcelona, aquí només teníem la còpia i gràcies. Ara els meus néts el veuran allà on li pertoca, a casa seva", comenta un pescador.
Aquesta expectació popular fa pensar en els diaris d'Emili Gandia, responsable directe de les excavacions d'Empúries impulsades per la Junta de Museus de Barcelona el 23 de març de 1908.
En aquests escrits, a més del registre arqueològic, Gandia anotava impressions i anècdotes relacionades amb el dia a dia del jaciment. Així, podem copsar com el dia de la troballa del déu Esculapi, el 25 d'octubre de 1909, molta gent del poble de L'Escala va anar en pelegrinatge a veure la colossal estàtua de marbre com si es tractés d'una marededéu o qualsevol divinitat del santoral cristià. L'Esculapi va emergir d'entre la sorra d'Empúries, a la zona dels santuaris de la Neàpolis, partit en dos fragments, però magnífic.
Després de consultar amb els responsables, el van portar a la casa del doctor Rossend Pi, una autoritat en aquella època. Allà, instal·lat al porxo d'entrada d'una finca senyorial, es va deixar retratar per fotògrafs locals com Josep Esquirol i va passar l'única nit al descobert a prop del seu lloc d'origen. Al dia següent el van embalar i traslladar en tren des de l'estació de Sant Jordi Desvalls fins a Barcelona, cap al Museu d'Arqueologia de Catalunya, on va romandre exposat des de llavors.
La troballa del déu grec de la medicina va omplir d'orgull els habitants del poble de L'Escala, i els va predisposar favorablement envers les excavacions. Però no sempre va ser així. Ja en els seus diaris, Emili Gandia deixa entreveure les dificultats de convèncer els escalencs de respectar el jaciment i deixar de banda els espolis. I és que durant segles, molts pagesos i pescadors es feien un jornalet anant a gratar entre camps i vinyes, on sovint trobaven ceràmiques i restes que venien al millor postor. L'arribada d'arqueòlegs professionals i la regulació del jaciment no es va rebre gens bé a la vila marinera.
Gandia, amb una gran visió de futur, intentava fer-los veure que la recuperació de les ruïnes portaria la riquesa a ells i a la regió. Malgrat tot, durant els anys inicials de les excavacions, va fer fortuna al poble una dita: "les ruïnes d'Empúries, la ruïna de L'Escala". Un lema que encara es va tornar a repetir força anys més tard, en plena època daurada del desarrollismo que va emplenar de totxo la primera línia de la Costa Brava. Diuen els escalencs que grans inversors de Girona es planyien per no poder "treure profit" d'aquells terrenys tan planers a tocar del mar i d'unes platges de sorra daurada i aigües transparents.
Una de les persones que més informació atresora sobre el jaciment d'Empúries és Domingo Gamito i Font, nét i besnét d'aquells arqueòlegs clandestins. "La meva família porta trepitjant les ruïnes des del 1835", afirma amb orgull. Ell mateix va entrar a treballar al jaciment el 1944 com ajudant del seu pare, capatàs de les excavacions sota les ordres de Martín Almagro. Gamito recorda com les botigues de L'Escala venien peces arqueològiques com si fossin "pots d'anxoves" amb la frase "Recuerdo de Ampurias". També explica com acompanyava la seva àvia a vendre aquestes troballes quan era una criatura i que entre la clientela més fidel hi havia l'escriptora Caterina Albert, Víctor Català. L'autora de Solitud era una apassionada de les ruïnes d'Empúries, on organitzava excavacions particulars en camps de la seva propietat. Va aconseguir aplegar un bon nombre d'objectes que va cedir el 1936 al recent constituït Museu d'Empúries.
Tal com va vaticinar Gandia, les excavacions d'Empúries van portar riquesa a L'Escala, en forma de turisme. De seguida es van fer hotels, alguns fins i tot a tocar de les ruïnes, com el Villa Teresita, actual hostal Empúries, situat davant la platja del Portitxol. Avui dia seria impensable fer un establiment en un indret tan privilegiat. Els hostes, la majoria estrangers atrets pel jaciment, paren el sol a la terrassa. La vista sobre la badia de Roses és tan esplèndida que fa oblidar l'excés de cases i urbanitzacions que brollen arreu del municipi. Tothom coincideix en el "bon gust" que van tenir aquells avantpassats grecs i romans a l'hora de triar un indret per viure. I la majoria celebra la iniciativa d'homes com Puig i Cadafalch o Prat de la Riba, que han permès salvar aquest patrimoni perquè tothom en pugui gaudir.
Porta, pont, port, pacte
L'arribada de l'Esculapi a Empúries serà el tret de sortida dels actes per commemorar el centenari de l'inici de les excavacions oficials d'Empúries sota la direcció de l'arquitecte, arqueòleg, historiador i polític, Josep Puig i Cadafalch. Sota el lema de Porta, pont, port, pacte, l'efemèride compta amb un programa d'activitats encaminades a potenciar la recerca arqueològica, la difusió científica i la divulgació al gran públic. El departament de Cultura destinarà 6 milions d'euros per "reactivar" les ruïnes i aconseguir mig milió de visitants anuals. Una injecció econòmica que no es rebia des de l'arribada de la flama olímpica amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. Bona part de la inversió es destina a les obres de millora de les instal.lacions del Museu d'Empúries, que es dotarà d'un edifici de recepció de visitants i de nous magatzems arqueològics. Entre els actes més destacats hi ha un congrés internacional de la Societé Française sobre ceràmiques romanes, al maig, i un altre sobre la colonització grega en la Mediterrània, a l'octubre. Per a un públic més ampli s'han previst activitats com un cicle de teatre i dansa o un fòrum de la cançó mediterrània. També es continuarà amb el programa arqueològic, ja que, segons el director del Museu d'Empúries, Xavier Aquilué, "encara s'ha d'excavar un 80% de les ruïnes". Destaca el projecte de recerca de les esglésies de Santa Margarida i Santa Magdalena i l'excavació del pòrtic de la ciutat grega d'Emporion al sector de la Neàpolis.
Un segle de treballs arqueològics
Cent anys d'excavacions proporcionen una llarga història al jaciment d'Empúries. Aquests són alguns dels moments més destacats:
- 1908. El 23 de març Emili Gandia, sota la supervisió de Manuel Cazurro, inicia les excavacions a la ciutat romana descobrint la muralla i la porta d'accés. Un any abans, Josep Puig i Cadafalch havia convençut Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona, de la necessitat d'intervenir en el jaciment i aconseguir fons de la Junta de Museus per comprar els terrenys.
- 1909. Es descobreix l'escultura del déu grec Esculapi, que acaba convertida en un dels símbols de la vida cultural catalana de començaments de segle.
- 1914. El jaciment és declarat Monument d'Interès Nacional i comença la reconstrucció del convent de l'orde dels Servitas per a la residència, dependències de servei i exposició de les restes trobades.
- 1924. Puig i Cadafalch és apartat de la direcció de les excavacions, tot i que després de les eleccions de 1931 i la proclamació de la República torna a dirigir-les temporalment.
- 1932. Pere Bosch Gimpera assumeix la direcció dels treballs.
- 1936. La Generalitat incauta tots els terrenys susceptibles de contenir restes arqueològiques i les peces de col·leccions particulars procedents del jaciment.
- 1936-1939. Les excavacions queden paralitzades durant la guerra civil i el 1937 s'instal·la al conjunt una bateria de costa.
- 1939. El nou director, Martín Almagro, excava les necròpolis del voltant, l'amfiteatre, la palestra, les domus i el fòrum romà, i realitza els sondejos a la ciutat grega per conèixer l'estratigrafia.
- 1945. S'inaugura el Museu Monogràfic d'Empúries i a la dècada dels 50, els Camps Internacionals de Treball per a estudiants estrangers i espanyols.
- 1962. Eduard Ripoll assumeix la direcció dels treballs, que centra a la zona de Fòrum romà, sense intervenir a la zona grega.
- 1975. Es realitzen treballs a la zona del primer assentament grec, la Paleàpolis, situada a l'actual Sant Martí d'Empúries.
- 1982. Després del nomenament d'Enric Sanmartí com a nou director de les excavacions els treballs se centren a la zona del fòrum romà (1982), a l'aparcament (1983-1984), amb la finalitat de determinar si el nucli indígena es trobava en aquesta zona, i al sector sud de la ciutat grega (1985-1991), per datar i reinterpretar els temples de Serapis i Asclepius.
- 1985. El conjunt és declarat Bé d'Interès Cultural.
- 1992. Es reforma el museu i es potencia la visita del conjunt en ser el jaciment el punt d'entrada de la torxa olímpica a la Península Ibèrica amb motiu dels Jocs de Barcelona'92.
- 1993. Es crea l'Ens Autònom d'Empúries.
- 1995. La Generalitat assumeix la gestió del conjunt després d'estar durant 87 anys a mans de la Diputació de Barcelona.
- 1996. Es nomena Aurora Martín directora provisional, comença la primera campanya subaquàtica a la zona portuària i culmina l'excavació del fòrum romà.
- 1997. Xavier Aquilué substitueix Martín com a director, i el maig el PSC demana que l'escultura de l'Esculapi retorni al jaciment.
- 1998. S'aprova el pla director 1998-2008, que preveu la construcció d'un centre de recepció per als visitants a la zona de l'aparcament i crear un parc arqueològic que englobi el jaciment d'Empúries, el nucli de Sant Martí, els turons circumdants i la pròpia L'Escala.
- 2000. Les excavacions descobreixen les termes públiques de la ciutat romana.
- 2003. Es restaura el fòrum romà amb criteris actuals i se sol·licita la inclusió del jaciment a la llista d'espais Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.
- 2004. El Parlament aprova que l'escultura de l'Esculapi retorni al seu lloc d'origen.
- 2005. Les excavacions a l'àgora grega permeten identificar un gran edifici construït per arquitectes grecs al segle II a.d.C., que va funcionar com un autèntic motor econòmic de la colònia.
- 2007. El departament de Cultura destina 6 milions d'euros per reactivar el conjunt i celebrar una sèrie d'actes durant el 2008 amb motiu del centenari de les excavacions.
- 2008. El febrer, l'escultura de l'Esculapi inicia el seu retorn a Empúries, on, després de visitar Badalona i Mataró, arribarà aquest proper dissabte, coincidint amb el cent anys de l'inici de les excavacions.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
