Sincronitzar l'arquitectura

La Barcelona actual no seria la mateixa sense les obres contemporànies de tres equips d'arquitectes: les biblioteques i els habitatges de Josep Llinás, tan ben integrats a l'entorn urbà; les intervencions de l'equip de Carlos Ferrater, especialment al Poble Nou -des del Pla Urbà pel Front Marítim (1995) fins a la torre d'oficines de Mediapro al campus audiovisual de la Diagonal (2004-2008)-; i les dues micropolis d'EMBT (Miralles/ Tagliabue, arquitectes): el mercat de Santa Caterina i la Torre de Gas Natural. Possiblement aquests equips representen tres dels aspectes més característics de la ciutat, constituint síntesis diverses del seny i la rauxa, del racionalisme i l'organicisme, de les tradicions exuberants de Gaudí i de Jujol i de la línia minimalista de Mies (que ens va obsequiar amb el seu famós pavelló) i de Josep Maria Sostres. Abans que Llinás, Ferrater i EMBT, José Antonio Coderch ja va representar una síntesi de tendències diverses, sincronitzant les arquitectures contemporànies.

Pel que fa a Carlos Ferrater, les seves millors obres es donen quan sap inspirar-se en el lloc i sap renunciar a les tipologies i solucions establertes; és molt millor quan s'adapta a l'escala i s'emmotlla al lloc que quan imposa grans volums i assoleix grans escales; és millor quan dialoga amb el medi que quan és autoreferent.

Una obra de l'equip de Ferrater que s'inspira en el lloc i es concilia amb l'entorn són les tres illes de cases a la Vil·la Olímpica (1989-1992), on sobre de la morfologia tradicional de l'illa Cerdà sorgeix el llenguatge de l'arquitectura moderna -especialment el racionalisme de Le Corbusier-, i on hi ha la voluntat de crear ciutat mitjançant la repetició de la qualitat mitjana de l'arquitectura residencial, com ho van fer els crescent de John Nash a Bath o els habitatges a la Rue de Rivoli de Charles Percier i Pierre Fontaine a París.

Superant els sistemes racionalistes, el Jardí Botànic de Barcelona (1989-1999) va ser una de les primeres realitzacions internacionals en què es va recórrer a les geometries fractals. Partint d'un mecanisme ultraartificial s'aconsegueix sintetitzar l'equilibri ecològic de les plantacions i les irregularitats de la topografia amb la radical artificialitat de la infraestructura construïda. Això s'assoleix assumint en el projecte la pròpia dimensió fractal de la natura, sintetitzada en una trama triangular tridimensional que s'adapta a la topografia. Aquesta nova acròpolis rememora una altra obra clau de Barcelona: el Parc Güell, d'Antoni Gaudí, que també preveia plataformes, itineraris i, fins i tot, parcel·les de forma triangular.

El passeig marítim de Benidorm (2002-2008) segueix una estratègia semblant al Jardí Botànic de Barcelona: el projecte és, essencialment, un procés per anar resolent la complexitat del lloc i del programa a partir d'una forma geomètrica que prové dels repertoris de la naturalesa que tan bé han estudiat científics i morfòlegs com D'Arcy Thompson, György Doczi o Jorge Wagensberg. A Benidorm la referència són traçats curvilinis que es van lligant i que s'inspiren en els teixits musculars i en les formes de les dunes, les roques i les onades.

I a la casa d'Alcanar, al Delta de l'Ebre (2003-2006), l'entorn queda inclòs en el paisatge configurat pels volums purs de l'arquitectura, en forma de pavellons i plataformes, emmarcat per les fileres de les palmeres. L'escenari humà, inspirat en la pintura de Picasso, està definit pel terra natural i els arbres, pels núvols i el firmament, amb un sentiment hedonista i panteista de gaudiment de la bellesa essencial

de la naturalesa.

A més a més, la pràctica professional de Carlos Ferrater està caracteritzada per la voluntat d'anar incorporant i enriquint la capacitat per teoritzar, que ara queda reforçada per les recerques del seu fill Borja. Ferrater sempre ha sabut significar les seves etapes i assenyalar els moments de canvi. L'exposició actual al Col·legi d'Arquitectes emfasitza un d'aquests moments claus: quan ha consolidat l'OAB, Office of Architecture in Barcelona, estructurada segons un ampli equip al que ha format i al

que va traspassant la feina, i que encapçalen Xavier Martí, Lucia Ferrater i Borja Ferrater. Al mateix temps, estan apareixent noves publicacions de tot tipus sobre la seva obra i acaba d'inaugurar un nou local propi d'exposicions, cursos i publicacions, al costat del seu estudi del carrer Balmes.

És remarcable l'activitat incansable de Ferrater i el seu equip, renovant-se contínuament, amb aquesta voluntat de conceptualitzar amb tots els medis possibles una arquitectura que vol sintetitzar diversos

factors que tendeixen a polaritzar-se en l'arquitectura contemporània: per això no és només una arquitectura de formes o de façanes, o no es tracta solament d'uns bons professionals dirigint obres. Una sèrie de conceptes recurrents enllacen profundament les seves creacions, especialment

cinc:

L'espai, com amatèria bàsica de l'arquitectura, és a dir, l'espai modern, fluid, expansiu, dinàmic, lleuger, ple de llum natural.

La construcció, en entendre-la com a fet tècnic essencial que comporta qualitat i precisió. Ferrater considera que "el projecte arquitectònic consisteix en convertir les geometries en espai mitjançant la construcció".

La geometria, que és el cabal de coneixement que pot permetre aprendre i experimentar; que és la referència a la qual sempre recórrer, que pels arquitectes és un fons de saber per anar reinterpretant i refent. La societat, en la mesura que l'arquitectura no té sentit sense la seva funció social, el seu ús, sense tenir en compte la gent que l'ha d'utilitzar, fent que aporti uns àmbits agradables i saludables per a la vida quotidiana.

I el paisatge, que és el context urbà, la vegetació, les vistes, la inspiració en el lloc on s'acaba situant e seu sistema, és a dir, l'espai arquitectònic realitzat mitjançant els mecanisme de la geometria i els recursos tècnics de la construcció. L'obra existeix en la mesura que està en el context. I és aquesta capacitat de situar-s'hi el que permetrà que l'obra s'integri, funcioni i duri.

El treball de l'equip de Ferrater parteix de la confiança que sincronitzant a fons aquests aspectes es pot aconseguir fer avançar l'arquitectura. I com que tot és perfectible, l'obra de Carlos Ferrater millorarà

en la mesura que tendeixi a ser més versàtil i adaptable, més ecològica i sostenible,

en la mesura que el seu sistema, tan definit i evolucionat, s'adapti encara més al context.

Josep Maria Montaner és arquitecte