Paper xativí

Xàtiva, abans que hi arribin els cristians del rei En Jaume, és un centre productor de paper famós arreu del món: el segle XII el geògraf sirià Yaqut deia que s'hi fabricava "el millor paper" i l'andalusí al-Idrisi que no n'hi havia d'igual "a tot el món" i que s'exportava "a orient i a occident". Els jueus de la Geniza del Caire apreciaven molt el paper xativí, sobretot per a copiar llibres.

L'accés per part d'En Jaume a aquesta font de paper és una de les causes de la proliferació de documents que comença amb el seu regnat i que ha produït l'espectacular Arxiu de la Corona d'Aragó. De tots els papers i pergamins que el rei expedia se'n feia una còpia en paper per als registres del seu arxiu de Barcelona. Altres documents es guardaven en monestirs, com a llocs més segurs: els volums de notes sobre el repartiment de la terra a València, per exemple, eren a la fortalesa que els hospitalers tenien a Barcelona. Altres eren a monestirs de l'Aragó. Però l'arxiu barceloní de seguida esdevingué una cosa desmesurada: "Cap país d'Europa no pot presumir d'un tresor documental semblant: el seu únic rival, per la qualitat, pel volum i per la importància històrica, és la col·lecció anàloga dels papes a l'Arxiu Vaticà", escriu el 1944 Ernest Martínez Ferrando.

A més del palau de Barcelona i de les cases religioses, explica l'historiador californià R.I. Burns, "un tercer centre documental era la mateixa cort ambulant. Els membres de la casa d'En Jaume i els seus oficials o funcionaris el seguien com una vila errabunda en inacabables anades i vingudes per Aragó, Catalunya, València, les possessions del sud de França i en algunes ocasions per l'estranger. Mules carregades de còdexs i pergamins, de lacre i de tinta i de tota la parafernàlia de l'escrivania, amb tot el personal que se n'ocupava, bastaven per als documents essencials i corrents; un servei de correus (els troters) anava a cercar els materials auxiliars a les llunyanes dipositaries quan feien falta. Aquest circ tirava escriptures mentre feia camí per erms i per muntanyes." Avui, les datacions d'aquests escrits permeten seguir dia a dia la ruta reial precisa de qualsevol any. Així veiem que En Jaume va passar una tercera part dels darrers quaranta anys del seu govern dins el nou regne de València. El seu fill Pere el Gran ho fa igual: un terç de l'any a Catalunya, un terç a l'Aragó i "en los regnes de València e de Múrcia 4 meses de l'any, ço és noembre, deembre, janer e freber".

Aquestes desenes de milers de documents els fa la cancelleria, una mena de secretariat itinerant. Dins d'aquesta hi ha un departament aràbic dirigit per un oficial jueu (les cartes de rendició concedides a totes les ciutats o castells de València són escrites en versions interlineals aràbiga i llatina pels jueus d'En Jaume), i també especialistes dels drets romà, canònic, islàmic, jueu i dels diversos drets consuetudinaris o de costums locals.

Segons Burns el control del paper de Xàtiva fou el factor que decidí l'abast i el propòsit dels registres d'En Jaume, però mai no sabrem la proporció exacta de paper xativí en el total de la producció catalano-aragonesa del segle XIII perquè el 1707 el venjatiu Felip V, en l'extermini de Xàtiva, no s'oblidà de cremar-ne els arxius.