L'alt rei En Jaume

Tots necessitem mites, per sobreviure. I aquest país terminal nostre, en franc procés de provinciació, celebra ara l'alt rei En Jaume, com per acomplir en un origen monàrquic gloriós allò que no ha sabut fer en vuit segles. Necessitem un mite originari i vet aquí que l'alt rei En Jaume ens va molt bé. Alt, ros i ben plantat, va fascinar el jovenet Ramon Muntaner quan va hostatjar-se a la fonda del seu pare, que era a un cap de la plaça de Peralada. I és aquest cronista qui ens explica amb més pèls i senyals polítics l'engendrament "miraculós" del Rei. Bernat Desclot l'explica d'una manera més senzilla. El Rei, en el seu llibre autobiogràfic, l'explica de forma del tot natural. El seu pare, el rei Pere, no volia veure la seva mare, Maria de Montpeller. És a dir, no hi copulava mai. Per tant, no hi havia hereu. Però un dia, explica l'alt rei En Jaume, el seu pare va anar a Montpeller i va estar amb la reina Maria i el van engendrar.

Desclot ja ens dóna la forma "miraculosa" de la concepció. Com que el rei no volia veure la reina, sinó que, quan anava a Montpeller, s'estimava més dormir amb una dama "de gran paratge", és a dir, una senyora que devia estar més bona que la santa reina Maria, aquesta va decidir no ser tan santa per unes hores i enganyar el marit, fent-se passar per la dona de "gran paratge" i ficant-se al llit de l'adúlter. Això sí, va exigir al majordom, que la secundava, que la cambra havia d'estar del tot a les fosques. El majordom va dir al Rei que l'amistançada no volia que ningú del servei la veiés i d'aquí aquella tenebra. I com que això del desig és cosa mental, el Rei es va desfogar amb total satisfacció imaginativa amb la que en realitat no el motivava gens. El cas és que, feta la feina, la Reina va manar encendre llums i va fer apuntar el dia i l'hora de la còpula, no fos que, en l'embaràs que hi podia haver i que hi hagué, pogués ser acusada d'adúltera.

Muntaner explica el mateix, però fa assistir a la còpula consellers i notaris, i fa obrir totes les esglésies de Montpeller i les omple de gent resant per tal que tot funcioni. L'engany de Maria, segons Muntaner, és un engany consensuat políticament.

L'alt rei En Jaume, doncs, va venir al món així, cosa que me'l fa simpàtic. Però no va ser un bon rei. No va tenir cap idea d'estat. Va regalar Múrcia al seu gendre Alfons, el que s'entretenia fent cantigas , i, quan va morir, va repartir el país entre els fills, com un gran propietari reparteix els seus masos. Cap idea d'estat, cap ambició de construcció de res. Una concepció familiar i petit burgesa de la qual els catalans mai més no ens hem pogut desempallegar.

Però era alt, ros i ben plantat i va tenir una infantesa tristoia. La va viure mig segrestat, lluny de la mare, al castell de Montsó. El van casar i, au, vinga, a matar moros! Va tenir molts fills il·legítims, un dels quals, que va ser bisbe, diuen que li va escriure les memòries. Honor a l'alt rei En Jaume! Visca la república!