Potades i llegendes

Un multimilionari-exprés valencià, Enrique Bañuelos Castro, junyí son nom i immens patrimoni a la imatge del Rei a Mallorca, matèria dun cabdal sense mesura de memòria popular. Aquell xiquet orfe per mor de la crisi metal·lúrgica de Sagunt del 1980, ex cappare de la multinacional immobiliària i fundació dita Astroc, alçada el segle XXI, no és ara ni de bon tros el megapotentat mundial que fou un any gràcies a la transformació del sòl rural en solars/paisatges urbanitzables. De quasi no res, al febrer de 2007, arribà a posseir en la Borsa 4.500 milions d'euros, emperò per la pífia de la bimbolla immobiliària el seu patrimoni escandalós minvà, ara just és d'uns 300 milions.

I això què pinta en un memorial de Jaume I? Hi té res a veure? Molt i actual. Bañuelos servà uns dels seus béns com un tresor, és un territori de conquesta, una possessió, del món cert i amb imatge de la llegenda del rei En Jaume: És el senyor del castell palauet de Bendinat i la finca de 2 milions de metres quadrats, a Calvià, Mallorca.

"Les petjades/potades del Rei-heroi són a tot arreu a la cultura popular"

"Els suposats episodis profètics es reflecteixen en setze rondalles mallorquines"

"Fou excomunicat dues vegades, una per haver fet tallar la llengua a un bisbe de Girona"

Bendinat és protegit, res no es pot urbanitzar ni construir, però és lloc molt popular, vistós, privilegiat malgrat sia una reforma pastitx austríaca del XIX, a la vora d'una autopista i d'un camp de golf, al cor de la badia de Palma, i avinent del palau de Marivent, certa seu reial contemporània. És, per sobre de tot, un àmbit mitificat -i molt conegut- de l'univers simbòlic lligat a la peripècia conqueridora de Mallorca (més les illes menors) i València. Rondalles i llegendes fetes topònims i miracles: potades i llenegades de cavall del Rei, el Rei contra els moros, el Rei gegantí que assuta l'infidel. Fins i tot es reté l'empremta testimoni oral de la pols que alçava Jaume I en carrera amb els cavallers al galop. Memòria de la polseguera.

L'indret se situa en un ben dinar reial (amb sardines o alls, segons les dites) del conqueridor amb el noble càtar Oliver de Termens (llurs terres actualment són una barbacoa, restaurant massiu i un golf). Bendinat posa a l'ull del monarca la mar quasi closa, Portopí i el que era "la plus bella vila" mai no vista, objectiu del setge (Medina Mayurka /Ciutat de Mallorques /Palma de Mallorca).

Bañuelos conquistà aquest castell, pujà i s'ensorrà en 2007. Des del 2005 invità dos cops el rei Juan Carles a les mostres que feia a Bendinat amb fons de l'IVAM i de col·lecció d'escultures de bona signatura i valor. La imatge d'èxit social i prestigi surt a la memòria de la fundació. Una avionada de valencians desembarcava.

Tomb de segles i mesos en la història circular. Bendinat fou comprat per Astroc als hereus dels exterratinents Truyols Rovira, que escolaren el poder i els patrimonis nats des de la conquesta del rei En Jaume per les famílies de l'aristocràcia guerrera: Bellpuig, del marquès de la Romana, els Dameto, comtes de Peralada, Espanyol. Vet ací la genealogia i herències certes dels magnats del XIII amb drets de possessió. "Els cavallers feien valer els seus drets feudals... propietaris de dominis útils sobre terres i cases que existien perquè s'havien originat dins els dominis directes de la Conquesta". Dit i fet per Pere Montaner, historiador i també noble magnat del segle XXI que fa de funcionari, arxiver.

"El bon Rei és el brollador ideal de la legalitat, creador d'un nou món", propietat, justícia, religió, esmenta Montaner. La gent d'avui que habita sobre béns de conquesta se'n recorda quan ha de vendre una casa o un terreny, o fer una hipoteca. Qualsevol cas, els hereus dels conqueridors encara tenen empriu sobre les terres antigues, qualsevol trasmissió que es faci ha de pagar alous o censals, drets civils antics, contribucions a senyors particulars o bisbats que foren empresaris conqueridors.

Des de les estàtutes i monuments s'honora el Rei i des de les trones dels temples es predica ara la seva fe del XIII. El 31 de desembre de 2007, a la Catedral de Mallorca, al sermó de la conquesta, el capellà historiador Gabriel Seguí pregonà: "el nostre poble va néixer cristià i català", i subratllà: "nosaltres fórem fundats com a nació sobre la sang abundosament vessada dels anteriors habitadors de Mallorca, els perdedors de la conquesta. Els creients de l'Islam eren fills i filles de Déu, com els nouvinguts que entraren a la ciutat assetjada al crit de Santa Maria".

Les petjades/potades del rei-heroi, en la història i en la llegenda, són arreu, a la cultura popular. Sobretot passa als territoris que conquerí, on la mitificació ultrapassa anècdotes i segles. Jaume I és a milers d'indrets de la geografia, als rètols dels carrers, places, col·legis, a cada poble, dóna noms a premis i instituts, a vaixells de guerra i mercants.

Vist com un príncep salvador, qui "ens llegà la llengua i la cultura catalanes" (anunci del Consell de Mallorca pel 800 aniversari), els seus suposats episodis sobrenaturals, profètics, alliberadors i anecdòtics abasten també l'esquelet de setze rondalles tradicionals mallorquines, amb les analogies i traslacions d'altres esquemes de contes mundials i de figures reials de llegenda, herois certs o de paper. Els apolegistes esmenten Edip, Artús, Ivanhoe, Carlemany, el Cid o estrella vencedora a un film de cinema quasi fantàstic d'ara o dels fims grandiloqüents d'aventures.

Ara no hi ni un film o sèrie de televisió, ni un videojoc d'èxit pels nous ciutadans de la cultura tecnològica, que no mamen de la tradició oral. Tot ve de l'Edat Mitjana i del romanticisme. De les rondalles de mossèn A. M. Alcover, que eren vives fins al segle XX.

El monarca dictà el Llibre dels fets, crònica que, segons l'historiador Miquel Barceló, és una peça literària i un document insòlit al que és avui Europa, una narració única, sobre el que l'investigador assenyala que fou "l'ocupació d'una terra de bàrbars, amb la destrucció d'allò qui hi havia, l'extermini planificat (a Mallorca i Eivissa)".

Es calcula que en una generació (15-20 anys) no en quedà ni un de musulmà mallorquí d'origen a la seva alqueria. O moriren o foren captius infidels esclavitzats, venuts en "un colossal benefici" per tota la Mediterrània, segons diu Antoni Furió.

Les pedres del Rei on oïa missa, o on moriren els dos parents guerrers Montcada devora Bendinat -esmentats ells com a sants- són sagrades, però Jaume I fou excomunicat dues vegades, una per haver fet tallar la llengua a un bisbe de Girona.

Els nouvinguts pobladors acompanyats de Jaume I posaren el nom i l'ordre de les coses i els patriotes el fan pare fundador dels dits Països Catalans. Ara i des de dos segles enrere és esmentat com a font natural d'inspiració del nacionalisme pancatalà: "de ple dret l'heroi fundador de la nostra nació, el veritable referent de la nostra personalitat com a poble (..) que ens alliberà dels sarraïns". Ho diuen Catalina Valriu i Tomàs Vibot a El Rei en Jaume I (2005, Olañeta).

"El símbol, el mite, la llegenda, són els millors antídots contra el complex d'inferioritat nacionalitari, contra l'autoodi i contra el menyspreu quintacolumnista", escrit per Gaspar Valero, historiador i guia mallorquí.

Quina és la realitat a Bendinat o a Calvià ? L'encara milionari valencià Bañuelos parla castellà sempre, com bona part dels molts hereus de Bendinat, entre ells Carlos Delgado Truyols, batle de Calvià -primer indret del desembarcament a Mallorca del monarca- que en 2005, a la creu de Santa Ponça, penyal i fita de l'expedició aragonesa i catalana, vindicà oficialment que Jaume era un "rei que esmentava contundentment la seva condició d'espanyol en les seves cròniques" i que "recuperà per a la Cristiandat i per Espanya les terres que, en definitiva, provenien de la Cristiandat i d'Espanya".

Al trenc del segle XX, a 1999, els hereus de Bendinat i de la posada senyorial de Can Puig a Palma -que ara és seu de Zara al rovell de l'ou-, abans de ser venuts els casals, subastaren totes les col·leccions d'art i mobles, des de quadres de museu mundial fins a les cadires baixes de la foganya dels pagesos: més de 7 milions d'euros. Bañuelos pagà 25 milions d'euros i digué que seria una subseu de l'IVAM. Ara està il·luminat de nit, tancat a les visites com quasi sempre. A la boira suren les llegendes i és clos el fred.

Una veu de Formentera, Esperança Mari, diputada republicana de la llista PSOE-Eivissa pel Canvi, predicà al Parlament balear: "ja costa trobar una cosa en la qual tots els Països Catalans hi estiguem d'acord! En celebrar la figura del rei En Jaume hi estam d'acord fins i tot els republicans".