Un cadàver a la Casa Blanca

La gran marxa/ Històries de la dolça terra

E. L. Doctorow (Traducció de Julià de Jòdar)

Edicions de 1984

339 pàg. 18 euros/ 171 pàg. 17 euros

L'interès per revisar diversos episodis de la història dels Estats Units és una de les constants de les obres d'Edgar Lawrence Doctorow, novel·lista d'obres populars al seu país com ara la visió crítica del període obscur de la política nordamericana posterior al 1945 d'El llibre de Daniel, l'aproximació al Bronx endurit i delictuós de la Gran Depressió de Billy Bathgate o el quadre històric de la Nova York de les dues primeres dècades del nou-cents de Ragtime, una novel·la similar, per la barreja de personatges històrics i caràcters de ficció, a la crònica de la conquesta d'alguns Estats del Sud per part de l'exèrcit de la Unió del general Sherman, durant Guerra Civil o de Secessió, que ha escomès a The March (La gran marxa).

Potser perquè aquella guerra és un dels episodis mítics més polèmics de la història nacional, però sense descartar la influència subterrània que ha tingut l'expansió militar i la lluita pel control dels recursos naturals de l'Orient Mitjà, vestida de croada per la llibertat, davant de la Xina emergent dels darrers anys, Doctorow ha abandonat en part el to crític habitual per oferir una crònica vivaç i vigorosa de la guerra, d'alens èpics, en què la devastació conviu amb el benefici final de l'alliberament legal de l'esclavitud que va suposar la fi d'aquell enfrontament; en què els protagonistes històrics, com ara el general Sherman -vegeu per contrast l'arrauxada autobiografia d'aquest: Memoirs of General W.T. Sherman-, gairebé es dilueixen davant de la maquinària en marxa dels exèrcits; i en què l'únic personatge fictici que es pot considerar protagonista, més enllà de la mera confrontació bèl·lica, és una esclava anomenada Perla -de pell blanca però considerada nigger- que esdevé lliure enmig de la massacre i que acompanya el lector amb mirada càndida fins al final de la contesa.

Ben diferents, tant de gènere com d'enfocament, són les cinc narracions llargues que aplega Històries de la dolça terra. La interpretació esperançada del passat en armes -amb la victòria projectada cap al present dels defensors de la meritocràcia multiracial, en oposició a reconstruccions encara més mítiques i romàntiques com ara la novel·la de Margaret Mitchell Allò que el vent s'endugué- es converteix en un examen de malsons contemporanis com ara la impassibilitat dels assedegats de beneficis sense gaires escrúpols, la nul·litat dels ociosos sense estímuls o la buidor existencial d'uns personatges exposats a la submissió de les sectes. Són històries cruentes amb protagonistes rars o marginals, en contínua cerca d'identitat, que se situen a l'altra banda de la promesa americana d'un final satisfactori -el llibre ha estat rebut amb certa ira per la crítica indígena- i que exemplifiquen tot allò que la majoria es resisteix a considerar com a part integrant, i sobretot constituent, de la societat més dinàmica i poderosa dels darrers cent anys.

La idea d'escriure relats de certa llargada, diferents dels contes amb epifania, la va concebre Doctorow -un escriptor d'estil divulgatiu que es considera novel·lista i que només s'hi havia dedicat a Vides dels poetes- després de participar en un jurat literari d'obres anònimes en què el denominador comú d'aquelles que més li van agradar va ser que narraven peripècies de persones que feia poc que havien arribat als Estats Units, històries sobre vivències de nord-americans en primera generació al nou món. És potser per això que els contes desprenen un sentit molt agut de penetració en la realitat -la traducció el reflecteix amb escreix-, i que, a pesar que en alguns casos ho fa de la mà d'esquemes o fórmules com ara la road movie -a Baby Wilson- o l'ús concís de la novel·la negra -a Nen, mort, al roserar, una enèrgica investigació amb final moralista sobre l'aparició del cos mort d'un nen hispà a la Casa Blanca- el que hi predomina és la referència a un fons real. Sigui amb la història, sigui amb la vida quotidiana, Doctorow és, entre els escriptors d'ascendència jueva dels Estats Units, el més fidel a les realitats immediates i els mites vertebradors del país.