Televisió en transició

Primer de gener de 2008. Totes les televisions locals han de deixar d'emetre en sistema analògic per fer-ho en digital. Així ho va fixar el Govern espanyol en un Reial Decret aprovat el desembre de 2004 que modificava el Pla Tècnic Nacional de la Televisió Digital Local per tal de fixar una data més realista per realitzar el trànsit de la tecnologia analògica a la digital en les televisions de proximitat, convertides sorprenentment així en locomotores del canvi tecnològic. A dia d'avui, la realitat, però, és molt diferent.

Poques són les televisions locals catalanes que ja emeten en TDT (Televisió Digital Terrestre), la nova tecnologia que mantenint l'enviament del senyal de les cadenes per terra mitjançant les ones herzianes ja no ho fa a través de complexes ones semblants a les dels polígrafs, sinó mitjançant zeros i uns i oferint així no únicament la possibilitat de rebre més canals en obert, sinó també de tenir una millor qualitat d'imatge i fer possible la interactivitat. Tampoc totes les llars catalanes disposen d'aparells adaptats a la TDT. Segons les dades del passat mes de novembre d'Impulsa (Associació per a la Implantació i el Desenvolupament de la TDT a Espanya), només el 28% de les cases catalanes poden veure la televisió a través d'aquest sistema. El usuaris diaris es compten en un nombre de 700.000, que dediquen una mitjana diària a veure la televisió per aquesta via de 86 minuts, el que equival a una quota de pantalla d'un 9,3%. El que havia de ser, en teoria, el punt i final de la televisió analògica, s'ha convertit, a la pràctica, en l'inici de la transició, que si no hi ha més moratòries, culminarà, siguin les televisions estatals, autonòmiques o locals, el 3 d'abril de 2010, data fixada per l'apagada analògica.

La viabilitat del nou mapa de la televisió local és, per a molts operadors, poc realista

Les televisions locals hauran d'emetre diàriament 4,5 hores de programació propia

La implantació de la nova tecnologia ha servit per donar cobertura legal al que era una realitat de fet: les televisions locals, que sense ser il·legals no disposaven d'un marc que les regulés. Aquest marc, però, suposa un canvi radical del mapa de la televisió de proximitat tal i com l'hem conegut fins ara. El municipi ja no és la unitat, ho són les demarcacions, fixades pel Ministeri d'Indústria, que passen, en la major part dels casos, per sobre de les fronteres de comarques i que són el marc de cobertura dels canals adjudicats pel Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) a través de concurs.

Tenen els dies comptats Anoia TV, Canal Mollet, Televisió de Llavaneres, Canal Terrassa TV o Molins de Rei Televisió, per posar únicament cinc exemples. De les televisions municipals que funcionen actualment continuaran sense deixar de ser municipals les de Barcelona, L'Hospitalet, Badalona i Reus. La resta seran televisions supramunicipals de nova creació impulsades per un conjunt d'ajuntaments agrupats en consorcis, la majoria del quals encara no s'han ni constituït.

Quant a les televisions privades, el mapa també varia, ja que les concessions han estat adjudicades per concurs i haver ocupat una freqüència no ha donat dret a obtenir un canal. En total, els canals de TDT local adjudicats són 93, dels quals 37 són públics i 56, privats (varen quedar per concedir 3 canals a operadors privats), distribuïts per demarcacions (dibuixades des de Madrid sobre el mapa) de tal manera que n'hi ha que els correspon un múltiplex sencer (combinació de quatre canals per una mateixa via) per una població de 150.000 habitants. Un exemple: la comarca d'Osona, dibuixada com a demarcació, que tindrà tres canals de televisió privades i un de públic.

La viabilitat d'aquest mapa que multiplica l'oferta de televisió en obert, sense sumar el nombre de canals autonòmics i estatals que s'incrementaran amb la posada en marxa de la TDT, és qualificat per molts operadors de poc realista. El temps, però, i el propi mercat seran els que actuaran fent una selecció natural. Però, més enllà de la distribució de canals i la seva viabilitat, tant econòmica com de nombre d'espectadors, són les condicions i les obligacions imposades pel CAC als operadors adjudicataris les que poden fer difícil de sobreviure a moltes televisions locals.

Les normes establertes indiquen, entre d'altres, que les televisions hauran d'emetre diàriament, i en horari de màxima audiència (de 13.00 a 16.00 hores i de 20.00 a 23.00 hores), 4,5 hores de programació pròpia original, caps de setmana inclosos; o que únicament podran emetre un 25% de la seva programació en cadena. "A les televisions locals petites els costarà arribar a aquestes 4,5 hores diàries de producció pròpia", reconeix la consellera del CAC Dolors Comas. Afirma, però, que la interpretació que se'n farà de la norma serà suficientment flexible per evitar que "moltes televisions no es quedin pel camí".

"Confiem que la interpretació que es faci de les normes sigui flexible però que no tergiversi el model de televisió de proximitat". Ho diu Ricard Domingo, director general de Barcelona Televisió i portaveu de la Coordinadora de Televisions Locals Públiques. Domingo creu que no tots els consorcis municipals adjudicataris d'una televisió pública es podran arribar a constituir. Alguns d'aquests consorcis arriben a agrupar fins a 18 municipis, com és el cas d'una de les televisions públiques que haurà d'operar al Vallès Oriental. Només l'acord de tots pot fer possible la posada en marxa del canal i l'entesa entre ajuntaments de colors polítics diferents i de veïns mal avinguts no sempre resulta fàcil. "Pocs ajuntaments, però voldran renunciar a tenir una televisió de proximitat", apunta el portaveu de la coordinadora.

"La competència en aquest nou marc serà dura", afirma Miquel Bonastre, gerent del Consorci de Comunicació Local, que, impulsat per la Diputació de Barcelona i a través de la Xarxa de Televisions Locals, subministra continguts a una setantena de canals tan públics com privats. El mateix fa Comunicàlia des de l'empresa privada. La competitivitat fa pensar Ramon Mateu, president de l'Associació de Concessionaris de TDT Local, que agrupa la major part de les televisions privales, que no hi haurà mercat suficient pels 93 canals adjudicats. "Els que ens vàrem presentar al concurs sabíem quines eren les condicions i a què ens comprometíem amb les nostres propostes. El plantejament quant a producció pròpia que s'ha fet per obtenir la concessió ha estat ambiciós. La realitat ens dirà a partir d'ara si serà possible".

No hi ha, públicament per part de Mateu, cap recriminació per les múltiples i feixugues condicions, per a molts, imposades als adjudicataris quant a les hores de producció pròpia i la restricció d'emissió en cadena. Sí que reclama Mateu, i de forma enèrgica, que el Govern tanqui les televisions pirates que ocupen freqüències adjudicades a nous canals de televisió privats i en dificulten les emissions. La Generalitat ha obert expedient a 35 d'aquestes televisions il·legals i ha enviat carta de cessament d'emissió i expedient sancionador a tres, segons fons del departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. També reclama el president de l'Associació de Concessionaris de TDT Local que s'acceleri la constitució dels consorcis públics per no carregar sobre les espatlles dels canals privats els costos de la transmissió del senyal dels que no han començat encara a emetre.