Petits herois de pares i fills

Màquina del temps a punt: 1958. El satèl·lit Sputnik 1 es desintegra a l'atmosfera. El rus Boris Pasternak és reconegut amb el Nobel de Literatura, un guardó que li reporta l'animadversió dels seus camarades per considerar-lo un traïdor a la causa dels soviets. Bobby Fisher, que tenia només 15 anys, es va convertir en un dels mestres més joves de la història dels escacs. Entre d'altres, neixen l'escriptor Michel Houellebecq, l'actor Gary Oldman i els cantants Prince i Madonna...

Tot això està molt bé, però el que interessa aquí és una breu historieta publicada el 20 de gener d'aquell any en el número 1.394 de la revista Pulgarcito. L'autor: Francisco Ibáñez. Els protagonistes: Mortadelo i Filemón. La seva aparença els delatava, perquè llavors eren només una paròdia de Sherlock Holmes i el doctor Watson. Tots dos porten barret. Un irrecognoscible Filemón fuma en pipa i el seu company d'aventures no se separa del paraigua que li penja del braç, malgrat que no hi ha amenaça de pluja. Això sí, Mortadelo ja demostra ser tot un expert en l'hàbit de disfressar-se. En una plana que conté 16 vinyetes, el veiem transformat en gos, sereno, camàlic i pingüí. El primer cas de l'eixelebrada parella detectivesca és desastrós: confonen una estrella del teatre amb un atracador.

Roser Capdevila: "M'agrada moltíssim veure que he traspassat generacions"

Poc es podien imaginar els lectors de la popular revista infantil que, amb el temps, compartirien afició pels mateixos personatges amb els seus fills i, fins i tot, amb els néts. Ibáñez, tampoc. Transcorregut gairebé mig segle des del part, el dibuixant i guionista barceloní segueix treballant en noves entregues dels antiherois de l'agència T.I.A, concretament en "un àlbum nostàlgic que aplegarà a tota la mala gent de la història de Mortadelo", explica aquest mestre de gags que va trobar la seva vocació comiquera quan va descobrir que tenia "un sisè dit que en realitat era un llapis".

Quan l'autor signa exemplars, sempre passa el mateix: seguidors d'edats més que madures li allarguen el volum, Ibáñez els demana el nom del nen a qui va adreçada la dedicatòria, però aquests li contesten que no, que de nen res, que el llibre és per a ells. Afortunadament, la canalla tampoc falta.

Les seves criatures no són les úniques dins de l'àmbit de la literatura infantil i juvenil feta ací que comparteixen més d'una generació de lectors: en Teo, encara que no ho sembli, ja té tres dècades a l'esquena i l'any 1983 Roser Capdevila va començar a crear llibres il·lustrats amb personatges basats en les seves tres filles.

La trajectòria de Les Tres Bessones és especial, perquè els personatges han tingut dues vides molt diferents. Si bé van assolir un èxit massiu durant l'any 1995 gràcies a l'estrena de la sèrie televisiva -coproduïda per Cromosoma i Televisió de Catalunya-, aquestes entranyables germanetes ja portaven anys en el món dels contes. Les originals no se semblaven en res a les de la petita pantalla, excepte potser en els llacets que unes i altres porten al cap. "M'agrada moltíssim veure que he traspassat generacions. Em fa molt feliç!", reconeix Capdevila, qui assegura que és encara a les nits d'insomni quan li ve la inspiració creativa.

La il·lustradora és també una excepció, perquè en el món dels llibres per la canalla no és massa fàcil fer-se tan conegut pel públic. Això ho saben molt bé Carlota Goyta i Asun Esteban, les mares d'en Teo, que signen els seus contes amb el pseudònim de Violeta Denou. Avui encara hi ha gent que pensa que es tracta d'una autora francesa.

Malgrat els milions d'exemplars venuts a diversos països, elles van trigar molt en copsar l'afecte que provocava el seu personatge entre els lectors. "Ens agrada molt quan anem a signar llibres i ens trobem amb lectors que ara tenen 30 anys i ens vénen amb un llibre destrossat de quan eren petits. O quan vénen els mateixos nens amb contes d'en Teo que pertanyien als seus pares. Això t'arriba molt", diu Goyta. "És normal que passin els llibres als fills, perquè els nens petits canvien poc. Nosaltres no hem seguit mai modes", afegeix.

Els contes gaudeixen d'una gran revifalla de vendes al Nadal, però el negoci és rendible durant tot l'any (el llibre infantil i juvenil en català va facturar l'any passat gairebé 42 milions d'euros). Maria Sans, responsable de la llibreria barcelonina Al·lots / El Petit Príncep, recorda que no és necessari esperar a l'escola per familiaritzar els nens amb els llibres. El treball ha de començar a casa i l'etapa que podríem anomenar pre-lectora -que arriba fins als tres anys- és cabdal: la narració de contes o els jocs amb llibres de tela són les llavors per futures lectures més complexes. I què busquen els pares a les llibreries en aquestes dates? "En realitat no és un àmbit de bestsellers , busquen continguts. Segons el cas, volen llibres que ensenyin els nens els colors, que els ajudin a no tenir por per les nits...". Personatges com en Teo, Mortadelo i Filemón o les Tres Bessones porten molt de temps en aquesta tasca de creació de futurs lectors. Doncs només cal dir... endavant i per molts anys!