Català lúdic

Diuen que una mà renta l'altra. Fa uns dies, els responsables de TV-3 van presentar el nou concurs televisiu Bocamoll, un espai diari que no arriba als trenta minuts de durada adreçat a la difusió del català de manera lúdica. Segons les cròniques de l'acte, la directora de programes de la cadena, Carme Basté, va dir que l'espai oferirà "la mitja hora més curta de veure després de Polònia". Per una curiosa llei de la compensació, el concurs està cridat a ser l'antídot contra els perniciosos efectes que provoca cada entrega del premiat espai d'humor. A Polònia, un Sergi Mas transmutat en José Montilla ens dóna exemples continuats d'agressió a la llengua. Bocamoll, en canvi, vol ensenyar a usar-la amb correcció i eixamplar les fronteres del magre vocabulari que fem servir habitualment.

Bromes a part, és cert que les emissions de Bocamoll, de dilluns a divendres, just abans del TN vespre, passen volant. Presentat per Espartac Peran, en el seu dia home del trànsit de la televisió i substitut estival de Josep Cuní al capdavant d' Els matins, el concurs encadena una sèrie de proves a bon ritme, protagonitzades per tres parelles de concursants. La filosofia del programa és allunyar-se de qualsevol plantejament intel·lectual i, en canvi, adreçar-se a un públic ampli, familiar, amb una vocació de transversalitat entre generacions i entre coneixedors de l'idioma amb diferents nivells de competència lingüística. L'estètica moderna del decorat, més vistós que maco, i la profusió d'elements de la cultura popular en els continguts, avalen aquesta idea. Val a dir que el programa és una adaptació de Milhiluze, d'Euskal Telebista, i que s'hi reconeixen préstecs d'altres concursos com ara Pasapalabra o Saber y ganar.

Respondre una bateria de preguntes (cap massa complicada) sobre un tema escollit prèviament entre quatre opcions i en un temps determinat i relacionar una sèrie de pistes a fi d'identificar un concepte amagat són els dos primers reptes dels concursants. Són proves d'escalfament, on compta sobretot la rapidesa i la capacitat per mantenir la calma. No és fins a la tercera prova que comença l'avaluació sobre el coneixement de l'idioma: els participants han de relacionar una sèrie de paraules d'ús poc habitual o no generalitzat a tot el territori amb les definicions que els ofereix el presentador.

En una de les proves més interessants del concurs, apareixen en pantalla unes frases redactades amb el codi accelerat i poc ortodox dels missatges sms i les han de desxifrar. Aquesta ja no és tan fàcil, però ajudarà el gran públic a familiaritzar-se amb una manera d'escriure pròpia dels joves i que sovint deixa els pares astorats. Només una parella passa a la final i té opció d'endur-se el pot acumulat. D'entrada, la quantitat és petita, com ho sol ser sempre als concursos de TV-3, però va creixent cada dia en la mateixa proporció que l'índex d'error dels participants. En aquesta nova faceta professional, Peran mostra desimboltura, tot i que s'ha d'acabar de fer amb el format. Li manca, això sí, una mica de calidesa amb els participants, que podria demostrar, per exemple, acomiadant-los de manera més propera quan són desqualificats. Ningú hauria de confiar en aquest programa com a eina prioritària a l'hora de, per exemple, preparar-se l'examen del nivell C de català. Però segur que n'aprendrà alguna cosa, i ho farà de manera entretinguda, una de les formes més atractives i eficaces d'afiançar coneixements.