L'eròtica del coneixement

La follia que ve de les nimfes

Roberto Calasso

Quaderns Crema

122 pàgines. 14 euros

Els llibres de Roberto Calasso (Florència, 1941) són deliciosos jocs de mans narratius estructurats segons les convencions clàssiques de l'assaig. La dissecció de gèneres és fins a cert punt una artificiosa tècnica de laboratori, que en cap instant ha d'entrebancar el rapte i la passió fluent d'una lectura. A Les noces de Cadmo i Harmonia (1988), a Ka (1996), a K. (2002), o ara a La folli a que ve de les nimfes, aquest gran escriptor, director de la prestigiosa editorial italiana Adelphi, desglossa fonaments de l'art i la literatura sense prescindir en cap moment de l'al·lusió narrativa i poètica. Amfíbia, hibridant, prestidigitadora, la literatura de Calasso imposa una simpatia còsmica: fusiona el relat amb la categoria, la vida suficient de les històries particulars amb el fris de noves claus interpretatives dels materials de la cultura. Narrativa o assaig? Metaliteratura, plaer, intel·ligència, bellesa. Veritat.

La follia que ve de les nimfes és un aplec de dotze assaigs breus -però oceànics- en què Calasso desplega la seva erudició a través d'una prosa elegantíssima (magníficament traduïda per Anna Casassas). Al primer assaig, homònim del títol, es prodiga la idea que el coneixement humà és una possessió , un rapte, un do diví. Lluny del racionalisme dogmàtic o del concepte modern de possessió -associat al diable, a boques escumejants o a l'esquizofrènia-, Calasso exhuma aquella forma primària de coneixement i felicitat que ja coneixien els grecs: la possessió és una via d'accés a estats de consciència excepcionals. Un fil compacte com l'acer uneix aquest primer assaig amb el segon, La síndrome Lolita, on planteja que la famosa novel·la de Nabokov té la doble particularitat de provar que el coneixement és identificable amb una epifania eròtica i que Lolita, la protagonista, és com les antigues nimfes, capaç de proporcionar la saviesa però també capaç de conduir a l'embogiment. A partir d'aquí el llibre desplega un conjunt d'assaigs on s'esbossa una lluminosa lectura vèdica del film La finestra indiscreta, de Hitchcock; la rendició subjugant al "petit atroç joc de la veritat" que John Cage va proposar davant d'un auditori de 2.000 persones, fent una lectura sil·labejant i incoherent per revelar-los que odiaven allò que els era "realment estrany"; l'estat de gràcia i la serendipity que impregnen l'obra de Bruce Chatwin; una anàlisi del llibre Massa i poder, d'Elias Canetti, on es conclou que el procés de formació cultural "és una constel·lació xifrada que cada escriptor porta a dins"; una sèrie de consells sobre l'edició de llibres; i una evocació de la saviesa vèdica, remarcant que en la cultura índia, a l'inrevés del que passa en la cultura occidental, els mites no s'oposen a la ciència.

A més dels continguts materials dels assaigs, l'altre principal mestratge d'aquest llibre és l'educació de la sensibilitat. Ens trobem davant d'una obra vertebrada per la saviesa aquiescent de comprendre que el coneixement té un origen numinós. I que cap de les sofisticades conquestes intel·lectuals ens apartarà mai dels instints atàvics de la nostra naturalesa. Reconèixer aquest fet ens ajuda a obtenir noves perspectives, a obrir nous camps semàntics, a invocar -des dels epígons de Nietzsche- les nimfes que actuen en tot procés de creació, forces abruptes que ens posseeixen mentre ens concedeixen l'arrogància de creure que som nosaltres qui les posseïm a elles.