"No havia estat un espoli, però a partir d'ara pot ser-ho"

Mentre a Lleida tot està a punt per a la inauguració, a Barbastre s'han accelerat des de principis de mes, fins i tot en un doble torn, les obres al palau arxiepiscopal, que serà la futura seu del Museu Diocesà. Es vol avançar l'apertura, prevista en principi per la tardor de 2008, per si de cas tornen les obres reclamades abans de temps. No se'l veu gaire esperançat, a Ramon Miranda, l'alcalde socialista de Graus i portaveu dels alcaldes de La Franja afectats pel litigi, que acaba de ser nomenat director general de Cultura del Govern d'Aragó. Miranda no amaga que el fet que el nou museu lleidetà hagi decidit incloure algunes de les peces en litigi a la seva col·lecció ha provocat molt malestar a la seva zona, fins ara caracteritzada per la prudència a l'hora de reclamar. El sentiment, diu, és de presa de pèl. L'alcalde de Graus parla amb coneixement de causa, no en va el seu municipi és el que més peces té a Lleida, entre elles el bol del segle XIV amb inscripcions àrabs que procedeix de l'església de Benavent i que considera una de les peces més valuoses.

"El que ens dol, i molt, és que un conflicte entre bisbes acabi enfrontant-nos als veïns"

Pregunta . Vostès han estat sempre molt prudents a l'hora de reclamar. Però els ha servit de poc perquè l'espoli no es repara.

Resposta. Si no ho retornen aviat, acabarà essent un espoli. No ho era en origen, però acabarà essent-ho. Vam escriure al Papa el maig, no hi ha resposta; hem estat molt curosos per evitar confrontacions amb els nostres veïns, amb els quals mantenim una molt bona relació de sempre i no volem que es trenqui, però això no va bé.

P. Per què no es compleixen les sentències?

R. Bé, la preocupació que tenim és que aquest és un tema en el qual qui incompleix és l'Església Catòlica, que no compleix les seves pròpies normes. Hem insistit en això. Hi ha un mutisme que no entenem, els hi fem veure, però no ens contesten. El que ens dol, i molt, és que som alcaldes d'una zona que frega amb Catalunya i que un conflicte entre bisbes acabi enfrontant-nos. Això ens preocupa, però al final hi ha una qüestió que des de les autoritats catalanes ha de tenir-se en compte -sobretot amb la posada en marxa del nou museu- i és que no es pot utilitzar com a raonament el fet que falta una sentència de Rota i per això les peces no es poden moure ara i, al mateix temps, ells passen del seu mateix raonament i les mouen a un nou espai. Això és tenir un doble criteri per a la mateixa cosa.

P. Potser han estat massa callats.

R. Ha estat per no alimentar recels entre veïns, però de fet no hem estat tant callats. Cal recordar que encara que aquest és un conflicte entre bisbes, hi ha una societat civil i els veïns de les parròquies som els legítims hereus d'aquests béns que formen part de la nostra memòria col·lectiva. I els alcaldes estem en assemblea permanent i hem fet sentir la nostra veu, amb respecte però amb fermesa.

P. Com van sortir aquestes peces?

R. Per raons diverses. A cops, perquè a mitjans dels anys seixanta del segle XX molts pobles es varen buidar; d'altres, perquè es va pensar que no hi havia condicions de seguretat i se les van endur al museu del bisbat del qual depenien, que llavors era Lleida, i no hi vàrem posar traves. I per la mateixa raó, ara han de tornar al seu bisbat, al natural de Barbastre-Monzó perquè ha estat la mateixa Església la que va ajustar els límits diocesans el 1995.

P. Hi ha qui sosté que si no haguessin estat a Catalunya s'haurien perdut.

R. Això no és així. A Barbastre el bisbat també tenia un museu, ni millor ni pitjor que el de Lleida. És més, aquestes peces estaven disperses, però quan comença el conflicte es crea el consorci i llavors la Generalitat comença a posar en marxa el museu quan moltes de les peces reclamades no s'havien exposat mai.

P. Alguns opinen que darrera aquesta reclamació hi ha l'Opus Dei, que té el seu santuari a la diòcesi de Barbastre-Monzó, a Torreciudad.

R. L'Opus Dei? Això és una llegenda urbana alimentada i inventada pels sectors propers a la jerarquia eclesiàstica catalana, que han tingut en el passat importants responsabilitats en aquest tema, ara ja no tantes, per tal de justificar el que és injustificable, que és la retenció dels béns contra vent i marea.

P. El que sí és cert és que la polèmica, que porta més de deu anys, se sol revifar en èpoques electorals...

R. Bé, però aquest cop no ha estat així. Ha estat la provocació d'anunciar que mostrarien aquestes obres amb les seves col·leccions al nou museu. I no és de rebut que l'Església, la seva jerarquia, contribueixi a crear recels entre la gent.