Així es fa la història

Avui no parlaré de cap edifici, parlaré del llibre Catalunya. Guia d'Arquitectura Moderna. 1880-2007, que va ser presentat a Barcelona el passat dimarts a la seu del Col·legi d'Arquitectes. Una guia que recull més de quatre-centes obres escampades per Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

Una guia és un inventari i, evidentment, una selecció. Representa en certa mesura l'esforç d'agrupar obres diverses per formar un conjunt definit. Reunir arquitectura, al contrari del que passa amb la pintura, per exemple, és impossible si no és en forma de llibre o exposició. Crec que va ser Steen Eiler Rasmussen que deia que si volguéssim utilitzar la ciutat com una pinacoteca i veure la seva arquitectura ordenadament, ens portaria a fer un recorregut laboriosíssim per tal de veure les obres cronològicament i no sucumbir a la facilitat de veure-les amb l'ordre que comporta la proximitat. En definitiva, els edificis no es poden alinear en un carrer cronològicament.

Un llibre és una altra cosa, el llibre permet veure les obres seleccionades com si un passegés pel museu. En el cas que ens ocupa les obres estan agrupades de tal forma que alguns cops ens permeten veure, en les dues pàgines del llibre, parelles o grups de tres, que són en si mateixos una invitació a la comparació i que, d'altra manera, no seria possible. Això succeeix, per exemple, amb la Facultat de Dret i l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials, a la Diagonal de Barcelona, amb l'edifici de Banca Catalana del Passeig de Gràcia i les oficines de la Hispano-Olivetti de la Ronda Universitat, o amb tres edificis d'habitatges de la dècada dels seixanta: el de Johann Sebastian Bach, davant de la plaça de Sant Gregori Taumaturg, el del carrer Nicaragua 97-99 i el de Muntaner amb Avenir. Aquesta comparació és més evident encara en haver-se fet les fotos dels edificis de nou, amb l'evident esforç que comporta. N'hi ha prou amb imaginar el que suposa poder fer les fotografies d'aquestes més de 400 obres en condicions acceptables i aconseguir manipular els enquadraments i netejar les imatges per presentar-les nítidament. L'única objecció que es podria fer és l'absència de gent a la major part de les fotos.

Aquest "Museu de paper" ofereix al visitant una idea de l'arquitectura catalana que convé matisar. El museu ha atorgat a l'arquitectura recent un valor destacat, el 40% de les obres són olímpiques o postolímpiques. Resulta significativa la major proporció d'obres fetes a partir dels 90, en comparació amb la dels 80. Podríem dir que l'arquitectura pública a Catalunya és més "olímpica" que "democràtica", si bategem així l'arquitectura feta des de les primeres eleccions. Aquesta major part d'obres d'aquest període és probablement la causa d'algunes absències destacades. A la presentació del llibre vàrem poder escoltar els criteris amb què s'havia fet la guia i un d'ells és el fet que aquesta s'interessa per la condició "moderna" de l'arquitectura feta a Catalunya, aplicant aquest concepte d'una manera àmplia. D'aquesta manera no es considera "moderna" certa arquitectura feta a la postguerra i sí, en canvi, algunes obres del modernisme. Això fa, per exemple, que no hi hagi cap obra d'Eusebi Bona.

En general, a la guia crec que li sobren IES, CEIPS i CAPS (abreviacions per les que coneixem els instituts, escoles i centres d'Assistència Primària) que en molts casos tenen interès exclusivament pel nom dels seus autors. Resulta incomprensible que aquests hi siguin i en canvi no hi figurin algunes obres d'una gran vàlua. De la mateixa manera que resulta increïble que hi figurin la reforma del Mercat de la Barceloneta o l'Hotel Hesperia de Bellvitge i no hi siguin ni La Casa de les Punxes ni el Parc Güell. En el cas d'en Puig i Cadafalch s'ha preferit la fàbrica Casaramona, potser per les intervencions posteriors, a La Casa de les Punxes, tot i que encara podem aprendre d'ella maneres de resoldre les cantondes, i en el cas de Gaudí es prefereix el temple de la Sagrada Família, que ni és modern el temple ni l'esforç per acabar-lo, que el Parc Güell, que encara té lliçons que donar com a sistema de control i captació de l'aigua atmosfèrica. Així es fa la història!

Catalunya. Guia d'Arquitectura Moderna. 1880-2007

Maurici Pla. Fotos de José Hevia

Triangle editorial-CAC

487 pàgines. 42 euros