Temps de circ

És temps de circ i no només perquè s'anuncïin espectacles de circ a la ciutat coincidint amb l'arribada de les festes nadalenques, com és el cas del Circ Cric o del Cirkid. Al germà pobre de les arts escèniques sembla que li ha arribat l'hora d'estrenar un vestuari nou fet i pensat expressament per a ell. Des que la Generalitat va anunciar la posada en marxa del Pla Integral del Circ, el sector ha revifat. En un futur no tan llunyà es regularà la formació dels professionals del circ a Catalunya, així com les gires de les companyies, s'establirà un estatut de l'artista, es reforçaran els centres de creació existents i se'n crearan de nous, i s'implantarà un circ estable a Barcelona, a l'estil del Price de Madrid.

"Al germà pobre de les arts escèniques li ha arribat l'hora d'estrenar un vestuari nou fet i pensat expressament per a ell"

Uns quants estem treballant en aquest sentit, prenent mides, recollint dades sobre les companyies i els professionals que s'hi dediquen a Catalunya, sobre els festivals, crítics i analistes, publicacions nacionals i estrangeres, escoles i centres de formació, elaborant censos que serviran de base per poder posar el fil a l'agulla, prendre decisions i donar llum verda a accions concretes. D'altres fa temps que dediquen esforços per donar continuïtat a una activitat que a casa nostra ha funcionat a impulsos. L'Associació de Professionals del Circ a Catalunya acaba de celebrar unes jornades de formació durant les quals s'ha analitzat els diferents models pedagògics existents a nivell internacional i s'han elaborat propostes per definir el model d'ensenyament circense més adient a la realitat social i cultural catalana.

Sembla, doncs, que les institucions s'han adonat de la necessitat de donar suport a una disciplina que té la capacitat d'englobar altres disciplines escèniques i d'oferir espectacles que poden anar més enllà de la distracció i de l'admiració pel virtuosisme artístic, de generar un llenguatge escènic amb una sintaxi pròpia amb el que es pot apropar a la narració teatral; que el circ no és només una manera de tenir els infants entretinguts.

De fet, i en relació amb els més petits, el circ és la millor manera d'iniciar-los en les arts escèniques, en la transició del circ tradicional a la diversitat interdisciplinària del circ contemporani els nens fan el salt del gag al relat, del risc a la dramatúrgia, gairebé sense adonar-se'n. És el camí més planer perquè entrin al món sovint abstracte de la dansa i de les arts plàstiques, perquè vagin incorporant elements en la construcció del seu imaginari escènic. A més, i donada la seva habilitat intrínseca per connectar amb tots els públics, si compta amb l'aixopluc de les administracions, com passa a França, el circ és fàcilment exportable. És, per tant, el moment d'unir forces i interessos, d'evitar protagonismes estèrils i d'aprofitar l'ocasió per situar el circ català al lloc que li pertoca.