Oh, rei

Admirat rei d'Espanya: la present és per donar-vos les gràcies per la contribució que heu fet últimament a la creació de la riquesa d'una part no gens menyspreable dels vostres súbdits. Com a persona en certa manera connectada a aquesta part de súbdits, a partir d'avui us ofereixo el meu vassallatge. Tingueu per segur, monarca meu, que lluitaré perquè cap ésser humà torni a cremar fotografies de la vostra sereníssima persona o li fracturaré el rostre, per no dir que li trencaré la cara. Amb l'ardor del nou convers, experimento un revifament monàrquic sobtat i em disposo a abandonar, potser per sempre, la meva vena republicana. Deixo a Pilar Rahola aquesta tasca en solitari. Jo, majestat, us ofereixo la genuflexió classista i poc igualitària que us mereixeu com a ídol de la Transició. Valoro fins i tot el sexisme de la corona, que fa que les dones de la vostra família campetxana no tinguin les mateixes oportunitats laborals que els mascles.

Com haureu segurament endevinat, us remercio per aquest "¿por qué no te callas?" que vàreu proferir durant la cimera iberoamericana. I no pel que significa, ni perquè ho trobi bé. Jo més aviat ho trobo de mala educació, Déu em perdoni. Però us en dono les gràcies en nom dels còmics. Gràcies en nom de Toni Albà, d'en Buenafuente, dels de la revista El Jueves, dels de l'Alguna Pregunta Més, d'en Fuentes, d'en Clapés i d'un llarg etcètera d'éssers humans que han extret i extrauran proteïnes d'aquesta reial frase. Gràcies per donar tema, majestat. La professió d'humorista és tot sovint un pedregar. Quan Jordi Pujol va deixar de ser President molts dels imitadors que es guanyaven la vida gràcies a ell van pensar en la cua de l'atur com a única solució per alimentar els seus plançons. Avui tens feina i demà no.

Repeteixo, Majestat, gràcies per la vostra frase. I sé que parlo fins i tot en nom de Josep Cuní, que, abans d'ahir, a Els Matins, va dir que, des que l'havíeu pronunciat, el seu històric "prou!" ja no és el vídeo més descarregat de youtube.