Visions a la cua d'un cometa

L'observació és la percepció més el desig (de veure). Té un plus d'acció, és una activitat, mentre que la percepció és una capacitat. En l'observació l'individu capta la imatge, un objecte, en la seva pura immediatesa, en la seva prefiguració, en els seus límits. I més enllà del pla perpendicular de la seva mirada. L'observació comprèn l'aspecte totalitzador del marc en el qual subjecte i objecte s'inscriuen i se sotmeten a la seva transferència. Una relació lògica que té una dinàmica productiva, està en permanent circulació, en continu flux. L'observació de l'obra d'art és divisible fins a l'infinit, succeeix en un present temporal (el que Husserl denomina "ara"), però, a diferència de la percepció, aquesta s'allarga íntimament, emocionalment, com el nucli d'un cometa amb una sola cua de sensacions.

La tesi de la col·lectiva Acte I: Observació, amb obres seleccionades del fons de la Fundació Suñol (a excepció dels vídeos), planteja aquesta activitat com la base de l'experiència estètica. Comenta Sergi Aguilar, artista i comissari: "Una obra o una exposició hauria de provocar en l'observador el desig de veure el contingut o l'ànima de l'objecte en termes d'experiència visual. Es podria afirmar que el valor de l'òptica està en el que ens apareix a l'obra, en allò que aquesta mostra. Els intents d'explicar l'obra d'art sota conceptes que vagin més enllà de la iconografia han portat a artistes i teòrics a buscar paraules com presència o aura, per tal de descriure la seva iconologia, però el fet que aparegui no implica la seva comprensió total, perquè la imatge sempre té una part oculta". En parlar-nos del que està ocult, Aguilar s'uneix a tots els idealistes que desitgen fer del treball de l'artista una metafísica. La tesi es podria aplicar a obres tan idiosincràtiques (i alhora dissonants) dins de la història de la modernitat, com el Grand Verre, o a pràcticament tot el llegat surrealista. Ja que, com afirmà al seu dia Lyotard, "el que l'espectador veu (al Gran Verre) és l'ull, i fins i tot el cervell, durant el procés de formació dels objectes".

Les obres seleccionades per Aguilar, reunides al Nivell Zero de la fundació barcelonina, busquen identificar l'observador amb l'objecte, mitjançant pautes que fan referència a la insistència de la mirada, la ceguesa, la negació de la identitat, la delimitació del marc, el plaer, la trituració de les imatges. Però encara resulta innegable aquesta voluntat d'autosuficiència i reciprocitat en l'acte de l'observació, no tots els treballs permeten arribar al llindar del desig en la visió, potser perquè molt pocs estan dotats d'aquest caràcter il·lusori, veritable palanca per a les operacions de l'(in)conscient en la visió. L'excepció la posa La jarra vertiente o Máquina de dibujar, de Luis Frangella. Es tracta d'una estructura en forma de dues torres que suporten un llibre lligat amb unes cintes mètriques. A sota hi ha una gerra que va deixant anar uns fils metàl·lis que, a mesura que arriben al terra, es transformen en una pluma o un llapis sobre dos cercles disposats en diana. L'espectador té a la seva disposició unes ulleres tridimensionals que acentuen la intenció de veure, llegir i corregir.

El retrat Sense títol, de José Noguero -el traç esquemàtic d'un rostre que remet a la negació de la mirada i la seva opacitat- s'oposa als excessos oculars de Zush (Zeyemax), un dibuix on apareixen tretze ulls que ens miren insistentment. Impossible no veure-hi. En la instal·lació titulada Cabezas, Roman Buxbaum nega la identitat de sis personatges, les fotografies dels quals, tallades a l'alçada de la barbeta, apareixen en un prestatge. Idroj Sanicne ha col·locat un petit coixí la paret; l'objecte està perforat amb cinc forats que contenen uns miralls. Antoni Abad oculta darrere el dibuix d'una reixa la imatge d'un edifici (Esclava), mentre que Joan Rom penja a la paret un petit bastidor (Fora el marc, II) del qual surten unes ramificacions. Aquí, el marc de l'obra deixa de concebre's com el traçat dels límits empírics d'un camp perceptiu per convertir-se en un mapa de les seves relacions. Federico Guzmán encola una filera de dianes fins a omplir un llenç, desfocalitzant el punt central del camp de tir (The sound of business). El vídeo firmat per Joan Leandre, Map 2.0.1, és un retrat agònic de l'individu sumit en un amanyac ("el tinc darrere meu", crida una veu en off), enredat en el seu propi mecanisme òptic i que descobreix que els punts de mira i de fuga són dintre d'ell. L'objecte de la visió es manifesta en el nostre interior obscur.

Acte I: Observació Col·lectiva d'artistes. Fundació Suñol. Roselló, 240. Barcelona. Fins al 22 de desembre. Comissari: Sergi Aguilar.