Un monestir poc monàstic

El monestir de Sant Benet de Bages es mostra, ja, amb tot el seu esplendor. La pols de quatre anys d'arqueòlegs i paletes s'ha anat posant i el monument, un autèntic desconegut a Catalunya, llueix com mai ho havia fet en els mil anys d'història que té al darrera. El monestir ha estat restaurat completament i, després que el pròxim dilluns el president de la Generalitat, José Montilla, inauguri els treballs oficialment, les instal·lacions s'obriran definitivament al públic el desembre. En el procés de recuperació del silenci i la llum que han caracteritzat l'edificació, mentre es desprèn de grues i bastides, Sant Benet de Bages, que fins ara sempre havia tingut un ús privat, no obrirà les seves portes en solitari: les velles edificacions del conjunt conviuran amb un centre de convencions i un hotel, que s'han construït al seu entorn amb la voluntat de ser la font d'ingressos que pugui mantenir el monument i garantir-ne les intervencions que siguin necessàries a partir d'ara, i també serà al costat d'un centre innovador en la relació de la cuina i la ciència, Alícia.

El monestir es presenta museïtzat per explicar la seva història i, de retruc, la de Catalunya

En la restauració s'ha intentat que les parts noves no molestessin en el diàleg amb les velles

Caixa Manresa el va comprar fa set anys als familiars del pintor modernista Ramon Casas, per poc més de 8 milions d'euros, i l'ha rescatat de la decadència en què es trobava immers. N'hi ha invertit 63 més per posar-lo a punt i per construir els edificis annexos. El monestir, nascut al segle X i que ha viscut fins ara, inicia una nova etapa per afrontar el segle XXI. L'adquisició del monestir va néixer de la voluntat de salvar un patrimoni de gran valor que s'anava degenerant dia a dia i de posar-lo al servei de la comarca. Avui es presenta com un punt d'irradiació de l'atractiu turístic de la zona. El Bages, una comarca que té elements tan importants per al sector turístic com pot Montserrat, i potencialitats com el castell i la muntanya de sal de Cardona, ha viscut anys i anys sense prear aquesta altra oportunitat de riquesa. Ara, Sant Benet viu l'oportunitat definitiva per aixecar el vol.

Món Sant Benet és actualment un monestir que es presenta museïtzat per explicar la seva història i, de retruc, mil anys en la història de Catalunya. És un monestir que ensenya les seves estances i les seves parets. Un punt per conèixer com podia ser la vida monàstica dels benedictins abans de la desamortització o quins podrien ser els valors que hi podria trobar el pintor modernista Ramon Casas, la família del qual va encomanar una important remodelació a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch després d'adquirir el monument, el 1907. Amb la intervenció que han dirigit ara els arquitectes manresans Josep Maria Esquius i Francisco Javier Asarta aquestes pedres hauran de lluir al costat d'un projecte més comercial, el centre de convencions. Les trobades d'empresa, el món dels negocis i dels congressos, el turisme i els casaments han de ser elements de convivència. Una relació necessària perquè els actuals propietaris creuen que calia trobar la fórmula perquè Sant Benet no fos una llosa per a generacions futures, i aquesta és la proposta.

- El Monestir

El conjunt té el seu origen en la construcció de l'església, diferent a la que hi ha ara. L'excavació arqueològica ha permès trobar vestigis del segle VI, tot i que el document de consagració és del segle X. Una ràtzia sarraïna va destruir les primeres edificacions el 1125, i l'església i el claustre que ara es pot veure corresponen al segle XII i XIII. Va viure una etapa de plenitud durant els segles XIV i XV i la centralitat de l'edifici va passar de ser el claustre al pati de la creu. Entre els dos espais oberts hi ha el palau de l'Abat. I d'aquesta època també és el celler, una construcció impressionant per la magnitud de les seves arcades. La família Casas guardava un tresor de mobles antics i algunes pintures de Ramon Casas, que es conserven. Bona part del mobiliari, restaurat si ha calgut, es mostrarà també ara, encara que molt més esponjat.

La proposta museística consistirà en explicar els diferents espais arquitectòniques i la seva decoració per entendre les diferents èpoques del monument. Una explicació sobre el monument i la seva època, potenciades amb projeccions didàctiques. De fet, la voluntat és que Sant Benet es pugui explicar a un públic jove i al públic familiar. No pretén ser un punt de trobada d'erudició, ni un centre que vetlli o recuperi l'obra del pintor modernista, però sí que l'expliqui i el contextualitzi.

Els manresans Francisco Javier Asarta i Josep Maria Esquius són els arquitectes responsables de la restauració i adequació del monestir de Sant Benet. Han fet una intervenció conservadora, intentant que les parts noves no molestessin en el diàleg amb les velles.

- La Fàbrica

La Fàbrica és una construcció organitzada a partir de tres naus (en la mateixa disposició que l'antiga fàbrica) de llargades diferents, que s'obre esglaonadament sobre l'accés des de l'aparcament i per la seva major dimensió sobre l'espai lliure situat entre el monestir i el riu. De fet, l'encàrrec que tenia l'arquitecte Josep Benedito era de fer una intervenció que pogués recordar el passat de les naus industrials. Les velles edificacions es van enderrocar per donar pas al nou edifici. El vincle precisament de la família del pintor Casas amb Sant Benet és aquest aspecte fabril. Elisa Carbó, la mare de Ramon Casas, era membre d'una adinerada família d'industrials que va adquirir primer la fàbrica i, més endavant, el monestir, en una subhasta.

La Fàbrica engloba diversos serveis: la recepció i el punt d'informació turística de la Catalunya central, espais educatius, un restaurant familiar, la botiga i un espai multiús de grans dimensions. Ocupa una superfície construïda de 4.400 m2 més un soterrani de 1.600 m2. La sala gran té capacitat per a 600 persones. La gestió va a càrrec d'una societat composata per Caixa Manresa i World Trade Center Barcelona.

El centre de convencions combinarà l'ús dels espais de la Fàbrica amb alguns del monestir, entre els quals dos sota teulada que s'han fet de nou, i també amb la gestió de l'hotel Món, un equipament de més de 80 habitacions pensat per donar servei a un turisme de qualitat i als congressistes que pugui reunir Sant Benet. Aquest edifici, pensat per Miquel Espinet, és el que va més endarrerit. Les obres no estan acabades.

- Fundació Alícia

Món Sant Benet és, de fet, una proposta bicèfala. Per una banda el monestir i els motors que han de permetre que pugui estar sempre en bones condicions per ser visitat (el centre de convencions i l'hotel), i per una altra Alícia, un espai que respon a la voluntat de posar en un mateix espai l'alta cuina catalana i el món científic. Un punt de trobada entre aquests col·lectius que és una proposta sense precedents i que té l'impuls del cuiner català amb més reconeixement mundial, Ferran Adrià. Alhora, però, es pretén que l'evolució culinària tingui una traducció en l'alimentació i en la difusió dels bons hàbits. Aquí, el nom de referència és el cardiòleg Valentí Fuster, que dóna suport al treball d'Alícia a favor de les fórmules que afavoreixin el menjar sa. De moment, la dotzena de persones que ja treballen a Alícia, en unes dependències de moment provisionals, ja han avançat en amdues línies. Per una banda, ja són responsables d'un diccionari culinari que s'està traduint a diferents llengües, d'haver aconseguit una màquina que permet realitzar destil·lats a baixa temperatura (Rotaval) i de diferents estudis per trobar sistemes per a la ingesta d'aliments en malalts amb problemes de deglució, entre altres projectes.

Lluís Clotet i Ignacio Paricio són els autors de l'edifici, de formes irregulars i amb un tancament de tot l'entorn de vidre. Un edifici transparent, que es farà mirar. És d'una sola planta i el concepte és d'espai obert per poder donar resposta a les múltiples activitats que es desenvoluparan al seu interior. Ocupa uns 2.000 m2. Alícia serà punt de trobada d'experts, però també un espai per a la mainada. S'hi duran a terme tallers alimentaris i presentacions culinàries.