El gall

Tot just fa uns dos o tres anys que ens hem posat a farcir el gall. La frase la va dir Pasqual Maragall, llavors encara alcalde de Barcelona, poc després de la inauguració de la Sala Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Era l'any 1993 i en faltaven tres més d'inauguracions per acabar d'engreixar-lo. Però això sí, de galls n'hi ha hagut molts més per farcir. Tenim feina per 25 anys més. No sé si algú té les xifres (que les faci públiques, per favor) del total de les inversions en infraestructures culturals que s'han fet en aquest període.

Segur que si es comparen amb les inversions amb d'altres sectors, seria curiós veure com també hi ha un deute històric aquí respecte al benefici indirecte (oh, la promoció!!! Què diran els hotelers?) que han creat en relació a l'esforç i el repte que suposa tirar tot això endavant. Perquè se suposa que totes aquestes tones de pedra i espais més o menys espectaculars han de servir per cultivar, entretenir i, a ser possible, agradar al ciutadà. Això vol dir que hi ha d'haver algú, més aviat alguns, que han de farcir el gall quan l'espectacle de l'arquitectura i la política s'ha acabat. I aquesta gent, la majoria d'aquesta gent, no ha costat tant com els maons i s'ha hagut d'espavilar com ha pogut. Encara és l'hora que hi hagi una política d'adquisicions i de beques i ajuts públics per recerca i creació realment realista, tot i que s'ha anat avançant. No tota la cantera arriba a jugar a primera, però si no hi ha cantera no hi puja ningú. Sense comptar que la inversió en personal tampoc ha estat equilibrada. I això ha passat a la capital i també als pobles i les ciutats on el problema ara és omplir els equipaments desmesurats construïts molts cops sense treballar de forma paral·lela en un suport i foment de la creació local.

Les dues infraestructures més populars i necessàries, la filmoteca i la biblioteca central, són les que encara estan per fer

Quan l'espectacle de l'arquitectura i la política s'ha acabat, la feina és de la gent que tira endavant els projectes sense els diners destinats a la pedra

Em sembla que no sobra res del que hi ha -potser l'Edifici Fòrum, perquè encara no és res i tal vegada no sigui tan mala idea la de l'ICUB d'instal·lar-hi el museu de Ciències naturals, però, què hi posaríem a la Ciutadella, un restaurant? I costa perdornar-li al Museu d'Història de Catalunya, sense col·lecció, que s'hagi inaugurat anys abans que el MNAC o que no s'hagi ni tan sols començat la reforma del Museu d'Arqueologia de Catlalunya.

El que està clar és que les prioritats han estat una mica esbiaixades i poc pràctiques. A veure, les dues infraestructures més populars i, diria, necessàries, encara avui no hi són. Una és la filmoteca, la nova seu de la qual va avançant molt lentament al cor del Raval aixecant, potser amb massa arrogància, la seva gran mola de ciment. Tanmateix, espero que li passi el mateix que al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, que ningú en donava dos duros i ha aconseguit ser el centre potser més interessant de la ciutat, evidentment que pel programa, però l'arquitectura no li ha anat a la contra. L'altre és la Biblioteca central de Barcelona. El desplegament, tardà però generós, del pla municipal ha demostrat que és l'equipament més necessari i valorat. La central hauria de ser l'orgull de la ciutat. La Biblioteca de Catalunya podria ser-ho, ha estat fent esforços per deixar de ser sols centre de referència acadèmica, però la tradició pesa massa. Ja està bé així.

En canvi, no ens falten teatres ni auditoris, i fins i tot hi ha hagut temps perquè el Liceu es cremés i es tornés reconstruir. Està bé. També hi ha molts museus. I fundacions, i cada vegada n'obren més de privades. I encara falta construir el Centre de Disseny de Glòries i el Museu de l'Urbanisme que pagarà el Ministerio de la Vivienda. Tanta sort que ningú ha agafat la torxa de Xavier Trias a les darreres municipals per convertir l'antic Banc d'Espanya de plaça Catalunya en una mena de macro centre cultural obert les 24 hores. No. Ara toca farcir el gall. I si pot haver-hi pinyons i panses, molt millor.