Parcs que s'han salvat del totxo

Els turons de Barcelona ofereixen als ciutadans espais dignes d'un passeig que pot servir per gaudir de vistes panoràmiques de la ciutat o per escapar del seu brogit. Alguns ben populars i altres amagats, els sis turons de Barcelona s'han convertit amb el temps en parcs públics: el parc del Monterols, el parc del Putget, el Parc Güell, La Creueta del Coll, el Parc del Guinardó i el Turó de la Peira. La majoria són terrenys de roques calcàries que dibuixen una carena travessada per valls ocupades en l'actualitat per carrers com Balmes, República Argentina i el barri d'Horta.

No hi ha separació entre el Parc Güell, el Carmel i el Parc del Guinardó, que formen el Parc dels Tres Turons. L'Ajuntament de Barcelona vol convertir-lo en un conjunt de continuïtat verda, però els veïns del Carmel s'hi oposen perquè els plans municipals inclouen la reordenació de les cases que es van construir fora de tota planificació urbana a mitjans del segle XX.

"Els turons no han acabat convertint-se en parcs per una planificació urbana, sinó per ser espais abruptes de difícil urbanització i construcció", explica el tècnic de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona, Lluís Abad. La majoria formaven part de finques privades que, com a molt, els van aprofitar com a jardins privats o bé van explotar el terreny amb pedreres. Per exemple, al segle XVIII al Putget hi havia una finca amb un jardí neoclàssic. Al capdamunt del turó un petit temple funcionava com a mirador, com recorda una pintura, únic testimoni de l'època. Posteriorment, la família Morató va explotar els terrenys amb una pedrera, com també va passar a la Creueta del Coll, al Parc del Guinardó i al Turó de la Peira. Al 1905 l'Ajuntament va aprovar el Pla Jaussely, on va fer una reserva d'espais verds perquè la ciutat s'estava densificant massa. L'objectiu era aprofitar les zones que encara no s'havien urbanitzat, com els turons.

A excepció del Parc Güell, que cada any rep uns vuit milions de visitants, els parcs en turons són a la pràctica jardins de barri. Però n'hi ha que són petites joies desconegudes. Com el Turó de Monterols. Al contrari que la resta de turons, el seu perímetre no està delimitat per carrers, sinó per les esquenes dels edificis que l'envolten. Poc es diria que a dins hi ha un bosc on el visitant té la sensació d'estar ben lluny del tràfec de la ciutat.

L'altre gran desconegut és el Parc del Putget. A diferència del de Monterols, els seus jardins són un amfiteatre que mira a Barcelona. Al cim, hi ha una vista inèdita de la serra de Collserola. "Permet un diàleg amb el Tibidabo, no de tu a tu però gairebé, ja que el Putget, amb 178 metres, només li arriba al melic", explica Abad. El mal és que arribar fins a dalt té el seu cost, ja que els pendents són pronunciats i poc aptes per a les persones amb mobilitat reduïda.

Curiosament, el Parc Güell amaga també en la seva cara sud-oest un espai fora del recorregut habitual dels turistes i digne d'una exploració. És la Font de Sant Salvador, un lloc ombrívol que només solen visitar els veïns de Vallcarca. Restaurat l'any 1985, aquest espai és el blanc de contínues pintades. "Hi ha algú que s'espera que les netegin per tornar a embrutar", protesta el tècnic de Parcs i Jardins. Altres racons amb encant són la Font del Cuento del Parc del Guinardó o el Turó de la Peira, que permet una visió de 360 graus al Tibidabo, la carretera de Cerdanyola i el Forat del Vent de Collserola, i cap als barris de Nou Barris, Horta i el Congrés.

Tot i rebre el nom de turó, el Turó Parc, al costat de Francesc Macià, és un espai verd a la falda del Turó de Monterols. En aquesta zona hi vivia gent benestant que va obrir el Club de Tenis Turó. Posteriorment, on ara hi ha els jardins, es va crear un parc d'atraccions que es va anomenar Turó Parc, denominació que s'ha mantingut fins avui.

El 1926 Rubió i Tudurí ja va pensar en crear una corona de parcs aprofitant els turons de Barcelona, des de Montjuïc al Guinardó, i que també unís en una corona més externa el Parc del Llobregat, Collserola i el Parc del Besòs. Aquest últim ja és una realitat. El primer tot just s'està engegant.