Entre bloc i bloc, enciams

Robar 28.000 metres quadrats en una ciutat tan densa com Barcelona per plantar tomàquets, enciams, albergínies i bledes pot semblar quelcom insòlit. Malgrat tot, s'ha aconseguit reconvertint parcel·les que es destinaven a altres usos. La ciutat compta amb 11 horts urbans, 269 parcel·les que es reparteixen entre uns quants jubilats en els 10 districtes de Barcelona. Per a molts dels seus usuaris ha suposat un cert retorn a la seva infància i joventut perquè feia dècades que no treballaven la terra. "Vam tenir i tenim terres a València. En venir a Barcelona em vaig dedicar a altres coses", explica Agustí davant la parcel·la que cuida a l'hort de Sant Pau del Camp, al barri del Raval. Enciams i escaroles perfectament alineades deixen constància de què en té una certa idea. No tothom té experiència i la parcel·leta que hi ha al costat la porta un capità mercant: "És clar, com que no en tenia ni idea, la primera vegada va plantar 300 enciams que es tocaven els uns amb els altres", ironitza Agustí.

Els horts urbans se sortegen cada cinc anys i cada convocatòria genera llista d'espera perquè hi ha més demandants que parcel.les

Enciams, tomàquets, bledes, mongetes tendres, cebes i altres verdures es planten per al consum particular dels pagesos urbans

Aquesta horta urbana es va inaugurar el 2005 al lloc que abans ocupaven les pistes de petanques. Els jugadors van deixar d'anar-hi perquè l'espai, situat just darrere de l'església de Sant Pau, quedava arraconat. Expliquen que estava infestat de xeringues. Així que es va renovar la terra, es van col·locar drenatges i seguint la forma de les pistes de petanca es van fer nou parcel·les d'entre 25 i 30 metres quadrats", "Aquest hort no és dels més equipats perquè hi ha poc espai i els usuaris no tenen armaris per deixar les eines i tampoc dutxes", diu Pep Ordóñez, el responsable municipal del programa d'horts urbans. Són estrictament petits horts, on també es planten alguns parterres de flors, però amb un clar predomini de verdures i alguna síndria i maduixes.

Com en totes les hortes, sempre hi ha "l'expert" que va donant lliçons. "L'obsessió és regar, regar i regar. I després, vinga tirar-hi fems", afegeix Ordóñez. Sense ser cultius estrictament ecològics, apliquen els mètodes més naturals per evitar plagues, com la rotació de cultius. Els productes químics no existeixen.

El programa d'horts urbans va arrancar el 1997 a Can Mestres, al costat del barri de la Marina de la Zona Franca. És una gran parcel·la d'uns 11.000 metres quadrats que ara està dividida en 58 horts. Els jubilats que tenen la concessió per cinc anys de cadascuna de les hortes s'encarreguen de cuidar el recinte. La idea inicial del programa era propiciar una activitat a persones ja jubilades per millorar la seva qualitat de vida. Després, els horts també s'han inclòs en programes escolars. Per allò de què els nens urbanites moltes vegades no saben que el tomàquet neix en una mata abans d'anar a parar a les safates dels supermercats.

L'èxit de les hortes de la Zona Franca va ser el detonant per estendre la iniciativa a la resta de districtes. Ara, tots en tenen una, llevat de Gràcia, que en té dues. Tenir més de 65 anys i estar empadronats al districte són les condicions bàsiques per optar a les hortes. Les concessions són per a cinc anys i hi ha llista d'espera en gairebé tots els sorteigs. El que més xoca de les hortes de Barcelona és el que les envolta. No hi ha camp, sinó blocs, com l'horta de Can Cadena, al districte de Sant Martí; o la de Trinitat, al peu de l'autopista.