Narcisisme i mort

Una de les misterioses estratègies de la Mantis religiosa és com es defensa dels seus depredadors, fent-se la morta. Inert, insensible, la postura d'aquest curiós insecte és el mimetisme de la mort. Fins i tot si és decapitada per un rival, la Mantis manté el seu desafiament, representant una dansa de simulació gairebé robòtica. Roger Caillois presenta aquesta criatura en un esgarrifós retrat: "Fins i tot sense cap, la Mantis pot caminar, recuperar l'equilibri, copular, pondre ous, construir un niu i, el que és més sorprenent, quan es troba en perill pot fingir-se immòbil com un cadàver. Expresso així de manera indirecta quelcom que el llenguatge a penes pot descriure, ni la raó assimilar, a saber, que una vegada morta, la Mantis pot simular la mort".

L'ambaixadora de la mort, que tant fascinava els surrealistes, és també el símbol de l'ocult, del sexe, de l'orgasme. Molts dels dibuixos d'Antonio Saura, compilats a Saura-Eròtica -que estrena la col·lecció de llibres d'artista de Taché Editor- participen d'aquest dinamisme amenaçador. Un "erector" sobre dues cames obertes sobre el terra d'una habitació; cossos femenins informes en una multiplicació de símbols genitals, el dinamisme en posicions forçades que "accentuen la inflor de les formes, engrandint la doble ofrena tremolosa coronada, penetrable en la plenitud gairebé monstruosa de les esferes fines". Així la descriu el pintor.

L'obscena bellesa de la "insistent i cega repetició, ritme mantingut i en variants subtils, esclat de triomf mortal". Els passatges descriptius de tants "espectres desitjats" creats per l'artista són fins i tot més gràfics que la pròpia pintura. Saura divideix la narració de l'acte amorós i les seves múltiples situacions en capítols que rastregen el misteriós i el que té de sagrat l'amor carnal: Còpules, Dama, Nus, Nus a la seva habitació, El Convent de Saturn, Furious strip-tease, La Cambra Ardent, Dona-Butaca, L'Odeur de la sainteté, El Llibre de les Putes, Les temptacions de San Antonio...

Nus "com paisatges destrossats a l'escenari d'un llit immens que és el món sencer"; tractaments del cos desitjat "com si es tractés d'una bèstia convulsa que mostra salvatgement els seus atributs en l'únic escenari possible", la "realitat dama convertida en butaca on la reina obscena es mostra, cos i objecte alhora". Els dibuixos saurians eliminen tota distinció entre imaginació i realitat, ja que neixen d'idees brollades al sòl de l'amor infinit que el pintor sent cap a si mateix. Un narcisisme salvatge, la lluita contra l'enèrgica negació del poder de la mort.