Duran presenta credencials

Entre una Espanya i l'altra. De l'11 M a l'atemptat de Barajas

Josep Antoni Duran Lleida

Columna

256 pàgines. 18,50 euros

Hi ha referències dins de la nostra vida política que tenen ressons llunyans però alhora molt potents. Les dues espanyes fan olor de guerra, i també d'impotència política, de particular destí tràgic d'un país diferent. Podríem preguntar-nos si no hi ha hagut també dues frances o dues alemanyes, per exemple, però sembla que la referència a les dues espanyes sempre és més sagnant i radical. En definitiva, més perillosa. Diem això perquè un dels eixos fonamentals del llibre de Josep Antoni Duran i Lleida (que en castellà edita Temas de Hoy) és precisament aquest. Per Duran segueix sent oportú parlar de les dues espanyes, una dinàmica que hauria viscut un petit parèntesi amb la transició, però que torna a imposar-se amb els governs del PSOE i del PP.

Naturalment, Duran considera nefast aquest joc d'oposicions, perquè els contendents perden de vista el sentit de la política -la gestió de la comunitat- i prioritzen el combat entre ells. Davant d'aquest panorama emergeix amb força la necessitat d'una tercera via, la tercera espanya que també han reivindicat alguns historiadors en referir-se a algunes minories polítiques durant la Guerra Civil. Una tercera espanya que Duran defineix com a moderada, però no ambigüa, i que està cridada a liderar "la revolució de vellut" que el país necessita per encarar els reptes del futur.

El llibre de Duran, però, no es pot reduir únicament a aquesta defensa de la tercera espanya, i al paper que l'autor i la seva formació política hi puguin tenir. Es tracta d'un llibre reflexiu, amb un ampli catàleg de temes, en què destaca sobretot l'anàlisi de la política internacional i la definició de la situació del catalanisme. S'agraeix l'agosarament en algunes reflexions, no sempre coincidents amb el que es considera políticament correcte, alhora que el to autocrític que s'observa en diferents passatges de l'obra. Per a qui busqui un titular polític, trobarà escrit amb totes les lletres la tradicional defensa de Duran que és necessari que el catalanisme polític entri a formar part dels governs d'Espanya, així com la negativa a una fusió amb Convergència. Ara bé, qui vulgui anar més enllà també trobarà la preocupació per la cruïlla en què es troba el catalanisme davant les enormes transformacions econòmiques i sociològiques del país, que naturalment haurien d'influir en les seves formulacions, com el debat sobre si cal prioritzar la radicalització o l'extensió de la consciència nacional. Fins i tot l'afirmació que "el nacionalisme no ha estat mai per nosaltres una opció ideològica", com sí que ho és per a Convergència. També hi trobarà la crítica que Duran fa al sistema electoral i als aparells dels partits. Alerta, però, perquè la crítica la formula el cap d'un partit polític que també participa d'aquest sistema i que potser no ha fet gran cosa perquè els ciutadans participin en la vida política.

En el millor capítol, el dedicat a la política internacional, el líder d'Unió demostra a bastament el seu coneixement i dóna mostres de la seva opció per la realpolitik. Per exemple, amb les referències a la integració de Turquia a la Unió Europea. Contrari a aquest fet, en canvi pensa que un cop feta l'oferta, és més perjudicial forçar ara un nou veto, que no pas prosseguir, amb els condicionants que calgui, la negociació per integrar-la.

Tot plegat, el llibre -que no té pretensions literàries però es llegeix bé- no és un manual electoral a l'ús, i malgrat alguns apartats molt previsibles, com el dedicat al laïcisme i el catolicisme, manté l'interès per a qualsevol lector que vulgui conèixer més a fons els plantejaments d'un dels polítics amb més projecció tant a la política catalana com a l'escenari madrileny. Tot i la dificultat i la incertesa del resultat, Duran es postula obertament per obrir camí en aquesta tercera espanya i en l'encaix més o menys definitiu del catalanisme polític dins l'Espanya democràtica. No s'escapa a ningú, però, que són molts els condicionants, tant a la federació de CiU com a la política catalana i espanyola, perquè el propòsit de Duran arribi a materialitzar-se. Quasi tants com els que fa vint anys es van creuar en el camí de Miquel Roca, que precisament és qui fa el pròleg del llibre.