Fal·lera romana
Quina fal·lera pel sexe tenien els romans allà cap a l'any 24 abans de Crist! És difícil no arribar a aquesta conclusió òbvia després de veure el primer capítol de la nova sèrie de TV-3 La Via Augusta, estrenada dijous passat (22.25 h). Un emperador amb acusada hipocondria i disfunció erèctil, el seu metge, Pompeu, castigat per haver mantingut relacions amb la preferida de Cèsar August, que té només dos dies per curar-lo de la seva impotència si no vol patir per sempre l'odi del seu senyor, l'home més poderós de la terra. La filla del remeier, una jove ben formada que es diverteix estimulant la masculinitat del seu cosí, i el pare d'aquest, cunyat del metge, amb una marcada predilecció pels esclaus, van ser alguns dels personatges que van escalfar motors en la primera de les 12 entregues de la nova sèrie.
I és que, a jutjar per l'episodi inaugural, La Via Augusta es concentrarà més en les relacions personals, universals i intemporals, salvant les distàncies de les formes, focalitzades principalment en la família del metge, els Escipió, i els vuit esclaus ibers que han de comprar per començar la seva nova vida en terres tarraconines. En el primer capítol es va apuntar també una ramificació argumental en les intrigues al voltant de la figura de Cèsar August, en aquest cas encarnades en dos dels seus metges, convertits en secundaris per l'aparició en escena de Pompeu. La construcció de la Via Augusta a què fa referència el títol només va aparèixer esmentada, com a tènue teló de fons.
Si el guió va tenir un gruix una mica garrepa, en canvi el primer capítol ens va oferir el plaer d'unes interpretacions d'alt nivell, especialment entre dues de les protagonistes femenines. Una esplèndida Anna Lizaran en el paper de matriarca de la família Escipió, forta i valenta (va matar ella sola una pila d'ibers amb molt males intencions. És cert, però, que veure-la armada amb arc i fletxes provocava una acusada estranyesa) i una no menys vigorosament sòlida Mònica López.
El desenvolupament de la trama evitava la necessitat de grans decorats, lluny de les pel·lícules i sèries d'ambiciosa recreació històrica, tot i que el vestuari, i aquí cal destacar un altre cop el de les dones, feia goig. Com a contrapunt, el to lleuger i l'orientació temàtica fan que La Via Augusta pugui ser atractiu per a un públic ampli. I amb una vocació divulgativa d'abast total, aquesta sèrie de ficció es complementa amb A la romana, vint minutets d'incursió monogràfica en diferents àrees de la vida imposada dels romans a Catalunya.
La intenció és lloable, però no tant la factura resultant del programa. Presentat per Enric Calpena, l'espai té en Núria Ribó la figura de la corresponsal sobre el terreny, en aquest cas desplaçada als decorats de La Via Augusta. Allà entrevista els protagonistes de la sèrie com si realment fossin els personatges que interpreten, un recurs creat per fer un espai original i que, en canvi, no ofereix els resultats previstos. Perquè en comptes de semblar enginyós, fresc, es diria una mica apressat. Caldrà veure com evoluciona en properes entregues.
