El mercat de la Barceloneta

Després d'uns anys d'obres ha obert de nou el Mercat de la Barceloneta. L'edifici ha perdut un gran nombre de parades (de 200 ha passat a poc més de 30) però s'ha dotat d'un aparcament subterrani i de dos restaurants. El cas resulta interessant perquè s'hi concentren diverses coses que fan pertinent opinar-ne. Una és perquè es tracta d'un tipus d'edifici que estableix, vulgui o no, un vincle amb la gent. En segon lloc, perquè un mercat és un nexe d'unió importantíssim entre la casa i la ciutat, per un extrem acaba a la nostra cuina i per l'altre dóna sentit al barri. Finalment, perquè aquesta reforma suposa, com d'altres de precedents i algunes en marxa, una intervenció sobre una arquitectura existent, experiència sempre interessant.

La voluntat municipal ha estat convertir els mercats més en una atracció que en un servei per al ciutadà

El projecte, des del punt de vista arquitectònic, s'ha de contemplar primerament a partir de l'encàrrec. Sense un bon encàrrec no hi pot haver una bona obra. Els mercats tradicionals han anat transformant-se imparablement a Barcelona els darrers anys sota la direcció de l'Institut Municipal dels Mercats de Barcelona (IMMB) i la voluntat municipal ha estat clarament de convertir-los més en una atracció que en un servei d'abastament per als ciutadans. Amb això és difícil fer un bon projecte.

El resultat sembla ajustar-se a les condicions de l'encàrrec i resulta perfecte com a interpretació de la política municipal en aquest àmbit. Ara el mercat és més petit però és molt més aparent i vistós. Espectacular, és la paraula. Simplificant molt, un mercat té bàsicament tres elements: l'organització de les parades -que suposa un petit exercici d'urbanisme-, el conjunt de cambres i magatzems que abasteixen les parades -que és la part que no es veu-, i finalment, la coberta, la part més visible i característica. Doncs bé, la coberta ha d'anar en correspondència amb el que cobreix i aquí resulta excessiva i grandiloqüent. Aquesta coberta està sobredimensionada, probablement per aconseguir fer d'aquest mercat l'efecte d'atracció desitjat. Òbviament aquesta coberta necessita una estructura de suport també exagerada, que mostra la seva musculatura impúdicament, fins al punt d'ocupar les voreres. No és un edifici contingut.

He llegit que el nou edifici "és partidari del diàleg amb la construcció existent i també de la seva integració en el barri que l'envolta". Crec que això és una opinió molt discutible. Quin diàleg es dóna aquí entre el vell i el nou? És una pura addició d'elements estructurals en estat salvatge sobre la sòbria geometria basilical obra de Rovira i Trias. Quin diàleg hi ha entre les dents d'un infant i els ferros que li ha posat el dentista? Simplement, cap. I encara més: per què es diu que s'integra al barri? Un dels valors més importants que té la Barceloneta és el seu modern traçat del segle XVIII, obra de l'enginyer militar Juan Martín Cermeño. Per què no parlem més aviat de ruptura o de contraposició? Però sobretot, per què l'arquitectura contemporània no troba cap altre recurs?

Quan fan publicitat d'aquest edifici, els seus responsables insisteixen en la seva sostenibilitat, perquè a la coberta hi ha 180 plaques fotovoltaiques. La veritable sostenibilitat comença per fer allò just. Tractant-se de menjar no és bo fer més del que un es pot acabar. I aquí això no es compleix.