"Qualsevol pot llegir Ramon Llull"

Un dels lul·listes més fins, savi i discret, és de Nova York i viu a Mallorca des del 1954. Anthony Bonner (1928) és traductor, musicòleg, botànic i capdavanter ecologista. Bonner divulgà Llull als Estats Units amb Selected works of Ramon Lull i publicà amb Lola Badia Ramon Llull, vida, pensament i obra literària. Des del 90 és part responsable de la magna nova edició en català dels més de 260 manuscrits de Llull. La seva dèria sistemàtica sobre l'immens corpus és a Internet, a la Base de Dades Ramon Llull DB (http://orbita.bib.ub.es/llull), cau de totes les biblioteques i treballs del doctor il·luminat (Mallorca 1232-1316), un dels primers estels del cel de la cultura catalana, ell veritablement universal.

"Era molt conscient que tenia un missatge: la missió i la reforma de la societat"

"Llull era a les grans biblioteques europees. Tenia un públic inquiet"

Pregunta. A Ramon Llull li han dit de tot intentant definir-lo. Quin és el mot més ajustat?

Resposta. És mal de definir. Ha fet tantes coses! Ha escrit 260 obres, una vegada esbrinades de les falses atribucions. Ha fet de missioner, de filòsof, de teòleg, de místic i ha inventat una mena de sistema lògic, la part que li va dóna més fama. És moltes coses, i un escriptor, també.

P. No queden manuscrits originals, de la seva ploma.

R. Hi ha dues petites dedicatòries, de mà seva, en llatí: Una pels ducs de Venècia, i un altre manuscrit signat pels cartoixans de París, en un manuscrit curiós. És una peça de treball, no neta, plena de correccions.

P. Llull és l'inventor d'una llengua que esclatava?

R. Més correcte és dir que és el plasmador del català literari, ja escrit. A prop de Llull hi ha les grans Cròniques de Jaume I i Desclot. Llull és la gamma d'expressió, una força natural.

P. Sembla que vos traslladau als seus temps.

R. Sí. La història és un viatge en el temps. M'encanta viatjar cap al segle XIII i intentar ficar-me en la pell d'una altra persona. Si és Llull, molt bé, fins i tot d'un escrivà. Quan mir o edit un manuscrit em dic: i ara per què ha posat això?

R. A Llull li retia molt, sense corrent, ni màquines de viatjar.

R. Viatjà molt i per tot (Barcelona, París, Nàpols, Gènova, Tunísia, Roma, Xipre, Armènia, Jerusalem, Sicília...). Era increïble com trescava. I els texts circulaven a una rapidesa extraordinària. Sant Tomàs d'Aquino en feia un a París i en un mes o dos ja es podia trobar a Roma.

P. Amb la llengua franca i a les elits?

R. Una persona mínimament educada llegia i escrivia llatí i aquest marcava una cultura internacional. A París no els interessava si Sant Tomàs era napolità, si Sant Albert era alemany o Duns Scotto era irlandès o escocès. La naixença passà com un detall, feien part del món acadèmic i intel·lectual europeu. Era un món, però no sols religiós sinó filosòfic. Llull escriví en català, llatí, àrab, potser occità.

P. Era perifèric, medieval, i dura.

R. Era molt conscient que tenia un missatge: la missió i la reforma de la societat. Pensava que el seu sistema era un do diví i la seva tasca era difondre'l. Per això era necessari escampar el escrits. No per la seva pròpia glòria o renom.

P. Com s'ho feia al 1200-1300?

R. Una cosa clau: treballava en equip, per lliure, sense suport institucional. Anava amb una o dues persones, o les cercava, per a copiar i traduir els seus textos. Hi ha traduccions del seu temps en llatí, francès, occità.

P. Les llegendes lul·lianes són filles de la polèmica religiosa?

R. Ara s'ha calmat la visió extraordinària. A la seva autobiografia prou certa (Vida coetània) conta l'episodi de Gènova de la crisi per una al·lucinació, que els editors del XVIII que el volien fer sant van escapçar.

P. L'apologètic ha dominat l'explicació del "doctor il·luminat"?

R. Potser. Els darrers 30 anys s'ha centrat la figura. Molts estudiosos han tractat molts aspectes de la seva obra. Hi ha gent que creu això de la mort per una pedregada a Bugia. Són incurables. Igual amb el fals episodi de l'entrada de Llull a cavall dins l'església de Santa Eulàlia de Palma o el trasbals per la dona amb el pit corcat de càncer.

P. O que escrivia a les fulles de mata, minúscules.

R. Un em demanà: és veritat que Llull podria escriure dos llibres al temps, un a cada mà?

P. Els romanços llegendaris emboiren els mites.

R. Les falses atribucions van ajudar a confondre i moure violentes polèmiques. De falsos manuscrits se n'han descartat molts (alquímics, càbala, cartografia, destillador) espuris, apòcrifs.

R. Les polèmiques el baixaren dels altars.

R. Sobretot a Mallorca. La disputa era entre frares dominics i franciscans. Els dominics trobaren sospitós l'intentar privar els articles de la Fe, que l'Església deia que això no es pot fer. Llull va dir: "no he fet com pensau", i els franciscans ho acceptaren i ho feren porta estendard. Els dominics varen ser els dolents de la pel·lícula. Hi va haver bregues, amb trencament d'estàtues i trasllat de quadres. El bisbe De la Guerra -un nom molt apropiat- el va treure de l'altar. Són lluites molt locals, en el context religiós.

P. Giodarne Bruno, Descartes, Newton, Leiminz, Carl Jung, ara Umberto Eco, l'esmenten. Grans experts científics lul·listes són estrangers com vos.

R. Són molts i arreu. A Catalunya hi ha hagut els germans Carreras i Artau, Jordi Rubió -figura molt important-, en Bohigas, i avui en dia hi ha Lola Badia, Albert Soler i Josep Perarnau, i en Jordi Gayà..molts.

P. Queda per descobrir?

R. És difícil acabar. Va escriure tantes obres i només ara comencem a tenir clars els comptes. A Friburg, de les obres llatines són al tom 32. De l'edició de 1906-51 a Mallorca en varen fer 21 toms. Ara, des de 1990, de Nova Edició de les obres de Ramon Llull (NOERL) n'hem editat 7 toms.

P. És un llenguatge actual?

R. El català medieval és accessible. El francès i l'anglès medieval han canviat una barbaritat, però el català i l'italià han canviat molt poc. Per llegir Llull basta arreglar un poc l'ortografia i explicar qualque paraula, aquí i allà. Qualsevol pot llegir Ramon Llull.

P. Heu llegit tota la seva obra?

R. No. El que fa un estudiós és llegir i aprofundir en certes obres i desenvolupar una tècnica per a fullejar d'altres obres, mirar aquí i allà i això que és interessant per anotar o veure on diu allò.

P. Amb tanta producció, ell dictava o escrivia?

R. A l'Edat Mitjana hi havia dos procediments. L'autor escrivia en una tauleta de fusta amb cera damunt i un copista traslladava ses notes. Crec que Llull normalment dictava. Per tenir producció així.

P. Prolífic, intens, trescador, multicultural.

R. Sí, n'hi va haver d'altres com ell: Albert Magne, Sant Tomàs, que va morir amb quaranta anys i busques. Llull va començar als 40 anys i visqué fins als 82 o 83, quasi el doble de l'expectativa de vida.

P. Va fer algun best-seller medieval?

P. S'han determinat 1.000 manuscrits dels seus textos, un amb 70 còpies, fins als XVI i XVII. Pionera impressió fou Ars brevis de Venècia, a 1475. Després, el 1598 a Estrasburg es fa una antologia, una mena de best-seller, amb tres edicions. Llull era a les grans biblioteques europees. Tenia un públic inquiet.

P. Era un home de les tres cultures, un capdavanter

R. Va ser molt innovador. Aleshores, cap al 1300, el debat de religió era tirar-se pedres o dir-se "tu ets un porc", o discutir, com la disputa famosa de Barcelona de 1263 sobre qui tenia la veritat, basada en autoritat, sobre l'Antic Testament. Era una discussió hermenèutica sobre interpretació de textos. Llull proposà el sistema amb la intenció de convèncer, el Llibre del gentil i els tres savis és un model, i com a tal idealitzat.

P. Diàleg interreligiós?

R. És fabulós, cadascú no parla sinó de les seves creences. Es debaten els articles de la fe. Són creences, persones i no llibres. El sistema que proposa la discussió sobre la fe és útil per usar-lo jueus, àrabs, cristians. Les propostes de diàleg interreligiós són bones.

P. Sobretot era un missioner.

R. La missió, convèncer, era l'objectiu principal de la seva vida. Quan va néixer, Mallorca era una societat multicultural (després de la conquesta catalana). Amb un 30% de la població musulmana, els jueus eren un grup petit però cultural, política i econòmicament molt influent. Les biblioteques més bones, diu Hillgarth, són de jueus, i en hebreu. Palma era un mercat d'esclaus i Llull aprengué àrab d'un esclau instruït que comprà.