Elogi dels primers herois

Abans de l'aventura real i de la de la literatura hi ha hagut sempre la de les vinyetes. Un grapat d'herois de paper (¡glòria a ells!) han estat els nostres iniciadors en l'èpica i el gènere d'aventures, desencadenant l'anhel per aquests horitzons de gesta i precedint moltes vegades els Karl May, Salgari, Fenimore Cooper, Conrad o sir Thesiger (al qual, per cert, rendeix homenatge Hugo Pratt a Los escorpiones del desierto). És just i convenient recordar aquests personatges de tebeo, i rendir-los tribut.

No coneixíem El último mohicano i ja hi havia Tomajauk -amb aquesta castellanitzada grafia escrivia la mexicana editorial Novaro el títol Tomahawk de les peripècies del pathfinder americà Tom Hawk enfrontat als casaques vermelles i als seus aliats indis a la frontera de l'Ohio durant la Guerra d'Independència-. Recuperar Tomajauk (predecessor del món de Fort Wheeling, d'Hugo Pratt, amb els seus rangers , els seus shawnees, el seu Criss Kenton) i els seus vells tebeos amb la inconfundible aroma que és l'equivalent en còmic de la magdalena proustiana, és entendre les arrels de la commoció que provoquen Daniel Day-Lewis en el seu avatar d'Hawkeye (Last of the Mohicans), Pasaje al Noroeste o Las aventuras del sargento Lamb, de Robert Graves (Edhasa).

Olac el gladiador, d'Ediciones Vertice (creat al 1959 a la revista Tiger pel britànic Don Lawrence) ens va portar per primera vegada, als anys seixanta, molt abans de Simon Scarrow i les seves àguiles, als salvatges limes romans i ens va iniciar en el ferri i letal maniobrar de les legions, un ofici -el de militar i també el de gladiador- en el qual temps després destacaria Russell Maximo Crowe. El Saló del Còmic ofereix sempre la possibilitat de recuperar tebeos d'Olac -i de Tomajauk- però a preus realment èpics.

El tinent Blueberry (com no hauria de ser aqui Mike) ens va iniciar en el Far West quasi al mateix temps que les sessions dobles de les tardes de diumenge. Va ser a Fort Navajo, seriat a les pàgines de Pilote a partir de 1963. Allà vam descobrir les emocions que provoca una corneta llunyana i, abans de Soldado azul i Enterrad mi corazón en Wounded Knee, Mike va revelar com podien ser de cruels i traïdors els Cuchillos Largos. Blueberry segueix creixent amb nosaltres i el 2005 va aparèixer una nova aventura de la sèrie central, Dust, que tanca el cicle d'OK Corral i inclou els nostres amics apatxes i fins i tot una càrrega de cavalleria com les del vell general Allister. També, atenció a la dada, el primer nu integral de Mike (pàgina 33). És bo saber que els nostre tinent no pot morir, malgrat la desaparició del seu pare Charlier, ja que existeix un episodi d'una altra sèrie del mateix Charlier, Los Gringos, en el qual Mike està dibuixat com un ancià octogenari a la revolució de Villa i Zapata (la seva única aparició fora de la franquícia Blueberry). Mike té el que podríem considerar un germà petit i tardà en Lester Cockney, el rebel irlandès de Franz enrolat a l'exèrcit colonial britànic i amb el qual hem viscut portentoses aventures a Afganistan i el Punjab, i caçat tigres entre els llancers de Bengala (a França s'acaba de començar a publicar la integral de les seves aventures, començant per Les fous de Kaboul).

Les nostres ales de paper porten inscrits els noms dels pilots Dan Cooper, que volava a Gaceta Junior el 1969 amb la Patrulla d'Alerta Canadenca i enllaçava els reactors amb la llegendària policia muntada, i Michel Tanguy, el cavaller del Mirage, acompanyat pel seu matusser camarada Laverdure (amb el qual no tenies altre remei que identifircar-te si tenies un germà més gran) . Creació del mateix Charlier el 1959, que no havia dubtat de fer-se aviador per donar més autenticitat a les seves vinyetes, a Tanguy el va començar a dibuixar Uderzo, ho va fer després Jijé i va acabar essent un personatge de carn i ossos en els episodis televisius de Les chevaliers du ciel. Ah, els Mirage, rutilant metàfora de la nostra joventut...