Estratègia
Aquests dies, Lluís Llach ha estrenat una nova definició de si mateix. "Com a estratega, sóc un fracàs absolut", ha dit enfilant l'adéu aquest home-mite que volia un mutis íntim i s'ha trobat amb una allau de seguidors ansiosos d'acompanyar-lo en la recta final de la seva carrera, oferta dissabte passat a Verges, i retransmesa en directe per TV-3. La cadena en va confiar la realització a Lluís Danés, amic i col·laborador del cantant, sobre qui ha rodat el documental Llach: la revolta permanent. I com a presentador va comptar amb el periodista Toni Puntí, que va entrevistar el cantant minuts abans de l'inici del concert.
L'estratègia de la cadena, aquesta sí, estava ben planificada. Calia començar fort per fer front a la competència (essencialment, el partit España-Dinamarca; fins que no va acabar, el concert, amb una audiència mitjana del 20,3%, no va ser líder a Catalunya). I per escalfar motors, es va emetre un resum dels millors moments del doble de Llach a Polònia, un Manel Lucas que amb gorro és pastat a l'original.
Puntí va portar amb dignitat el paper de comentarista. La seva desimboltura davant la càmera es va aliar amb una bona feina de documentació, i va resoldre molt bé allò que es podia esperar del conductor d'un programa semblant. Aportava informació complementària sobre cada tema i feia apunts d'ambient sobre els assistents, sense amagar un punt d'entrega cap al protagonista de la vetllada.
Rere les càmeres, Danés va assumir tot un repte, perquè no és fàcil mantenir l'agilitat durant les més de tres hores i mitja que va durar l'acte. Va saber transmetre l'emoció continguda sota la carpa on es feia el concert, tot i que va ser inevitable una certa sensació de déjà vu en l'ús dels recursos (càmeres en moviment, vistes panoràmiques, escombrats per sobre del públic, allunyaments i apropaments). Però el seu ull atent va copsar detalls impagables. Un espectador estrenyia emocionat una mà de dona entre les seves mentre Ariadna Gil, Pep Guardiola i Ernest Benach cantaven a tot vent, Joan Puigcercós feia esforços en va per recordar alguna estrofa sencera i José Montilla restava immutable. Un bon estratega hauria recomanat al president provar de cantar una mica, si més no intentar moure el cap amb un cert ritme. Tal volta estava trasbalsat per les pitades que el públic va dedicar als polítics, sobre les quals tant Puntí com Danés van passar de puntetes.
Dos dies més tard, la segona cadena de Televisió Espanyola va oferir un espai especial amb valuoses imatges, antigues i inèdites de Llach, en un interessant treball d'arxiu.
