'Heavy'? El català del DIEC és light!

Curiosament, per parlar de lletres ens convé començar amb xifres. Les 3.213 entrades noves del DIEC2 són la destil·lació dels aproximadament sis milers de propostes que en quinze anys han rebut les Oficines Lexicogràfiques de l'IEC. Tres quartes parts de les quals relatives a lèxic especialitzat (antropologia, botànica, indústries diverses, metrologia...), de manera que allò que els lexicògrafs anomenen "lèxic comú" s'ha enriquit exactament amb 481 entrades o articles nous i un miler d'accepcions més. Entre els quals no hi ha, com era d'esperar, el 'barco' que va disparar la primera canonada contra l'antany anomenat català heavy.

- Light. Si no fos pels cigarrets i els refrescos que se citen com a exemples, es podria pensar que l'acceptació d'aquest mot, combinat amb el rebuig de 'heavy', és una hàbil maniobra de l'IEC per poder-se referir despectivament però normativa al corrent de lingüistes que als anys 80 l'acusaven de conservador, i alhora silenciar-los.

- Cabró. És l'estrella de la festa. El goig que ha demostrat el poble català per poder insultar l'àrbitre al crit de "cabró!" només s'explica per un estat col·lectiu de fase anal (el gust de dir caca, pipi, tonto). Al lateral 2ª graderia, tocant a gol sud, sempre li hem dit "malparit", "desgraciat" i "fill de ta mare". I el més bo del cas és que el cabró ja hi era, al DIEC1, però només en forma de "marit que consent l'adulteri de la muller". Cabrona no que no hi era (potser perquè "muller que consent l'adulteri del marit" és l'estat normal de les coses?) I una última curiositat: cabronada també hi sortia, tot i que ha precisat el sentit: de "fet d'aguantar una cosa intolerable" ha passat a "acció dolenta".

- Morrejar. En el sentit de "besar a la boca", que és la nova accepció. Un bon exemple per demostrar l'esport de risc que és fer de lingüista. És una incorporació òptima, car era necessària (i inexplicable l'absència, tenint en compte que ve de morro). Però alerta, perquè el parlant no hi entén, d'etimologies, i qualsevol dia demanarà que incorporin aquesta aberració políticament correcta de cardar que circula entre llepafils i llepafiles: 'fer sexe'. Llavors vés i explica-li que en català el sexe, si de cas, es practica, perquè ell/a et dirà que ho ha dit sempre, això. Com diria en Borges "jodé, pibe, jodé, y dejáte de joder".

- Grua. Tants mecàsums que li hem dedicat, i resulta que fins ara "la bèstia més voraç de l'hàbitat urbà" (no us esvereu, és una definició de mots encreuats) només era un ocell. És lícit imaginar que si s'ha desprès del "camió-grua" que la feia tan feixuga sigui com a venjança d'un lexicògraf que l'ha soferta en bitlletera pròpia.

- Pica-pica. Una concessió al llenguatge efectista de la moda (qui ens assegura que d'aquí a pocs anys dietistes, ministres comunitaris i similars encara ens deixaran engrapar així, de peu dret i agafant les croquetes amb les mans?). Perquè després diguin que l'IEC està poc atent a l'actualitat. Per cert, estressar també és molt actual però segurament té molt més futur.

- Zàping, pírcing, lífting. Tres exemples que desmenteixen el presumpte encarcarament de la institució. Quan el concepte que designa la paraula és nou (és a dir, quan el mot no en desplaça cap de ja existent), l'acceptació és molt més ràpida. Amb un contrapunt, per això: si l'anglès és la llengua més exportadora de realitats, aviat mig diccionari acabarà amb -ing. És el cas de l'últim invent de la Barcelona lloretitzada: el 'bicing'. En contrapartida, també cal aplaudir tsunami i monovolum.

- Internauta, mòdem, píxel, xat. Casos flagrants de lèxic especialitzat que han saltat la barrera i han accedit al llenguatge popular. En aquest camp, un dels que previsiblement faran més aportacions a la futura tercera edició del DIEC (de moment encara hipotètica), és d'agrair que l'autoritat els hagi incorporat, sobretot per resoldre els problemes de grafies, ja que sovint els trobàvem escrits de maneres diferents. A propòsit, 'stop' no hi era i ha entrat com a estop. I 'glamour' com a glamur.

- Bingo. Una incorporació ben curiosa. Com és que no hi era? Que ningú se n'havia queixat? Deuen estar tan pendents de les boles que del DIEC tant se'ls en deu donar. Per cert, us haguéssiu cregut que tanatori tampoc hi sortia? Doncs fins ahir era incorrecte.

- Mudat, mudada. Seguint amb els oblits inexplicables (tantes vegades com es muden la Colometa i companyia a La plaça del Diamant!) . Però no era l'únic: cagarrines tampoc era correcte, ni (no pas per associació d'idees) imparable. Ni mitjacerilla, pencaire o pepa, ara tots beneïts.

- Dèsset, díhuit, eixe/a. Provinents del valencià. Les variants dialectals són un dels camps de batalla dels lexicògrafs, perquè sovint és difícil establir on s'acaba el localisme i comença el mot d'ús general, com ara aucell o curro (manc). Altres exemples són idò, colcada o batle/essa, del balear. L'andorrà, per cert, habitualment el gran oblidat, també contribueix al DIEC2 amb donja (embotit), pitavola (papapallona) o manador (pregoner).