Una biografia novel·lada?

La Torre

Vicenç Villatoro

Il·lustr. Joma.

Cruïlla (El Vaixell de vapor. Sèrie vermella; 137)

142 pàgines

Vicenç Villatoro, escriptor de prestigi i de trajectòria reconeguda, aconseguia, amb La Torre, el Premi Vaixell de vapor de literatura infantil 2006 en la seva primera incursió en la narrativa per a infants, tot i que aquesta és una obra de difícil encasellament. Abans, Villatoro havia publicat dues novel·les per a joves: Papers robats que cremen, amb la que guanyà el Premi Joaquim Ruyra el 1980, i Tres dies de glòria (1991).

Un dels elements més remarcables de La Torre és la seva singularitat, amb la qual trenca amb els temes, els tòpics i els gèneres habituals de la literatura infantil i aporta un corrent d'aire nou a la mateixa. Tot i que en una declaració d'intencions al final del llibre, Vicenç Villatoro afirma que l'obra "no pretén ser una biografia de Gustave Eiffel, l'enginyer francès el nom del qual ha quedat associat a la torre... construïda per a l'Exposició Universal de París del 1889..." , l'estructura i el fil conductor de la mateixa és la vida de "l'enginyer, constructor de ponts, torres i de somnis". I l'eix sobre el qual gira la novel·la és la torre Eiffel, a estones d'una manera gairebé obsessiva, com ho fou també pel seu constructor.

A través de la narració i la mirada de la Valentine, una de les filles del constructor, el lector coneix com va sorgir la idea, les dificultats del projecte i del seu desenvolupament, el rebuig important per part dels sectors artístics i intel·lectuals de l'època, l'èxit entre el públic des del mateix dia de la inauguració i la lluita perquè al cap de vint anys la torre no fos enderrocada. Al seu voltant, la vida de la família Eiffel, afectada i commoguda per la dedicació del pare a la consecució del somni, i per moltes altres coses: alguns fets tan tràgics com la mort de la mare o les guerres, i d'altres de tan fantàstics com l'enamorament, l'art, o bé, els descobriments científics. D'una manera mesurada, l'autor té la destresa d'embolcallar la torre, el melic de l'obra, i la vida del protagonista, amb una base documental precisa i amb referències a fets i dades concretes: pintures de l'època que transmeten l'atmosfera de la mateixa, invents, obres arquitectòniques i també literàries, esdeveniments i corrents socials i culturals que tenen lloc a França i al món a finals de segle XIX i principis del XX.

Una vegada, l'escriptor Pep Albanell va afirmar que la literatura infantil és aquella que també poden llegir els nens. La Torre podria il·lustrar de manera perfecta aquesta afirmació. Malauradament, però, és una novel·la per a un sector de lectors infantils més aviat minoritari, que busca la reflexió i el coneixement i que accepta de bon grat no trobar-hi ni aventura ni fantasia ni els conflictes habituals de les novel·les realistes. Però, la seva singularitat fa que sigui d'especial interès per a tots els públics. Especialment per aquells que sàpiguen deixar de banda els prejudicis i enfrontar-se a una obra que porta a l'exterior l'etiqueta d'infantil, de la mateixa manera que s'enfronten a les novel·les per a adults que han donat a Vicenç Villatoro el reconegut prestigi del què parlaven a l'inici d'aquest article.