El retorn

Dijous passat, El club, el programa que el periodista Albert Om dirigeix i presenta de dilluns a divendres a TV-3, va arribar a l'edició número 500. Per celebrar el mig miler de tardes en antena, l'espai va convidar l'entrevistat que, sens dubte i sense pretendre-ho, ha provocat més mals de cap a l'equip del programa, probablement també als responsables de la cadena: Pepe Rubianes. Tretze mesos després d'obrir una sonora caixa de trons que encara ressona (l'actor està pendent de judici per les seves declaracions), Rubianes es va tornar a seure al costat del presentador per parlar d'aquell mal tràngol que el va ficar en una espiral d'exigències de disculpes, insults, amenaces i insinuacions de censura. Una polèmica en què certs (ben coneguts) agents enemics de la mesura i la conciliació s'hi van esforçar a fons.

El 20 de gener de 2006, Rubianes va fer bona, més que mai, la seva fama de llenguerut i malparlat en relació a una pregunta sobre si creia que la unitat d'Espanya està en perill. L'actor es va deixar portar pel seu verb més escatològic, i va trepitjar call. Les seves respostes van servir de poderós combustible per escalfar durant molts dies la foguera de la crispació espanyola, cada cop més ben alimentada. De res va servir que l'actor es disculpés (el Consell de l'Audiovisual Català va demanar a TV-3 que també ho fes) i que matisés que les seves paraules més agres estaven adreçades a una Espanya. L'Espanya "feixista i reaccionària". Fins i tot es va acusar els dos protagonistes dels fets d'haver pactat el contingut de l'entrevista.

Dijous passat, Rubianes i Om van fer broma sobre aquest fet insinuant que ja havien acordat preguntes i respostes abans de començar. Va ser la primera pedra d'una xerrada distesa, amb un presentador relaxat i un Rubianes que va dir que no ho estava però va demostrar el contrari. Una entrevista que va servir per repassar la polèmica però sense entrar en gaires detalls perquè el cert és que atesa la repercussió obtinguda, ja els coneix tothom. Però l'Om va tornar a plantejar el tema punxegut: "¿Pepe, creus que la unitat d'Espanya està en perill?". I ell es va armar l'escut de la distinció entre les dues espanyes, la democràtica i la "feixista, casposa, reaccionària i miserable" abans de precisar que aquesta última no l'importa el més mínim. Bé, ho va dir amb un termes més gruixuts, els mateixos que va utilitzar el dia dels fets, i l'Om va haver de posar-li fre a to de "Peeepe, no hi tornis". Per un moment, aquest home lúcid i ocorrent va semblar haver oblidat la principal lliçó que es desprèn del cas Rubianes, del seu propi cas. Qui perd les formes dóna raons a l'adversari, i més si aquest està atent a qualsevol relliscada per fer-se fort.

De fet, l'Om també en portava un, d'escut. Es va inventar un concurs entre el públic de plató, 500 euros per a qui encertés el número de paraulotes que Rubianes diria durant la seva intervenció. Una manera de remarcar que l'actor és així, i així se l'estimen tant el seu públic com l'Albert Om. Ningú va encertar la xifra: van ser 40 paraules malsonants en mitja hora de programa. Els que s'hi van fer més aprop van dir 32, barrejats entre explicacions sobre el que l'actor ha estat fent en els últims cinc mesos (ha estat a l'Àfrica, i ha aprofitat per treballar en un encàrrec audiovisual) i els seus projectes de futur, on guaiten els bons propòsits que semblen adreçar-lo un altre cop al continent africà, mogut per desitjos solidaris.